Corredor de trail con dorsal que se lleva la mano al estómago durante una carrera de montaña

Molèsties d’estómac en cursa: per què apareixen i com evitar-les

Avís: aquest article té una finalitat divulgativa i no substitueix el consell personalitzat d’un metge ni d’un dietista-nutricionista esportiu. Cada esportista és diferent: si tens molèsties digestives freqüents o intenses, o alguna patologia digestiva, consulta un professional abans de canviar la teva alimentació o la teva nutrició en cursa.

En resum

  • Entre el 30 i el 50 % dels esportistes de resistència pateix molèsties digestives durant l’exercici: nàusees, flat, gasos, recargolaments o diarrea.
  • La causa principal és que, en fer exercici intens, arriba menys sang a l’intestí, i la calor i la deshidratació ho agreugen.
  • El que menges abans compta tant com el que prens durant: greix, fibra, proteïna i aliments nous el dia de la cursa són els errors més habituals.
  • L’intestí s’entrena: prendre hidrats als entrenaments redueix les molèsties en cursa.
  • Prova sempre la teva nutrició als entrenaments i no estrenis mai res el dia de la cursa.

Per què se’t regira l’estómac quan corres

Quilòmetre 25. Les cames van bé, però l’estómac no. Si t’ha passat, no ets un cas estrany: segons una revisió científica de referència, entre el 30 i el 50 % dels esportistes té molèsties digestives durant l’exercici, sobretot en esports de resistència com el running, el trail, el triatló o el ciclisme de llarga distància (de Oliveira et al., 2014).

L’explicació principal és senzilla. Quan fas exercici intens, el cos envia la sang allà on més la necessita: músculs, cor, pulmons i pell per refredar-te. L’intestí rep menys reg, i amb menys sang digereix i absorbeix pitjor. Si a més fa calor o vas deshidratat, l’efecte s’accentua.

A això s’hi sumen dos factors més:

  • El moviment: en cursa a peu, l’impacte repetit sacseja l’estómac i l’intestí. Per això els corredors solen tenir més molèsties que els ciclistes.
  • El que menges i beus: el que prens abans i durant la cursa pot ajudar el teu intestí o complicar-li molt la vida.

La bona notícia és que bona part d’aquestes molèsties es pot prevenir. T’expliquem com.

Les 7 causes més habituals

CausaQuè passa al teu cosQuè cal fer
Intensitat molt altaCom més fort vas, menys sang arriba a l’intestíAjusta el ritme, sobretot a la primera meitat
Calor i deshidratacióAgreugen la manca de reg intestinalBeu segons la set i la sudoració, amb sodi
Àpat previ amb greix, fibra o molta proteïnaEs digereixen a poc a poc i «es queden» a l’estómacÀpat previ ric en hidrats i baix en greix, fibra i proteïna
Massa hidrats de cop i poca aiguaUn bol molt concentrat atrau aigua cap a l’intestí i provoca inflor o diarreaReparteix les preses cada 20–30 min i acompanya cada gel o barreta amb aigua
Una sola font de sucreCada sucre fa servir unes «portes» d’entrada limitades; si se saturen, el que no s’absorbeix segueix cap al còlonCombina glucosa i fructosa: diverses portes alhora
Intestí no entrenatSi no menges mai als entrenaments, el dia de la cursa l’intestí no hi està acostumatEntrena l’intestí (vegeu més avall)
Antiinflamatoris (ibuprofèn i similars)Augmenten el dany a la paret intestinal durant l’exerciciEvita’ls abans i durant la cursa, llevat d’indicació mèdica

Altres factors que també hi influeixen: els nervis de la competició, haver tingut molèsties en curses anteriors (és un dels millors predictors) i aliments amb molts FODMAP (certs sucres fermentables) els dies previs, en les persones sensibles.

Com prevenir-les: el teu pla en 3 fases

1. Als entrenaments: entrena el teu intestí

L’intestí s’adapta com un múscul. En un estudi amb corredors, dues setmanes prenent hidrats durant els entrenaments (fins a 90 g/h) van reduir les molèsties digestives i la mala absorció d’hidrats en cursa; el grup que no en va prendre no va millorar (Miall et al., 2017).

  • Pren gels o barretes en almenys 1–2 entrenaments per setmana, sobretot a les tirades llargues.
  • Comença amb uns 30–40 g d’hidrats per hora i puja a poc a poc cap al teu objectiu de cursa.
  • Fes servir els mateixos productes i el mateix ritme de preses que faràs servir a la competició.
  • Practica també l’esmorzar de cursa abans d’alguna tirada llarga.

