NovaFit Energy

Barreta o gel energètic: quan fer servir cadascun en cursa

NovaFit Energy — Mon, 08 Jun 2026 12:18:00 +0000

El gel NOVAFIT (45 g d'hidrats de carboni, absorció en 0–5 minuts) és energia ràpida per als trams intensos; la barreta NOVAFIT (50% de polpa de fruita, digestió gradual i aportació d'aminoàcids) és energia més sostinguda per al ritme moderat i la llarga distància. No competeixen: s'alternen segons el moment de la cursa.

Gel o barreta. La pregunta sembla simple; la resposta és estratègica. Tots dos aporten energia, tots dos són vegans, sense gluten, sense lactosa i sense colorants ni aromes artificials, i tots dos porten polpa de fruita real. Però el seu perfil nutricional, la seva velocitat d'absorció i la seva funció en cursa són diferents —i en una prova llarga, fer-los servir bé o malament pot marcar la diferència entre arribar fort o arribar just.

Les diferències clau d'un cop d'ull

	Gel NOVAFIT	Barreta NOVAFIT
CHO per presa	45 g (5 fonts, ratio 1:0,8)	30 g (4 fonts, ratio 2:1)
Velocitat d'absorció	Alta (actua en 0–5 min)	Mitjana (digestió gradual)
Polpa de fruita real	Fins a 45%	50%
Sodi	400 mg (citrat sòdic)	—
Magnesi	125 mg (bisglicinat)	230 mg (citrat)
BCAA	No	Sí (188 mg, ratio 8:1:1)
L-Glutamina	No	Sí (68 mg)
Textura	Fluida i semilíquida	Gominola sòlida, es dissol sola
Cal mastegar	No	Pràcticament no
Moment ideal	Esforç intens, trams durs	Ritme moderat, primers trams

Quan fer servir el gel

El gel és la teva eina d'energia ràpida i precisa. Fes-lo servir quan l'esforç és alt i l'intestí no té marge per fer feina extra:

En els trams de més intensitat (ports, esprints, finals de cursa).
Quan necessites que l'energia arribi en menys de 5 minuts.
En la segona meitat de proves llargues, quan el ritme d'absorció intestinal ja és baix.
Sempre que no puguis mastegar amb seguretat (baixades tècniques, ritme molt alt).

La textura fluida del gel NOVAFIT s'ingereix sense mastegar i sense aturar-te, i la seva base de polpa de fruita natural el fa fàcil de prendre fins i tot quan el flux sanguini s'allunya del sistema digestiu —un dels factors que hi ha darrere de les molèsties gastrointestinals en llarga distància.

Quan fer servir la barreta

La barreta és la teva eina d'energia sostinguda i varietat de format. Fes-la servir quan el ritme ho permet:

En els primers trams, quan la intensitat és mitjana i l'intestí funciona amb normalitat.
En esforços llargs, on agraeixes mastegar una cosa sòlida i canviar de textura per no saturar-te de gels.
Quan vols una aportació d'energia més progressiva, sense l'arrencada tan immediata del gel.

La barreta aporta, a més, BCAA (188 mg, ratio 8:1:1, amb leucina com a component majoritari) i L-glutamina (68 mg) —dos aminoàcids molt estudiats en l'àmbit esportiu—. Convé ser honestos amb l'evidència: els treballs que associen els BCAA a una menor elevació de la creatina-cinasa després de l'exercici (Salem et al., 2024) o la L-glutamina a la protecció de la barrera intestinal (Zuhl et al., 2014) fan servir dosis de diversos grams, molt per sobre de les que aporta una barreta. Per això no presentem aquests aminoàcids com un efecte garantit de recuperació, sinó com un complement de la fruita i els hidrats de carboni que en componen la base. L'energia de la barreta ve, sobretot, dels seus hidrats de carboni i la seva polpa de fruita.

La combinació intel·ligent en cursa llarga

Gel i barreta no competeixen: es complementen. Cadascun té el seu moment.

Estratègia pràctica per a proves de més de 3 hores:

Primers 60 min: barreta NOVAFIT al minut 20–30. Ritme moderat, intestí actiu, energia progressiva des de l'inici.
Minut 60 endavant: alternar gel i barreta cada 30–35 minuts segons la intensitat del tram. Gel en els moments durs, barreta en els de recuperació de ritme.
Últims 45 min: només gel. Màxima velocitat d'absorció quan més la necessites.

Amb aquest patró cobreixes la franja de 60–90 g de CHO per hora validada per l'evidència, hi afegeixes varietat de textura en els trams on el múscul ja porta hores treballant, i mantens la tolerància digestiva durant tota la prova.

Una sola marca. Dos formats. Cap concessió.

Preguntes freqüents

Què s'absorbeix abans, el gel o la barreta?

El gel. La seva textura fluida i les seves cinc fonts d'hidrat de carboni comencen a aportar energia en els primers minuts. La barreta, sòlida, es digereix de manera més gradual, cosa que la fa ideal per a trams de ritme moderat.

Per a què serveixen els BCAA i la L-glutamina de la barreta?

Són aminoàcids molt estudiats pel seu paper en la recuperació muscular i la salut intestinal. A la barreta hi apareixen com a complement de la seva base d'hidrats de carboni i fruita; les dosis no busquen reproduir les dels estudis clínics, que són molt més altes.

Puc alternar gel i barreta en la mateixa cursa?

Sí, i en proves llargues és el recomanable: barreta en els trams de ritme moderat, gel en els de més intensitat i en el tram final. Mantens l'aportació d'hidrats de carboni i varies la textura per no saturar-te.

Quin porto en un ultra de +4 h?

Tots dos. Comença amb barreta en la primera hora, alterna gel i barreta en la franja central segons la intensitat, i reserva el gel per al tram final, quan necessites l'absorció més ràpida.

La barreta porta el mateix magnesi que el gel?

No. El gel porta 125 mg de magnesi en forma de bisglicinat; la barreta porta 230 mg en forma de citrat de magnesi. Són formes diferents del mateix mineral.

Aquest contingut és informatiu i educatiu i no substitueix el consell d'un professional de la salut o la nutrició. Els productes NOVAFIT són complements alimentaris per a esportistes; no superis la dosi recomanada. Si tens una condició mèdica, consulta un professional abans de fer-los servir.

Articles relacionats

La entrada Barreta o gel energètic: quan fer servir cadascun en cursa se publicó primero en NovaFit Energy.

Cada quant cal prendre un gel energètic en cursa? Guia per durada

NovaFit Energy — Mon, 08 Jun 2026 09:52:00 +0000

Resposta directa: entre 60 i 90 g d'hidrats de carboni per hora és la franja avalada per l'evidència. Amb un gel NOVAFIT de 45 g, això significa 1 gel cada 30–40 minuts en esforços d'alta intensitat, o 1 gel cada 40–50 minuts en ritmes moderats o de llarga distància. Comença al minut 20–30, abans de notar res.

Per què el teu cos es queda sense glucogen

El teu cos emmagatzema entre 400 i 500 g de glucogen, repartits entre múscul i fetge. A intensitats competitives —per sobre del 70% del VO₂màx— els cremes a un ritme de 60–90 g per hora. Sense reposició, tens combustible per a entre 60 i 90 minuts. Després, el mur.

El problema no és només la quantitat: és el temps de reacció. Quan comences a sentir que et quedes buit, ja portes entre 10 i 15 minuts en dèficit real. El glucogen no avisa amb antelació. Per això l'estratègia correcta és anticipativa, no reactiva.

Una revisió publicada a *Frontiers in Sports and Active Living* (Christ et al., 2024), basada en 11 estudis de qualitat moderada a alta, va observar que la ingesta d'hidrats de carboni durant l'exercici atenua l'augment de cortisol i redueix els nivells d'adrenalina en esportistes de resistència —cosa que es tradueix en menys estrès hormonal i una millor gestió de l'esforç prolongat—. I el treball de referència de Jeukendrup (2014), a *Sports Medicine*, va establir que combinar diferents tipus d'hidrat de carboni —com fa NOVAFIT amb el seu ratio 1:0,8— permet absorbir més grams per hora que una font única, gràcies a l'ús simultani de dos transportadors intestinals.

Taula de freqüències per durada de l'esforç

Durada de l'esforç	Quan començar	Freqüència	Notes
Menys de 60 min	No cal	—	Les reserves de glucogen són suficients
60–90 min	Minut 30–40	1 gel en total	Només si el ritme és alt
90 min – 3 h	Minut 20–30	1 gel cada 35–40 min	Estratègia anticipativa clau
Més de 3 hores	Minut 20–30	1 gel cada 30–35 min	Mantén la finestra sense excepció
Ultra-distància +4 h	Minut 20	Alternar gel i barreta cada 30 min	La barreta hi afegeix aminoàcids i varietat de textura

Hidratació: acompanya sempre cada gel amb 150–200 ml d'aigua. No és qüestió de set, és fisiologia: l'aigua afavoreix el buidatge gàstric i l'absorció dels components del gel a l'intestí prim. En condicions de calor, puja a 200–250 ml.

Estratègia anticipativa vs. estratègia reactiva

Estratègia reactiva (la més habitual, i la pitjor)

L'esportista espera a sentir-se malament per prendre el gel. Quan l'ingereix, la seva glucèmia ja ha baixat, el rendiment ja s'ha deteriorat i la recuperació triga entre 10 i 20 minuts a fer-se efectiva. Llavors, el mal ja està fet.

Estratègia anticipativa (la que funciona)

L'esportista fixa un patró d'ingesta abans de sortir i l'executa independentment de com se sent. La glucèmia es manté més estable, el múscul rep combustible de manera contínua i l'esforç es percep com a més sostenible durant més temps.

Patró pràctic per a una cursa de 2 hores:

Minut 0: sortida amb glucogen complet.
Minut 25: primer gel NOVAFIT.
Minut 60: segon gel NOVAFIT.
Minut 95: tercer gel NOVAFIT (o barreta si el ritme ho permet).

Amb aquest patró cobreixes entre 67 i 90 g de CHO per hora en la franja central de la cursa —exactament la que l'evidència valida per maximitzar el rendiment.

Preguntes freqüents sobre gels en cursa

Puc prendre més de 90 g d'hidrats de carboni per hora?

Tècnicament sí, però sense un benefici addicional clarament demostrat i amb més risc de molèsties gastrointestinals. Els transportadors intestinals tenen una capacitat màxima: el SGLT-1 processa al voltant de 60 g/hora de glucosa i el GLUT-5 uns 30–40 g/hora de fructosa. Superar aquests límits no accelera l'absorció: només carrega l'intestí.

Necessito gel en una cursa de menys d'una hora?

En general, no. Les reserves de glucogen d'un esportista ben alimentat cobreixen fins a uns 90 minuts d'esforç moderat. Si la intensitat és molt alta (per sobre del 85% del VO₂màx), un gel al minut 30–40 pot marcar la diferència en l'últim tram.

Què passa si em salto una presa?

Depèn del moment. Si te la saltes en la primera hora, és recuperable. Si te la saltes en la segona o la tercera, el dèficit s'acumula i recuperar-lo és molt més difícil: l'intestí absorbeix al seu ritme i no pots compensar prenent dos gels de cop.

Els gels NOVAFIT es poden prendre sense aigua?

Sí, la seva textura ho permet. Però acompanyar-los amb 150–200 ml d'aigua sempre millora l'absorció, perquè afavoreix el buidatge gàstric i la dispersió dels components a l'intestí prim.

Hi ha diferència entre prendre el gel abans o durant l'esforç?

Sí. Prendre'l 15 minuts abans d'una prova curta o d'alta intensitat pot donar un pic d'energia útil en els primers quilòmetres. En proves llargues, el més important és mantenir la regularitat durant la cursa, no la càrrega prèvia.

El gel NOVAFIT pot provocar molèsties digestives?

El disseny de la fórmula busca minimitzar aquest risc: el ratio 1:0,8 reparteix l'absorció entre dos transportadors i millora la tolerància digestiva respecte a les fórmules basades només en maltodextrina (O'Brien & Rowlands, 2011), i la baixa osmolaritat de la maltodextrina evita que el gel atregui aigua cap a l'intestí. Tot i això, entrena amb el gel abans de fer-lo servir en competició.

Articles relacionats

La entrada Cada quant cal prendre un gel energètic en cursa? Guia per durada se publicó primero en NovaFit Energy.

Què fa exactament un gel NOVAFIT al teu cos? La ciència, pas a pas

NovaFit Energy — Mon, 08 Jun 2026 06:39:00 +0000

Un gel energètic NOVAFIT aporta 45 g d'hidrats de carboni de cinc fonts que s'absorbeixen en moments diferents (ratio 1:0,8 glucosa-fructosa), 400 mg de sodi, 125 mg de magnesi bisglicinat i fins a un 45% de polpa de fruita real. El resultat que es busca: energia sostinguda sense pic ni baixada brusca, i menys molèsties digestives durant l'esforç.

Quan obres un gel NOVAFIT al quilòmetre 30 d'una cursa, no estàs prenent només una decisió de gust: estàs prenent una decisió metabòlica. I la diferència entre fer-ho bé o malament pot ser de diversos minuts al cronòmetre —o d'acabar caminant els últims cinc quilòmetres. En aquest article desgranem, pas a pas, què passa des que t'empasses el gel fins que el múscul el converteix en potència.

Els 45 g d'hidrats que no actuen tots alhora

L'error més habitual quan llegeixes una etiqueta és pensar que "45 g de CHO" són una sola cosa que entra de cop. No funciona així. Els hidrats de carboni d'un gel NOVAFIT són cinc fonts diferents que actuen en moments diferents, com un equip de relleus que mai no deixa el testimoni a terra.

Font	Finestra d'acció	Transportador	Funció principal
Golden Sugar	0–5 min	SGLT-1	Energia immediata
Xarop de glucosa	0–5 min	SGLT-1	Arrencada ràpida
Maltodextrina	5–20 min	SGLT-1	Baixa osmolaritat, menys molèsties GI
Fructosa (ratio 1:0,8)	10–35 min	GLUT-5	Via alternativa, sense saturació
Palatinose® (isomaltulosa)	20–60+ min	SGLT-1	Alliberament lent, evita la baixada

Minuts 0–5: l'arrencada

El Golden Sugar i el xarop de glucosa entren al torrent sanguini gairebé de manera immediata a través del transportador intestinal SGLT-1. Combustible disponible abans que hagis acabat de desar l'envàs.

Minuts 5–20: el pont

La maltodextrina triga més perquè l'intestí ha de trencar primer la seva cadena llarga. El seu avantatge clau és la baixa osmolaritat: no atrau aigua cap a l'intestí durant l'absorció. Resultat pràctic: menys inflor, menys urgència, menys parades involuntàries.

Minuts 10–35: la via alternativa, el cor científic de la fórmula

La fructosa utilitza el transportador GLUT-5, completament independent del SGLT-1 que fa servir la glucosa. Mentre la glucosa satura la seva via d'absorció en arribar a determinats nivells, la fructosa continua entrant per la seva sense interferir. És la base del ratio 1:0,8 glucosa:fructosa que fa servir NOVAFIT, i l'element de formulació amb més suport científic acumulat en l'última dècada.

Hearris et al. (2022), a Journal of Applied Physiology, van observar que consumir 120 g/hora d'hidrats de carboni en ratio 1:0,8 —en formats com ara gels, begudes o gominoles— resulta tolerable i produeix altes taxes d'oxidació d'hidrats de carboni exògens: el múscul els fa servir de debò, en lloc d'acumular-se a l'intestí. Una revisió del 2025 publicada a *Nutrients* sobre estratègies d'hidrats de carboni en resistència de llarga distància recorda, a més, que la síndrome gastrointestinal induïda per l'exercici afecta entre el 30 i el 90% dels esportistes de resistència, i que combinar fonts amb vies d'absorció diferents és una de les claus per reduir-la.

Minuts 20–60+: el fons

La Palatinose® (isomaltulosa) té un índex glucèmic de 32, davant del 100 de la glucosa pura. Entra a poc a poc, sense pic brusc, i ajuda a sostenir la glucèmia quan les fonts ràpides s'han esgotat. És la diferència entre un motor que es cala de cop i un que va dosificant el combustible fins a creuar la meta.

El sodi: 400 mg amb doble funció

Els 400 mg de citrat sòdic no hi són només per reposar el que perds per la suor —encara que això ja seria motiu suficient—. La concentració de sodi de la suor varia molt d'una persona a una altra (al voltant de 400–1.000 mg per litre) i és, sobretot, individual; el que augmenta amb la calor i la intensitat és el volum de suor, i amb ell les pèrdues totals.

El citrat sòdic té, a més, un segon paper: actua com a tampó del pH sanguini. Quan entrenes fort, el pH tendeix a baixar, i com més baix, més li costa al múscul contraure's. Una revisió publicada a *Translational Sports Medicine* (Cerullo et al., 2020) descriu el citrat sòdic com a agent alcalinitzant que pot atenuar aquests canvis de pH i afavorir la recuperació de fluids; la mateixa revisió és prudent i subratlla que el benefici sobre el rendiment no sempre és concloent. Un estudi creuat, de doble cec i controlat amb placebo (2024) va observar en atletes d'elit que la suplementació amb citrat sòdic va millorar el rendiment i va elevar el lactat post-exercici —indici que el múscul va poder treballar a més intensitat abans de fatigar-se.

Recomanació pràctica: beu entre 150 i 200 ml d'aigua just després de prendre el gel. No per necessitat fisiològica immediata, sinó perquè afavoreix una absorció més ràpida i completa de tots els seus components.

El magnesi bisglicinat: la forma que arriba on importa

NOVAFIT fa servir 125 mg de bisglicinat de magnesi a cada gel —una forma quelada en què el mineral està unit a dues molècules de glicina—. Es creu que això li permet absorbir-se a través dels transportadors d'aminoàcids de l'intestí, amb menys dependència del pH gàstric; és un mecanisme avalat per revisions de biodisponibilitat, encara que de moment amb pocs assajos d'absorció en humans que ho confirmin de manera definitiva.

Una revisió sistemàtica de Tarsitano et al. (2024), publicada a Journal of Translational Medicine i basada en 4 estudis (sense metaanàlisi, per la qual cosa l'evidència és encara preliminar), apunta que la suplementació amb magnesi podria reduir el dolor muscular percebut i afavorir la recuperació. Un estudi de Maynar-Mariño et al. (2020), a *Journal of the International Society of Sports Nutrition*, va trobar una correlació inversa significativa entre l'entrenament i els nivells de magnesi als eritròcits: els esportistes presentaven nivells més baixos que les persones sedentàries malgrat ingestes similars. Dit d'una altra manera: pots tenir magnesi "normal" a la sang i anar més just del que creus.

La polpa de fruita real: el que cap procés industrial no replica

Segons el sabor, entre un 30% i un 45% de cada gel NOVAFIT és polpa de fruita real de la varietat que figura a l'etiqueta —el de maduixa i remolatxa és el que en porta més (30% de maduixa + 15% de remolatxa)—. No és suc, ni liofilitzat, ni aroma de síntesi: és polpa. I això aporta compostos naturals amb interès fisiològic que van més enllà de l'aportació calòrica.