2. Abans de la cursa

  • Els 1–2 dies previs: redueix la fibra (llegums, integrals, molta verdura crua) i els aliments que saps que et senten malament.
  • Àpat previ, 2–4 hores abans: ric en hidrats i baix en greix, fibra i proteïna. Per exemple, pa blanc amb melmelada, arròs o un plàtan madur.
  • Hidrata’t bé, sense passar-te d’aigua: arribar deshidratat agreuja les molèsties.
  • Res d’antiinflamatoris «per si de cas».

3. Durant la cursa

  • Comença a menjar aviat, a partir dels 30–45 minuts, i reparteix les preses cada 20–30 minuts. Millor poc i sovint que molt de cop.
  • Acompanya cada gel o barreta amb aigua, uns 150–250 ml.
  • Tria productes amb diverses fonts d’hidrats (glucosa + fructosa): aprofiten més «portes» d’absorció a l’intestí.
  • Reposa sodi, sobretot amb calor o si sues molta sal.
  • Controla el ritme: les molèsties apareixen més quan vas per sobre del teu nivell.

Si apareixen en plena cursa

  1. Abaixa el ritme uns minuts: l’intestí recupera una mica de reg.
  2. Atura les preses d’hidrats 15–20 minuts, però continua bevent aigua a glops.
  3. Reprèn-les a poc a poc, amb preses més petites i més aigua.
  4. Si fa calor, refresca’t (aigua al cap i al clatell) i reposa sodi.
  5. Apunta-ho després: què vas menjar, quan, a quin ritme i amb quina temperatura. És la millor informació per ajustar el teu pla.

Important: si tens molèsties intenses, vòmits repetits, sang a les femtes o mareig, para i busca assistència mèdica. I si les molèsties apareixen sovint, consulta un metge o un dietista-nutricionista esportiu.

Recorda: aquestes pautes són generals i no substitueixen la valoració d’un dietista-nutricionista esportiu, que pot adaptar el teu pla al teu esport, al teu intestí i als teus objectius.

Com ho pensem a NOVAFIT

A NOVAFIT tenim una obsessió: que el que prens en cursa et senti bé. Per això cada decisió de les nostres fórmules parteix d’aquí:

  • Diverses fonts d’hidrats amb glucosa i fructosa, en lloc d’una de sola.
  • Polpa de fruita real i una llista d’ingredients curta, sense aromes ni colorants.
  • Sodi als gels, per ajudar-te a reposar el que perds amb la suor.
  • Gels i barretes que es combinen perquè reparteixis les preses al llarg de la cursa.

Tot i així, cada intestí és diferent. El nostre consell és el mateix que per a qualsevol producte: prova’l primer als teus entrenaments.

Comença per aquí:

Preguntes freqüents

És normal tenir molèsties d’estómac corrent?

És freqüent: entre el 30 i el 50 % dels esportistes en té en algun moment. Que sigui freqüent no vol dir que s’hagin d’aguantar: gairebé sempre es poden reduir amb un bon pla de nutrició i entrenant l’intestí.

Per què tinc més molèsties corrent que en bici?

Per l’impacte. En córrer, l’estómac i l’intestí se sacsegen a cada gambada, cosa que a la bici gairebé no passa.

Quant de temps triga a entrenar-se l’intestí?

A l’estudi de referència, dues setmanes d’entrenaments diaris prenent hidrats ja van reduir les molèsties. A la pràctica, convé començar 4–6 setmanes abans de la teva cursa objectiu.

He de deixar de menjar en cursa si em sent malament?

Del tot, no. Fes una pausa curta, abaixa el ritme i torna a prendre’n en quantitats més petites i amb aigua. Deixar de menjar del tot en una prova llarga sol acabar en una pàjara.

El gel o la barreta són millors per a l’estómac?

Depèn de la persona i del moment. Les barretes solen anar millor a la primera part i a intensitat moderada; els gels, quan el ritme apreta. L’ideal és combinar-los i provar què et va millor als entrenaments.

Referències

  1. de Oliveira EP, Burini RC, Jeukendrup A. Gastrointestinal complaints during exercise: prevalence, etiology, and nutritional recommendations. Sports Medicine, 2014; 44 (supl. 1): S79–S85. PubMed
  2. Miall A, Khoo A, Rauch C, Snipe RMJ, Camões-Costa VL, Gibson PR, Costa RJS. Two weeks of repetitive gut-challenge reduce exercise-associated gastrointestinal symptoms and malabsorption. Scandinavian Journal of Medicine & Science in Sports, 2018; 28(2): 630–640 (publicat en línia el 2017). PubMed
  3. Jeukendrup AE. Training the gut for athletes. Sports Medicine, 2017; 47 (supl. 1): 101–110. Text complet

Article elaborat per l’equip de Novafit.

Deixa un comentari