Gel Maduixa & Remolatxa: nitrats i aportació d'oxigen

La remolatxa aporta nitrats naturals que l'organisme converteix en òxid nítric, un vasodilatador que millora l'eficiència del transport d'oxigen al múscul. Una revisió paraigua publicada a *Sports Medicine* (Poon et al., 2025), que va sintetitzar 20 revisions sistemàtiques amb metaanàlisi, confirma que els nitrats dietètics poden millorar el rendiment de resistència —en marcadors com el temps fins a l'esgotament o la potència—, encara que no va trobar un benefici clar en contrarellotges. Un metaanàlisi a *Nutrients* (Tan et al., 2024), en adults recreatius, va observar efectes significatius sobre el temps fins a assolir la potència màxima en esforços d'alta intensitat. La maduixa, per la seva banda, aporta antocianines i vitamina C; els polifenols dels fruits vermells s'associen habitualment a activitat antioxidant. La combinació maduixa-remolatxa no és casual: busca unir l'aportació d'oxigen durant la cursa amb la frescor fruital que estimula a continuar menjant quan arriba la fatiga.

Gel Papaia & Ratlladura de Llima: papaïna i digestió més fàcil

La papaia conté papaïna, un enzim proteolític que ajuda a la digestió durant l'esforç, quan el flux sanguini intestinal està reduït —menys feina per a l'intestí en el moment en què menys recursos té—. La ratlladura de llima hi afegeix limonè i aromes cítrics procedents de la pell: actuen com a activador sensorial que desperta el paladar i combat la fatiga gustativa. No hi és pel sabor: la pell del cítric concentra compostos aromàtics que el suc no assoleix mai.

Gel Plàtan Mint-Infused: mentol i percepció de l'esforç

El mentol natural activa els receptors de fred TRPM8 de la pell i les mucoses, cosa que s'associa a una menor percepció subjectiva de calor i esforç sense alterar la temperatura corporal real —un aliat en curses d'estiu o de muntanya sota sol directe—. El plàtan aporta potassi, vitamina B6 i triptòfan: el potassi és l'electròlit intracel·lular més abundant del múscul; la B6 participa en el metabolisme dels hidrats de carboni; i el triptòfan es relaciona amb la fatiga central en esforços prolongats. La combinació plàtan-menta actua en dos fronts: el plàtan des de dins, la menta des de fora.

El que diu la ciència, en tres frases

Una: la combinació de múltiples transportadors d'hidrats de carboni —el principi central de la fórmula NOVAFIT— té suport en estudis recents amb esportistes de resistència. Dues: les reserves de magnesi poden esgotar-se més de pressa del que suggereixen les analítiques rutinàries, i el bisglicinat és una forma pensada per millorar l'absorció. Tres: els nitrats de la remolatxa són un dels pocs ajudants naturals amb suport en una revisió paraigua de 20 metaanàlisis publicada el 2025.

Comença abans de necessitar-ho. Repeteix segons la durada de l'esforç. Beu 150–200 ml d'aigua. Fruita de debò, energia de debò.

Preguntes freqüents

Per què un gel porta cinc tipus d'hidrat de carboni?

Perquè cada font s'absorbeix en una finestra diferent. Combinar-les manté una aportació d'energia més contínua —arrencada ràpida amb glucosa, sosteniment final amb isomaltulosa— i, en repartir l'absorció entre dos transportadors (SGLT-1 i GLUT-5), permet aprofitar més hidrat de carboni per hora amb menys càrrega digestiva.

Què és el ratio 1:0,8 glucosa-fructosa?

És la proporció entre glucosa i fructosa de la fórmula. Com que cadascuna fa servir un transportador intestinal diferent, combinar-les en aquesta proporció ajuda a augmentar la quantitat total d'hidrat de carboni que el múscul pot oxidar, i alhora redueix el risc de molèsties digestives respecte a les fórmules d'una sola font.

Per a què serveix el sodi del gel?

Els 400 mg de citrat sòdic ajuden a reposar part del sodi perdut per la suor i a sostenir el volum plasmàtic; a més, el citrat actua com a tampó del pH durant l'esforç intens.

Què aporta la polpa de fruita real davant d'un aroma artificial?

La polpa aporta la fruita sencera —amb el seu potassi natural i els seus compostos propis (nitrats a la remolatxa, papaïna a la papaia)— i un sabor que recorda el menjar, no la química. Un aroma de síntesi només n'imita el sabor.

Per què bisglicinat de magnesi i no una altra forma?

Perquè és una forma quelada pensada per absorbir-se de manera més eficient i amb menys molèsties digestives que les formes inorgàniques. A les barretes NOVAFIT, en canvi, el magnesi és citrat (230 mg).

Articles relacionats

La entrada Què fa exactament un gel NOVAFIT al teu cos? La ciència, pas a pas se publicó primero en NovaFit Energy.

NovaFit Energy Gel: energia artesana feta amb fruita real per a esportistes

NovaFit Energy — Wed, 13 May 2026 07:00:00 +0000

NovaFit Energy Gel: energia artesana feta amb fruita real

Hi ha productes que existeixen perquè algú va detectar una oportunitat de negoci. I hi ha productes que existeixen perquè algú feia anys que sabia que ho podia fer millor.

Els gels energètics NovaFit Energy són dels segons.

Darrere de cada gel hi ha més de dotze anys elaborant nutrició esportiva de manera artesana en un obrador a Sant Feliu de Llobregat, Barcelona. Dotze anys aprenent què funciona de veritat, quins ingredients importen i què significa fer les coses bé quan ningú no et mira.

Aquest coneixement, aquesta exigència i aquesta obsessió per la fruita real són els que han donat forma a una cosa que no existia al mercat: un gel energètic artesà amb pulpa de fruita natural de veritat.

Pulpa de fruita. No suc. No liofilitzat.

L'ingredient principal dels nostres gels és la fruita. No suc. No fruita liofilitzada. No extracte.

Pulpa de fruita natural, present en cada gel fins a un 45%.

La diferència importa. El suc és l'aigua ensucrada de la fruita: conserva els sucres solubles, però perd la gran majoria del seu valor nutricional real. La fruita liofilitzada és fruita deshidratada que en el seu procés de transformació perd gran part dels seus compostos bioactius. La pulpa és la fruita sencera, amb tota la seva densitat nutricional, les seves fibres, els seus micronutrients, els seus antioxidants i els seus compostos bioactius intactes.

Això ho canvia tot. Canvia el sabor: intens, fresc, net, recognoscible. Canvia la textura: suau, uniforme, sense residu, fàcil de prendre en ple esforç. I canvia el valor nutricional real del que entra al cos de l'esportista en el moment en què més ho necessita.

La primera vegada que algú prova un gel NovaFit Energy sempre passa el mateix: s'atura, repeteix i pregunta d'on surt això.

Una fórmula pensada per a l'esportista real

Cada gel de 70 g està formulat amb un únic criteri: donar al cos exactament el que necessita, en el moment en què més ho necessita, de la manera més eficient possible.

45 g de carbohidrats de cinc fonts diferents

Golden Sugar, xarop de fructosa, maltodextrina, xarop de glucosa i isomaltulosa (Palatinose) es combinen en ràtio 1:0,8 per aprofitar simultàniament els diferents transportadors intestinals. El resultat és una energia que arriba de manera immediata, es manté durant l'esforç i es prolonga en el temps, tot alhora, sense pics ni baixades, sense saturar el sistema digestiu.

400 mg de sodi en forma de citrat de sodi

La forma de sodi més directament assimilable, en la dosi de referència per compensar les pèrdues per suor, sostenir el volum plasmàtic i garantir una correcta transmissió neuromuscular. Perquè endarrerir la fatiga comença per mantenir l'equilibri electrolític des del primer gel.

125 mg de bisglicinat de magnesi

La forma de magnesi amb més biodisponibilitat disponible. En estar unida a dues molècules de glicina, s'absorbeix a través dels transportadors d'aminoàcids de l'intestí prim, una via directa, eficient i sense efectes secundaris digestius. Cinc vegades més absorbible que l'òxid de magnesi. Sense irritar l'intestí. Arribant on ha d'arribar: les cèl·lules musculars, en el moment de l'esforç.

El resultat: menys rampes, menys fatiga prematura, millor rendiment als trams finals.

Potassi natural de la mateixa fruita

Sense afegir-lo com a ingredient sintètic. La pulpa de fruita que utilitzem l'aporta de manera natural, contribuint a l'equilibri electrolític i a la correcta funció muscular juntament amb el sodi i el magnesi.

Sense gluten · Sense lactosa · 100% vegà

Apte per a tot tipus d'esportistes, sense excepcions.

Artesà no és un adjectiu. És un mètode.

Fabriquem en lots petits. Controlem cada fase del procés manualment. Coneixem l'origen de cada ingredient. No hi ha dreceres, no hi ha processos industrials, no hi ha màquina que substitueixi el criteri i el coneixement acumulat en més de dotze anys d'obrador.

Això té un cost. L'assumim conscientment perquè és exactament el que garanteix que cada gel que arriba a les teves mans sigui el que diu ser: sense sorpreses, sense ingredients de farciment, sense diferència entre el que posa a l'etiqueta i el que hi ha a dins.

Fabriquem menys per fabricar millor. I aquesta decisió es nota a cada glop.

L'origen d'una obsessió

Sota la nostra marca Frutier elaborem les anomenades Fruites de Niça, una confiteria artesana de pulpa de fruita concentrada amb un origen que es remunta al nord d'Itàlia, a la regió del Piemont, on aquesta tradició va néixer fa segles abans d'estendre's cap al sud de França.

Una elaboració que exigeix precisió, paciència i un respecte absolut per l'ingredient. Res de dreceres. Res de substituts.

Aquest coneixement —aquesta manera d'entendre la fruita, de treballar-la, de respectar-la— és exactament el que traslladem als gels NovaFit Energy.

No inventem res de nou. Recuperem una cosa molt antiga:

El respecte pel que menges.

Per a qui són els gels NovaFit Energy

Per al corredor que porta hores a la muntanya i necessita una cosa que li entri bé i li doni energia de veritat.

Per al ciclista que al quilòmetre 120 ja no vol més sabors artificials.

Per al triatleta que cuida el que es posa al cos amb la mateixa exigència amb què cuida el seu entrenament.

Per a l'esportista que ha decidit que rendiment i qualitat no estan renyits.

I per a qualsevol que cregui que la nutrició esportiva pot —i ha de— ser una cosa més que química amb gust de fruita.

NovaFit Energy. L'energia que necessites amb el sabor que et mereixes.

Articles relacionats

La entrada NovaFit Energy Gel: energia artesana feta amb fruita real per a esportistes se publicó primero en NovaFit Energy.

Tres gels, tres fruites, una fórmula: la tècnica dels NovaFit Energy Gels

NovaFit Energy — Mon, 11 May 2026 07:00:00 +0000

Tres gels, tres fruites, una fórmula: la tècnica darrere dels NovaFit Energy Gels

Formular un gel energètic és relativament senzill. Formular un gel energètic que utilitzi pulpa de fruita natural com a base, que respecti la biodiversitat de sabors de cada fruita, que mantingui una textura artesana impecable i que alhora compleixi els requeriments nutricionals més exigents de l'esportista de resistència, això ja és una altra cosa.

A NovaFit Energy fa més de dotze anys que treballem amb fruita natural al nostre obrador. Sabem què fa la fruita quan es concentra, quan es barreja, quan reacciona amb altres ingredients. I aquest coneixement és el que hi ha darrere de cadascun dels nostres tres gels.

La fórmula base: el que comparteixen els tres

Abans d'entrar en els sabors, convé entendre l'arquitectura nutricional comuna als tres gels:

45 g de carbohidrats en ràtio 1:0,8 (glucosa:fructosa)

La ràtio 1:0,8 no és arbitrària. Respon a la fisiologia de l'absorció intestinal: l'organisme disposa de dos transportadors diferents per als carbohidrats —el SGLT-1 per a la glucosa i el GLUT-5 per a la fructosa. Quan s'utilitzen simultàniament i en la proporció adequada, la capacitat d'absorció total es maximitza i pot superar els 90 g de CHO per hora sense saturar el sistema digestiu.

Els cinc tipus de carbohidrats actuen en cascada:

Golden Sugar — Energia immediata i estable des del primer minut, sense els pics bruscos de glucosa associats als sucres simples convencionals.

Xarop de glucosa — Subministrament ràpid i directe d'energia utilitzable en els moments de més demanda.

Xarop de fructosa — Absorció àgil i eficient per via metabòlica diferent a la glucosa, perllongant l'aportació energètica.

Maltodextrina — Alliberament progressiu i de baixa osmolaritat, afavorint la digestió còmoda durant l'exercici prolongat.

Isomaltulosa (Palatinose) — El gran estabilitzador. Digestió lenta que perllonga el rendiment i estabilitza la resposta glucèmica en esforços de llarga durada.

400 mg de sodi en forma de citrat sòdic

El citrat sòdic té una biodisponibilitat més gran que la sal comuna durant l'exercici, i permet a l'organisme aprofitar millor cada mil·ligram. Amb 400 mg de sodi elemental per gel, NovaFit Energy cobreix de manera real les pèrdues per suor (500-1.000 mg per hora en esforç intens), sosté el volum plasmàtic i garanteix la correcta transmissió neuromuscular. Una dosi conscientment alta que alguns competidors eviten per millorar el sabor. Nosaltres la mantenim perquè l'esportista la necessita.

125 mg de bisglicinat de magnesi

Aquesta és potser la decisió tècnica més diferencial de la fórmula. El bisglicinat de magnesi és una forma quelada: el mineral està unit a dues molècules de glicina, un aminoàcid, cosa que li permet absorbir-se a través dels transportadors d'aminoàcids de l'intestí prim, una via més eficient i directa que no depèn del pH ni competeix amb altres minerals.

El resultat: absorció cinc vegades superior a l'òxid de magnesi, sense efectes laxants, sense irritació intestinal i amb una biodisponibilitat real que arriba on ha d'arribar —les cèl·lules musculars— en el moment en què més es necessita.

Després d'analitzar el mercat espanyol i internacional, NovaFit Energy és un dels escassíssims fabricants que incorpora bisglicinat de magnesi directament al gel, sense necessitat de complementar-lo amb càpsules o pastilles de sals externes.

Potassi natural de la mateixa pulpa

Els tres gels aporten potassi de manera natural a través de la pulpa de fruita, sense necessitat d'afegir-lo com a ingredient sintètic. És un exemple de com l'elecció d'ingredients reals genera beneficis nutricionals addicionals que una fórmula artificial simplement no pot replicar.

GEL A — Maduixa i remolatxa

30% pulpa de maduixa · 15% pulpa de remolatxa

El perfil de sabor

És la combinació més audaç en aparença i la més equilibrada en resultat. La maduixa aporta una dolçor fresca i intensa, amb aquell punt d'acidesa natural que activa les papil·les i estimula la ingesta en moments de fatiga sensorial. La remolatxa —present en un 15% de pulpa— no domina el sabor sinó que l'arrodoneix: afegeix un fons suau i lleugerament terrós que equilibra la dolçor de la maduixa i li dona una profunditat que cap aroma artificial no pot imitar.

El resultat és un gel de color vermell-rosat intens, amb un sabor rotundament fruital que sorprèn per la seva netedat i per l'absència d'aquell regust químic que caracteritza els gels convencionals de maduixa.

La dimensió tècnica de la remolatxa

Més enllà del sabor, la remolatxa aporta un valor afegit que mereix menció: és una font natural de nitrats dietètics, el metabolisme dels quals genera òxid nítric a l'organisme. L'òxid nítric és un vasodilatador que millora l'eficiència del transport d'oxigen als músculs i pot contribuir a reduir el cost energètic de l'exercici. Encara que la concentració al gel no està dissenyada com una dosi terapèutica de nitrats, és un benefici addicional que cap gel de maduixa convencional no pot oferir.

GEL B — Papaia i ratlladura de llima

30% pulpa de papaia · ratlladura de llima

El perfil de sabor

És el gel més tropical i el més fresc dels tres. La papaia —una fruita de digestió extraordinàriament fàcil gràcies al seu contingut en papaïna, un enzim proteolític natural— aporta una textura suau i una dolçor delicada que no embafa ni al quilòmetre 60 d'una ultra. La ratlladura de llima introdueix un punt cítric i aromàtic que actua com a activador sensorial: desperta el paladar, estimula la salivació i combat la fatiga gustativa característica dels esforços de llarga durada.

És probablement el gel més «fàcil de prendre» dels tres, el que genera menys resistència en moments de cansament màxim, precisament perquè el seu perfil fruital i cítric resulta refrescant quan més es necessita.

La dimensió tècnica de la papaia

La papaia és una de les fruites amb més contingut natural en enzims digestius, especialment la papaïna. En el context d'un gel energètic que es pren durant l'esforç —quan la digestió ja està compromesa per la redistribució del flux sanguini cap als músculs— comptar amb una base de fruita que facilita activament la digestió no és un detall menor. És un avantatge fisiològic real.

A més, la papaia aporta potassi de manera natural, contribuint a l'equilibri electrolític juntament amb el sodi i el magnesi de la fórmula base.

GEL C — Plàtan infusionat amb menta

30% pulpa de plàtan infusionat amb menta

El perfil de sabor

És el més sorprenent dels tres i el que genera una reacció més intensa en qui el prova per primera vegada. El plàtan madur —naturalment cremós, amb una dolçor profunda i recognoscible— es combina amb una infusió de menta que transforma completament l'experiència. No és un plàtan amb aroma de menta. És un plàtan que ha absorbit la frescor de la menta durant el procés d'elaboració artesana, cosa que produeix un resultat integrat, equilibrat i genuïnament diferent de qualsevol altra cosa disponible al mercat.

La menta actua en tres nivells simultanis: refrescant al paladar, activadora de la sensació de frescor durant l'esforç i estabilitzadora de l'estómac en moments d'alta intensitat. En un mercat on tots els sabors plàtan són artificials i embafadors, el nostre provoca invariablement la mateixa reacció: «Com és possible que ningú no ho hagi fet abans?»

La dimensió tècnica del plàtan

El plàtan és una de les fruites més completes des del punt de vista nutricional per a l'esportista. Aporta potassi de manera natural —el mineral clau juntament amb el sodi per a la regulació de la contracció muscular i la hidratació cel·lular. El seu perfil de carbohidrats, que combina glucosa, fructosa i sacarosa en proporcions naturals, complementa de manera orgànica les cinc fonts de CHO de la fórmula base.

La infusió de menta —realitzada sobre la mateixa pulpa de plàtan durant el procés artesà— no és un afegit cosmètic. El mentol present a la menta té efectes documentats sobre la percepció de frescor, la funció respiratòria i la reducció de la sensació subjectiva d'esforç en condicions d'alta temperatura.

Una nota final sobre l'honestedat de la fórmula

A NovaFit Energy no afegim ingredients perquè l'etiqueta quedi bé. Cada element de la fórmula —des del tipus de magnesi fins a l'elecció de la fruita— respon a una pregunta concreta: què necessita el cos de l'esportista en aquest moment i quina és la millor manera de donar-li-ho?

La resposta sempre ens porta al mateix lloc: fruita real, procés artesà, fórmula honesta.

Tres sabors. Una filosofia. NovaFit Energy.

Articles relacionats

La entrada Tres gels, tres fruites, una fórmula: la tècnica dels NovaFit Energy Gels se publicó primero en NovaFit Energy.

Bisglicinat de magnesi als gels energètics: per què la forma importa tant com la dosi

NovaFit Energy — Sat, 09 May 2026 07:00:00 +0000

El magnesi als gels energètics: per què la forma importa tant com la dosi

Quan un esportista tria un gel energètic, habitualment mira els grams de carbohidrats, el sodi i potser la cafeïna. El magnesi, si hi apareix, sol tractar-se com una dada secundària: un mineral més a la llista d'ingredients.

És un error. I és un error costós precisament en els moments en què el cos més el necessita.

La raó no és només la quantitat de magnesi que conté el gel. És la forma en què aquest magnesi hi és present. Perquè no tot el magnesi que ingereixes arriba on ha d'arribar. I en el context d'un esforç físic intens, aquesta diferència entre el que s'ingereix i el que s'absorbeix realment pot ser la diferència entre acabar fort o no acabar.

Per què el magnesi és crític durant l'esforç físic

El magnesi intervé en més de 300 reaccions enzimàtiques de l'organisme. Durant l'exercici de resistència, tres d'elles són determinants:

Síntesi d'ATP. El magnesi és cofactor indispensable en la producció d'adenosina trifosfat, la moneda energètica de les cèl·lules. Sense magnesi disponible, la maquinària energètica treballa amb menys eficiència. En termes pràctics: més fatiga per al mateix ritme.

Contracció i relaxació muscular. El magnesi actua com a antagonista natural del calci en la regulació del cicle contracció-relaxació de les fibres musculars. Quan els nivells de magnesi cauen, el calci domina i el múscul té dificultats per relaxar-se completament entre contraccions, cosa que es tradueix en rampes, rigidesa muscular i pèrdua d'eficiència en el moviment.

Transmissió neuromuscular. El magnesi regula l'excitabilitat de les membranes nervioses. La seva deficiència durant l'esforç augmenta la irritabilitat neuromuscular i accelera l'aparició de fatiga central i perifèrica.

A això s'afegeix un problema específic de l'exercici intens: el magnesi es perd activament per la suor. Un esportista pot perdre entre 4 i 8 mg de magnesi per litre de suor. En un esforç de 3-4 hores amb sudoració intensa, aquesta pèrdua pot ser significativa, i si no es reposa de manera eficaç, les conseqüències en el rendiment són mesurables.

La clau és en aquesta última frase: de manera eficaç. Perquè ingerir magnesi i absorbir magnesi són dues coses ben diferents.

El problema de la biodisponibilitat: el que entra no és el que arriba

La biodisponibilitat d'un nutrient és la proporció del que s'ingereix que l'organisme realment absorbeix i pot utilitzar. En el cas del magnesi, aquesta xifra varia enormement segons la forma química en què es presenta.

Les formes de magnesi més comunes en gels energètics són el carbonat, el citrat i el gluconat. Les tres són formes inorgàniques o de baixa complexitat que comparteixen un mateix mecanisme d'absorció: necessiten ionitzar-se a l'estómac —procés que depèn del pH gàstric— abans de poder travessar la paret intestinal. Durant l'exercici intens, el pH gàstric canvia, el flux sanguini cap a l'aparell digestiu es redueix i la motilitat intestinal s'altera. En aquestes condicions, l'absorció de les formes inorgàniques de magnesi queda compromesa precisament quan més es necessita.

Hi ha un altre problema addicional: les formes inorgàniques de magnesi tenen un efecte osmòtic a l'intestí que pot provocar molèsties digestives, especialment quan s'ingereixen durant l'esforç. El carbonat de magnesi, en particular, és conegut pel seu efecte laxant a dosis moderades, un efecte que cap corredor de muntanya ni ciclista vol experimentar al quilòmetre 50.

El bisglicinat de magnesi: una solució diferent

El bisglicinat de magnesi és una forma quelada: el mineral està unit químicament a dues molècules de glicina, un aminoàcid no essencial. Aquesta unió no és cosmètica ni comercial: canvia fonamentalment la manera com l'organisme processa el mineral.

Absorció per via aminoacídica. En estar lligat a la glicina, el bisglicinat no necessita ionitzar-se a l'estómac. S'absorbeix directament a través dels transportadors de dipèptids i aminoàcids de l'intestí prim, una via independent del pH gàstric, que funciona fins i tot quan el sistema digestiu està sota l'estrès fisiològic de l'exercici intens.

Sense competència amb altres minerals. Les formes inorgàniques competeixen entre si pels mateixos canals d'absorció. El sodi, el calci i el magnesi es disputaven el mateix transportador. El bisglicinat entra per una via diferent, eliminant aquesta competència i garantint que el magnesi arribi independentment dels altres electròlits presents al gel.

Sense efectes digestius adversos. En absorbir-se per via aminoacídica, el bisglicinat no exerceix l'efecte osmòtic que caracteritza les formes inorgàniques. El resultat és un magnesi que l'intestí gestiona amb la mateixa facilitat que un aminoàcid: sense irritació, sense laxació, sense molèsties enmig de l'esforç.

Biodisponibilitat real fins a 5 vegades superior. Els estudis comparatius situen l'absorció del bisglicinat de magnesi entre un 80 i un 90% del que s'ingereix, davant del 15-30% de l'òxid de magnesi, el 30-40% del carbonat i el 40-50% del citrat. En termes pràctics, 125 mg de bisglicinat aporten al múscul una quantitat de magnesi funcionalment equivalent a 400-600 mg de carbonat, amb una fracció de l'impacte digestiu.

La diferència en la pràctica: el que l'esportista sent

Les diferències de biodisponibilitat entre formes de magnesi poden semblar abstractes en un laboratori. Al cos d'un esportista durant un esforç prolongat, es tradueixen en conseqüències concretes i mesurables:

En esforços de menys de 90 minuts, la forma de magnesi té un impacte limitat. Les reserves inicials de l'organisme són suficients i l'absorció parcial de qualsevol forma pot ser adequada.

En esforços de 2 a 4 hores, les pèrdues per suor comencen a ser significatives. La diferència entre un magnesi que s'absorbeix al 40% i un que s'absorbeix al 85% comença a notar-se en l'aparició de rampes, en la progressió de la fatiga muscular i en la capacitat de mantenir la intensitat als trams finals.

En esforços de més de 4 hores —ultres, fons en bici, triatlons de llarga distància— la diferència és substancial. Un esportista que reposa magnesi amb bisglicinat està introduint al seu organisme, amb cada gel, una quantitat funcionalment activa de mineral que arriba a les cèl·lules musculars en el moment en què les estan necessitant. Un esportista que reposa amb carbonat o citrat està ingerint magnesi del qual, en el millor dels casos, n'absorbirà la meitat —i en condicions d'estrès digestiu, força menys.

La prevenció de rampes, la reducció de la fatiga neuromuscular i el manteniment de l'eficiència en la síntesi d'ATP no són beneficis teòrics. Són avantatges fisiològics reals que s'acumulen quilòmetre a quilòmetre.

Una decisió tècnica que reflecteix una filosofia

Triar bisglicinat de magnesi per a un gel energètic no és una decisió trivial. És més car que el carbonat o el citrat. Requereix un coneixement més gran de la formulació per integrar-lo correctament amb la resta d'ingredients. I no és el tipus de decisió que es pren optimitzant costos.

És la decisió que es pren quan el criteri de formulació és un de sol: què necessita realment el cos de l'esportista i quina és la millor manera de donar-li-ho?

A NovaFit Energy, aquesta pregunta té sempre la mateixa resposta: la forma més biodisponible, encara que sigui més cara. L'ingredient que funciona, encara que compliqui la fórmula. La qualitat real, encara que redueixi el marge.

Perquè un gel que porta magnesi en una forma que el cos no pot absorbir durant l'esforç no aporta magnesi. Aporta l'aparença de magnesi.

I aquesta diferència, al quilòmetre 80 d'una ultra o al port final d'una gran fons, no és un detall tècnic.

És tot.

NovaFit Energy Gels — 125 mg de bisglicinat de magnesi per gel. Perquè el que importa no és el que posa a l'etiqueta. És el que arriba al múscul.

Articles relacionats

La entrada Bisglicinat de magnesi als gels energètics: per què la forma importa tant com la dosi se publicó primero en NovaFit Energy.

Rebot hipoglucèmic: com la isomaltulosa evita el col·lapse als últims quilòmetres

NovaFit Energy — Thu, 07 May 2026 07:00:00 +0000

NOVAFIT ENERGY · Rendiment · Nutrició · Ciència

El rebot hipoglucèmic: l'enemic silenciós que destrueix la teva cursa als últims quilòmetres

Per què l'energia que prens al quilòmetre 20 pot treballar en contra teva al 35, i com la isomaltulosa canvia aquesta equació.

Hi ha un moment a les curses llargues que molts esportistes coneixen bé, encara que no sempre sàpiguen anomenar-lo. Portes hores corrent. Has pres els teus gels amb disciplina. Saps que portes bé la nutrició. I tot i així, en algun punt de la segona meitat de la cursa, alguna cosa cau. El ritme baixa. Les cames es tornen pesades. El cap perd focus. No és el mur del glucogen —això ja ho coneixes. És una altra cosa.

Aquesta «altra cosa», en molts casos, és el rebot hipoglucèmic. I en la majoria de casos, l'ha provocat el mateix gel que vas prendre vint minuts abans.

Què és el rebot hipoglucèmic i per què passa

Quan ingereixes sucres simples —glucosa, sacarosa, maltodextrina d'absorció ràpida— la glucèmia puja ràpidament. El pàncrees detecta aquest pic i respon secretant insulina per normalitzar-la. Fins aquí, fisiologia normal.

El problema es produeix quan aquest pic és massa brusc. La resposta insulínica pot sobrepassar el que cal, cosa que arrossega la glucèmia per sota del nivell òptim: és la hipoglucèmia reactiva. En repòs, l'organisme la gestiona sense drama. Però en ple esforç —quan els músculs consumeixen glucosa a màxima velocitat— aquesta caiguda es converteix en una emergència metabòlica real.

El resultat és predictible: fatiga aguda, pèrdua de concentració, sensació de cames buides i una urgència intensa de tornar a menjar. El que molts esportistes interpreten com a «baixada d'energia» o «moment de debilitat» és, en realitat, el seu propi sistema hormonal treballant en contra seu per haver pres un gel d'absorció massa ràpida.

I aquí ve el que ningú no explica: si en aquell moment prens un altre gel d'absorció ràpida per recuperar-te, el cicle es repeteix. Pic. Insulina. Rebot. Caiguda.

Per què els gels convencionals amplifiquen el problema

La majoria dels gels del mercat estan formulats amb una o dues fonts de carbohidrat —típicament maltodextrina i/o glucosa— que tenen índexs glucèmics molt elevats. Són ràpids d'absorbir, cosa que és precisament el seu atractiu comercial. «Energia instantània» és fàcil de vendre.

Però la velocitat d'absorció és exactament el problema. Un gel que eleva la glucèmia en quatre minuts crea un pic tan pronunciat que el sistema hormonal no el pot gestionar amb precisió. La resposta insulínica és, per necessitat, agressiva. I una resposta insulínica agressiva durant l'exercici és la recepta perfecta per al rebot.

L'efecte és especialment pronunciat en esforços de més de dues hores, quan les reserves de glucogen comencen a esgotar-se i l'organisme és més sensible a les fluctuacions de glucèmia. Precisament quan més necessites estabilitat, els gels convencionals t'ofereixen el contrari.

La isomaltulosa: energia real sense el rebot

La isomaltulosa —comercialitzada amb el nom Palatinose— és un disacàrid d'origen natural present a la mel i a la canya de sucre. La seva estructura molecular és idèntica a la sacarosa en composició —glucosa més fructosa— però la unió entre els dos sucres és diferent: un enllaç alfa-1,6 en lloc de l'alfa-1,2 de la sacarosa.

Aquesta diferència estructural, aparentment menor, té conseqüències fisiològiques profundes. La isomaltulosa es digereix molt més lentament que la sacarosa o la maltodextrina. El seu índex glucèmic és de 32, davant del 60-85 de la maltodextrina o el 100 de la glucosa pura. Això significa que la corba de glucèmia que produeix és suau, prolongada i controlable. No hi ha pic. No hi ha resposta insulínica exagerada. No hi ha rebot.

El que produeix, en canvi, és exactament el que l'esportista necessita en esforços llargs: un subministrament continu i estable de glucosa durant 90-120 minuts per dosi. Una energia que no arriba de cop ni se'n va de cop. Una corba plana on altres gels tenen muntanya russa.

L'arquitectura de cinc fonts: per què importa l'ordre

La solució no és substituir tots els sucres ràpids per isomaltulosa —això retardaria massa l'arribada d'energia en els moments de màxima demanda. La solució és combinar-los de manera intel·ligent.

Els gels NovaFit Energy combinen cinc fonts de carbohidrat que actuen en cascada temporal:

Golden Sugar i xarop de glucosa — energia disponible en els primers 5-10 minuts, sense els pics bruscos de la glucosa pura.

Xarop de fructosa i maltodextrina — subministrament sostingut durant els 30-45 minuts següents, aprofitant els dos transportadors intestinals simultàniament (SGLT-1 i GLUT-5).

Isomaltulosa (Palatinose) — l'àncora de la fórmula. Absorció lenta i controlada que s'estén fins a 90-120 minuts, estabilitzant la glucèmia quan les altres fonts s'han esgotat i eliminant el rebot hipoglucèmic.

El resultat és una corba d'energia radicalment diferent de la d'un gel convencional. No un pic seguit d'una caiguda, sinó una plataforma sostinguda que cobreix tot l'interval entre gels, i arriba sense interrupcions al següent.

El que això significa sobre el terreny

El rebot hipoglucèmic no és un problema que l'esportista resolgui amb més força de voluntat ni millor entrenament. És un problema de formulació. I es resol a l'obrador, no a la pista de sortida.

Els patrons que observem de manera consistent entre esportistes que utilitzen NovaFit Energy en esforços llargs són sempre els mateixos: absència d'aquella caiguda típica a la segona meitat, menor urgència per prendre el següent gel i —el més significatiu— capacitat de mantenir el ritme als últims quilòmetres on abans es produïa el deteriorament.

No és màgia. És que l'energia arriba quan ha d'arribar, en la quantitat que ha d'arribar, sense provocar el mecanisme hormonal que la destrueix.

No formulem perquè l'etiqueta quedi bé. Formulem perquè el múscul tingui combustible quan el necessita, i perquè el sistema hormonal no l'hi prengui vint minuts després.

NovaFit Energy — novafitenergy.com — @novafitenergy

Sant Feliu de Llobregat, Barcelona · Artesans del rendiment des de fa dotze anys

Articles relacionats

La entrada Rebot hipoglucèmic: com la isomaltulosa evita el col·lapse als últims quilòmetres se publicó primero en NovaFit Energy.

El sistema NovaFit Energy: per què cada ingredient té un nom i una raó

NovaFit Energy — Tue, 05 May 2026 07:00:00 +0000

NOVAFIT ENERGY · Rendiment · Nutrició · Ciència

El sistema NovaFit Energy: per què cada ingredient té un nom i una raó

Una anàlisi honesta del que passa al cos de l'esportista durant l'esforç prolongat, i de com cada decisió de formulació de NovaFit Energy respon a una necessitat fisiològica real.

Hi ha una pregunta que es repeteix al món de la nutrició esportiva i que rarament té una resposta honesta: què hi ha exactament aquí dins i per què?

La majoria de les marques del mercat responen a aquesta pregunta amb màrqueting. Parlen de rendiment, d'energia, de recuperació. Mostren atletes amb cossos esculpits i cronòmetres que marquen rècords. Però quan obres l'etiqueta i la llegeixes amb calma, el que trobes és una llista d'ingredients que no sempre respon a la biologia de l'esportista, sinó a l'economia del fabricant.

A NovaFit Energy no partim del que és barat de produir. Partim d'una pregunta diferent: què necessita el cos humà quan porta tres hores corrent o pedalant, i quina és la manera més eficaç de donar-li-ho? Aquest article és la resposta a aquesta pregunta. Sense eufemismes, sense promeses buides.

1. El que passa al cos quan l'esforç es perllonga

Per entendre per què una formulació importa, primer cal entendre què passa fisiològicament durant l'exercici de resistència. No a l'escalfament ni al quilòmetre 10, sinó al quilòmetre 50, a l'hora tres d'una gran fons, a la segona volta d'un backyard ultra.

Els combustibles s'esgoten

L'organisme emmagatzema glucogen —la forma que el cos utilitza per emmagatzemar glucosa— fonamentalment al múscul i al fetge. En conjunt, aquestes reserves representen entre 400 i 600 g de glucogen, prou energia per a aproximadament 90 minuts d'esforç intens. A partir d'aquest punt, si no es reposa carbohidrat, el rendiment cau de manera abrupta. És el que els ciclistes anomenen «la pàjara» i els corredors «el mur»: no és un límit mental, és un límit bioquímic.

L'intestí entra en estrès

Durant l'exercici intens, el flux sanguini es redistribueix: els músculs actius reclamen entre un 80 i un 85% de la despesa cardíaca. L'aparell digestiu queda en situació d'hipoperfusió: rep menys sang, treballa amb menys capacitat. El resultat és un sistema digestiu que durant l'esforç pot absorbir nutrients, sí, però que és molt més sensible als irritants, als ingredients artificials i a les formes de nutrients de baixa qualitat.

Això explica per què hi ha esportistes que toleren perfectament un gel a l'entrenament de 45 minuts i el vomiten al quilòmetre 60 d'una ultra. No van canviar els ingredients. Va canviar l'estat fisiològic en què es van consumir.

Els electròlits es perden per la suor

La suor no és només aigua. És aigua, sodi, clorur, potassi i magnesi, entre altres minerals. Un esportista pot perdre entre 1 i 2,5 litres de suor per hora segons la intensitat i les condicions ambientals. A cada litre de suor, entre 500 i 1.500 mg de sodi i entre 4 i 8 mg de magnesi abandonen l'organisme. Si no es reposen, la transmissió neuromuscular es deteriora, la contracció muscular perd eficiència i les rampes apareixen.

La fatiga mental amplifica tot l'anterior

A partir de les dues o tres hores d'esforç, la fatiga no és només muscular. L'acumulació de serotonina i altres metabòlits al sistema nerviós central contribueix a la fatiga central: la sensació que el cos pot continuar però la ment comença a demanar que pari. I aquí l'estómac juga un paper inesperat: quan el sistema digestiu genera molèsties —nàusees, inflament, urgència intestinal— la percepció d'esforç es dispara i la capacitat de continuar es compromet molt abans que el múscul hagi dit la seva última paraula.

L'estómac no és un accessori del rendiment. És part del rendiment. El que no s'absorbeix no serveix. El que irrita, frena.

2. L'arquitectura energètica: cinc fonts, una ràtio, zero pics

El problema de la majoria de gels energètics del mercat no és que no aportin carbohidrats. És que els aporten de manera ineficient, i en ocasions, de manera que genera més problemes dels que resol.

Quan un gel es basa gairebé exclusivament en maltodextrina o en glucosa simple, l'absorció intestinal té un sostre: el transportador SGLT-1, responsable d'absorbir la glucosa, se satura a partir d'aproximadament 60 g de carbohidrat per hora. Per sobre d'aquest llindar, l'excés de carbohidrat queda a l'intestí, genera pressió osmòtica i pot provocar exactament el que cap esportista no vol: diarrea, distensió abdominal o nàusees a mitja cursa.

La solució existeix des de fa anys a la literatura científica. Els gels NovaFit Energy l'apliquen amb rigor:

Ràtio 1:0,8 glucosa:fructosa — el doble transportador

L'intestí prim disposa d'un segon transportador específic per a la fructosa: el GLUT-5. Quan es combina glucosa i fructosa en la proporció adequada, ambdós transportadors treballen en paral·lel i la capacitat d'absorció total ascendeix a més de 90 g de CHO per hora sense augmentar el risc de molèsties gastrointestinals. És el mateix principi que apliquen els protocols de nutrició dels equips de ciclisme en carretera professional i els atletes d'ultra-resistència d'elit.

Els nostres gels combinen cinc fonts de carbohidrat —Golden Sugar, xarop de glucosa, xarop de fructosa, maltodextrina i isomaltulosa (Palatinose)— en aquesta ràtio optimitzada. Cada font té un perfil d'absorció diferent: algunes actuen els primers minuts, altres a partir dels 30, altres durant hores. El resultat és una corba energètica sense pics ni valls, que arriba de manera immediata, es manté durant l'esforç i es prolonga en el temps.

La isomaltulosa mereix menció especial. Al contrari que els sucres simples, la seva absorció intestinal és lenta i progressiva, cosa que estabilitza la resposta glucèmica i evita el rebot hipoglucèmic que tan bé coneix qualsevol esportista que hagi pres un gel ensucrat i hagi sentit, vint minuts després, aquella sensació de buit que obliga a menjar de nou de manera urgent.

Les cinc fonts de CHO de NovaFit Energy treballen en cascada: energia al primer minut, energia als 20 minuts, energia als 45 minuts. La corba que necessita l'esportista de resistència, no la que és més barata de produir.

3. El sodi: la hidratació que l'aigua sola no pot donar

Beure aigua durant l'exercici és necessari però no suficient. Sense sodi, l'aigua no es reté al compartiment plasmàtic: l'organisme l'excreta ràpidament a través de l'orina i la suor, sense que arribi a complir la seva funció de mantenir el volum sanguini.

El sodi actua com el guardià de la hidratació. La seva presència al torrent sanguini arrossega l'aigua amb ell, manté el volum plasmàtic i garanteix que els nutrients —inclosos els carbohidrats del propi gel— arribin al múscul amb eficiència. Sense sodi suficient, la transmissió neuromuscular es deteriora i les rampes no triguen a aparèixer.

Els gels NovaFit Energy aporten 400 mg de sodi en forma de citrat sòdic per unitat, la dosi de referència més alta del mercat per a un gel de 70 g. Alguns competidors redueixen el sodi per millorar el perfil de sabor. Nosaltres el mantenim perquè la funció va abans que el sabor. L'esportista que porta hores suant no necessita un gel que li resulti agradable al gust a costa del seu electròlit més crític. I la prova és al resultat: tot i els 400 mg de sodi, el sabor a fruita dels gels NovaFit Energy continua sent potent, net i recognoscible. La fruita real fa aquesta feina, una cosa que cap aroma artificial no pot aconseguir a aquesta dosi.

4. El bisglicinat de magnesi: la diferència que el múscul nota

Ja vam dedicar un article complet al bisglicinat de magnesi i al perquè la forma del magnesi importa tant com la dosi. Però en el context de parlar del rendiment global, val la pena resumir-ne la clau: no tot el magnesi que ingereixes arriba a les cèl·lules musculars.

L'òxid de magnesi —la forma més comuna en suplementació barata— té una biodisponibilitat d'entre el 4 i el 15% en condicions normals. En condicions d'esforç intens, amb el flux sanguini intestinal reduït i el pH gàstric alterat, aquesta xifra pot ser encara menor. El bisglicinat de magnesi, en canvi, en estar quelat amb glicina, s'absorbeix a través dels transportadors d'aminoàcids de l'intestí prim, una via directa, independent del pH i fins a cinc vegades més eficient.

Els gels NovaFit Energy aporten 125 mg de bisglicinat. Una quantitat que arriba al múscul quan el necessita: reduint la probabilitat de rampes, sostenint la síntesi d'ATP i contribuint que la contracció muscular mantingui la seva eficiència als trams finals, on, invariablement, es decideixen les curses.

5. La fruita real com a decisió tècnica, no com a decisió de màrqueting

Quan diem que els nostres gels contenen un 30% de pulpa de fruita natural, no ho diem perquè quedi bé a l'etiqueta. Ho diem perquè és la conseqüència d'una convicció tècnica que portem més de dotze anys aplicant al nostre obrador.

La palatabilitat en l'esforç prolongat és un factor de rendiment

A partir de les dues o tres hores d'esforç, la fatiga sensorial és un problema real. Els sabors artificials —dolços, intensos, invariablement sintètics— comencen a generar rebuig. L'esportista que porta hores consumint gels convencionals arriba a un punt en què el seu cos, literalment, no en vol més. I sense ingesta de carbohidrat, el rendiment cau.

La fruita real té un perfil sensorial completament diferent: net, fresc, recognoscible. No embafa perquè no és artificial. El cervell la processa com a aliment, no com a producte químic. I aquesta diferència —que sembla menor a les 9 del matí davant l'aparador de la botiga— es torna determinant a les 3 de la tarda, al quilòmetre 70, quan l'estómac ja rebutja qualsevol cosa que faci olor de sintètic.

La digestibilitat de la fruita és un avantatge fisiològic

Les cèl·lules de l'intestí prim porten milers d'anys aprenent a processar la fruita. La seva matriu natural —fibra soluble, aigua, micronutrients, compostos bioactius— facilita el treball de l'intestí fins i tot en condicions d'estrès digestiu. Els additius artificials, en canvi, són substàncies que l'intestí no sempre reconeix amb facilitat, i la presència de les quals pot contribuir a la irritació de la mucosa intestinal durant l'esforç intens.

No és un argument filosòfic. És fisiologia aplicada.

Els micronutrients que ningú no afegeix, perquè hi són

La fruita aporta potassi de manera natural. Aporta antioxidants que ajuden a contrarestar l'estrès oxidatiu generat per l'exercici intens. Aporta aigua estructural que facilita l'absorció dels carbohidrats. I ho fa sense que els haguem d'afegir com a ingredients separats, sense que apareguin a l'etiqueta com a reclam de màrqueting, simplement perquè la fruita els conté.

Utilitzem fruita real perquè és el millor que hi podem posar a dins. No perquè sigui el més fàcil de comunicar, sinó perquè és el més difícil de fabricar.

6. NovaFit Energy davant del mercat: una comparativa honesta

No direm que som els únics que fem les coses bé. Hi ha marques al mercat que treballen amb criteris de qualitat seriosos i que han avançat significativament els últims anys. El que sí que podem afirmar, després d'analitzar el mercat espanyol i internacional, és que no existeix avui dia cap altre gel que combini elaboració 100% artesana, un mínim del 30% de pulpa de fruita natural, bisglicinat de magnesi, cinc fonts de carbohidrat en ràtio 1:0,8 i 400 mg de sodi en citrat sòdic —sense una sola aroma afegida, sense colorants, i apte per a tothom: vegà, sense gluten i sense lactosa. Tot en un mateix producte.

Verd: avantatge clar · Ambre: depèn del producte · Vermell: desavantatge habitual

7. El que l'esportista real experimenta

La fisiologia és la base. Però la prova definitiva és la que es produeix sobre el terreny: a la cursa, a l'entrenament llarg, al quilòmetre on el cos posa les cartes sobre la taula.

Aquests són els patrons que hem observat de manera consistent entre els esportistes que han incorporat NovaFit Energy a la seva nutrició:

Menor incidència de molèsties digestives fins i tot en esforços de més de quatre hores. La combinació de fruita real, bisglicinat i l'absència d'additius artificials produeix un gel que l'intestí gestiona amb facilitat fins i tot quan el flux sanguini digestiu està compromès.

Reducció de l'aparició de rampes en esforços prolongats. El bisglicinat de magnesi arriba al múscul. No queda retingut en un intestí incapaç d'absorbir formes inorgàniques sota estrès fisiològic.

Absència de «fatiga de sabor» fins i tot prenent diversos gels seguits. El perfil sensorial de la fruita real no genera el rebuig que produeix la ingesta repetida d'aromes artificials.

Energia sostinguda sense pics ni valls gràcies a les cinc fonts de CHO en ràtio optimitzada. El patró típic de l'esportista que pren un gel de glucosa simple —pujada brusca seguida de caiguda brusca— no es reprodueix amb l'arquitectura de NovaFit Energy.

Més facilitat per complir el pla nutricional en curses llargues. Quan el gel no genera rebuig i la digestió no es converteix en un problema, l'esportista pot continuar ingerint carbohidrat segons el pla, i això, traduït a rendiment, té un impacte directe en el resultat.

Una conclusió que no necessita ornaments

El rendiment esportiu és la suma de moltes decisions correctes preses durant setmanes, mesos i anys d'entrenament. Però el dia de la cursa, en el moment en què el cos exigeix el que li vas prometre, la nutrició no és un accessori: és infraestructura.

NovaFit Energy no és el producte més barat del mercat. No pretén ser-ho. És el producte on cada decisió de formulació té una raó fisiològica al darrere, on la qualitat de l'ingredient no es negocia quan encareix el cost de producció, i on l'únic criteri que orienta el desenvolupament és el que el cos de l'esportista realment necessita.

Al quilòmetre 80 d'una ultra, al port final d'una gran fons, a l'última volta d'un backyard ultra: el cos sap distingir entre el que li has donat i el que necessitava.

Nosaltres ens assegurem que siguin la mateixa cosa.

NovaFit Energy — novafitenergy.com — @novafitenergy

Sant Feliu de Llobregat, Barcelona · Artesans del rendiment des de fa dotze anys

[TABLE] Criteri | NovaFit Energy | Gels de referència de mercat | Barretes convencionals

[TABLE] Font CHO | 5 fonts — ràtio 1:0,8 | Maltodextrina + glucosa | Sucres simples + midó

[TABLE] Magnesi | 125 mg bisglicinat | Absent o mínim | Variable / òxid (baixa absorció)

[TABLE] Sodi | 400 mg citrat sòdic | Variable (sovint reduït) | Baix o absent

[TABLE] Base de producte | 30% pulpa de fruita real | Aigua + espessants + aromes | Cereals + xarops

[TABLE] Digestibilitat en esforç | Alta — sense irritants | Variable — risc de molèsties | Moderada

[TABLE] Aromes / colorants | Cap — fruita real | Habituals | Freqüents

[TABLE] Sense gluten · vegà | Sí, sempre | Variable | Variable

[TABLE] Fabricació | Artesana — lots petits | Industrial massiva | Industrial massiva

Articles relacionats

La entrada El sistema NovaFit Energy: per què cada ingredient té un nom i una raó se publicó primero en NovaFit Energy.

Per què la nutrició falla a la cursa: sis errors evitables que ningú no t’explica

NovaFit Energy — Sun, 03 May 2026 07:00:00 +0000

NOVAFIT ENERGY · Rendiment · Nutrició · Ciència

Per què la nutrició falla a la cursa: els errors que ningú no t'explica

La majoria dels problemes digestius i de rendiment que pateixen els esportistes a la cursa no són mala sort. Són el resultat predictible de decisions evitables.

Hi ha una conversa que es repeteix a cada grup de running, a cada club de ciclisme, a cada comunitat de trail. Algú explica que a l'última cursa li va fallar l'estómac. Que va haver de parar. Que no podia menjar. Que els gels li senten malament quan corre però bé a l'entrenament. Que no entén per què.

La resposta gairebé sempre té la mateixa estructura: no és mala sort ni intolerància individual. És física i fisiologia. I els errors que la produeixen són, en la seva majoria, completament evitables.

Error 1: estrenar el gel el dia de la cursa

És l'error més comú i el més costós. L'esportista tria la seva nutrició de cursa basant-se en reviews, en el que utilitza un company o en el que hi havia disponible a la fira de l'expo. I el dia de la cursa el prova per primera vegada.

El problema no és només que el gel li pugui sentar malament. És que el sistema digestiu necessita entrenament igual que els músculs. La capacitat d'absorbir carbohidrats durant l'exercici —especialment a les dosis necessàries en esforços llargs— millora amb la pràctica repetida. Un intestí no entrenat per processar 60-90 g de CHO per hora sota esforç tendirà a generar molèsties, independentment de la qualitat del gel.

La regla és senzilla: qualsevol producte que planeges utilitzar en competició s'ha d'haver provat almenys 4-6 vegades en entrenaments llargs, en condicions similars d'intensitat. Sense excepcions. El dia de la cursa no és el moment d'experimentar.

Error 2: començar a menjar tard

La intuïció diu: «menjo quan tinc gana». La fisiologia diu el contrari.

Quan l'esportista sent gana durant l'exercici, la glucèmia ja ha caigut. Les reserves de glucogen estan en nivells crítics. El sistema digestiu està sota estrès fisiològic màxim. I en aquell moment —quan més urgent sembla la ingesta— la capacitat d'absorbir nutrients és la més baixa de tot l'esforç.

El protocol correcte és preventiu, no reactiu. En esforços de més de 60-75 minuts, la ingesta ha de començar entre els minuts 30 i 45, abans que el cos registri cap senyal de dèficit. I s'ha de mantenir de manera regular —cada 30-45 minuts— independentment de com se senti l'esportista.

Menjar per reposar és exponencialment més difícil que menjar per prevenir. Un intestí isquèmic, amb la glucèmia baixa i el sistema nerviós sota alarma, processa els nutrients a una fracció de la seva capacitat normal. El gel que als 30 minuts s'absorbia perfectament, als 90 amb dèficit pot provocar exactament el malestar que l'esportista vol evitar.

Error 3: no hidratar-se correctament en prendre el gel

Un gel sense aigua és una solució hiperosmòtica a l'intestí. Quan la concentració de soluts al contingut intestinal és més gran que a la sang, l'organisme inverteix el procés d'absorció: en lloc de passar aigua de l'intestí a la circulació, l'extreu de la circulació cap a l'intestí per equilibrar l'osmolaritat. El resultat és el contrari del que es busca: més pressió a l'intestí, més risc de molèsties i en alguns casos diarrea osmòtica.

La regla pràctica: cada gel s'ha de prendre amb 150-250 ml d'aigua. No després. Junt amb el gel, o immediatament abans. Aquesta quantitat d'aigua dilueix el contingut intestinal fins a una osmolaritat que l'intestí pot manejar amb eficiència.

L'excepció són els gels isotònics, formulats amb aigua incorporada i osmolaritat ajustada. Però fins i tot en aquests casos, la hidratació contínua és essencial per mantenir el volum plasmàtic i l'eficiència cardiovascular.

Error 4: ignorar el sodi fins que apareixen les rampes

La rampa muscular durant l'exercici té causes múltiples, però una de les més comunes i més ignorades és el dèficit de sodi. Molts esportistes només pensen en la rehidratació electrolítica quan les rampes ja són presents: en aquell punt, la pèrdua acumulada fa hores que es produeix.

Pitjor encara: l'esportista que beu només aigua —sense sodi— durant esforços prolongats pot agreujar el problema. Ingerir grans quantitats d'aigua sense electròlits dilueix el sodi a la sang, cosa que pot provocar hiponatrèmia fins i tot en algú que ha begut abundantment. És un dels motius pels quals «beure molt» sense criteri electrolític pot ser pitjor que beure menys.

La reposició de sodi, com la de carbohidrats, ha de ser periòdica i preventiva. Un gel amb 400 mg de sodi per presa —en la forma més biodisponible— integrat al protocol de nutrició des de l'inici, manté l'equilibri electrolític de manera contínua sense necessitat de pastilles de sals addicionals.

Error 5: utilitzar a la cursa el que funciona a l'entrenament curt

Aquest és potser l'error més subtil. Un gel pot funcionar perfectament en un entrenament de 45 minuts i produir rebuig digestiu al quilòmetre 50 d'una ultra. No és que el gel hagi canviat. Ha canviat l'estat fisiològic de l'esportista.

En esforços curts, el flux sanguini intestinal està només moderadament reduït. La barrera intestinal és íntegra. El pH gàstric és normal. La motilitat intestinal funciona. En aquestes condicions, l'intestí pot gestionar ingredients que en altres circumstàncies provocarien problemes: additius artificials, espessants, edulcorants, conservants.

Després de quatre, sis o vuit hores d'esforç intens, aquest mateix intestí està sota un estrès fisiològic acumulat que redueix la seva capacitat de tolerància. El que abans passava sense conseqüències ara pot desencadenar una resposta inflamatòria local, nàusees o rebuig actiu.

La prova real d'un gel no és com senta al quilòmetre 10. És com senta al quilòmetre 70, amb cinc hores d'esforç a sobre, en ple calor, amb l'intestí ja compromès. Aquesta és la prova que importa. I per superar-la, els ingredients han de ser els que l'intestí pot processar fins i tot en les seves pitjors condicions.

Error 6: pensar que la nutrició de cursa comença a la línia de sortida

El que passa els dos o tres dies previs a la cursa té un impacte directe en com respon l'organisme durant l'esforç. Les reserves de glucogen es carreguen —o no— en aquesta finestra. L'estat d'hidratació i els nivells d'electròlits en el moment de la sortida depenen del que s'hagi fet abans, no del que es prengui al primer avituallament.

De la mateixa manera, la recuperació d'esforços anteriors —si s'arriba a la sortida amb dany muscular acumulat no resolt, amb inflamació de baix grau, amb el sistema immune ja activat— predisposa a una resposta fisiològica menys robusta davant de l'esforç.

La nutrició de cursa no comença amb el primer gel. Comença al període de càrrega, al sopar del dia anterior, a l'esmorzar previ. Tot això forma part de l'estratègia.

Els sis errors descrits aquí no són negligència. Són el resultat natural d'una indústria que durant dècades ha venut nutrició esportiva com si fos un accessori, una cosa que s'afegeix a l'últim moment, es tria pel sabor i es pren quan el cos ho demana.

La nutrició esportiva real no funciona així. És un sistema. Té lògica fisiològica. S'entrena. Es planifica. I quan es fa bé, no «surt bé» de manera aleatòria: surt bé perquè havia de sortir bé.

El teu cos no improvisa. La teva nutrició tampoc no ho hauria de fer.

NovaFit Energy — novafitenergy.com — @novafitenergy

Sant Feliu de Llobregat, Barcelona · Artesans del rendiment des de fa dotze anys

Articles relacionats

La entrada Per què la nutrició falla a la cursa: sis errors evitables que ningú no t’explica se publicó primero en NovaFit Energy.

Quilòmetre 60 d’una ultra: què li passa al cos i com la nutrició ho canvia

NovaFit Energy — Fri, 01 May 2026 07:00:00 +0000

NOVAFIT ENERGY · Rendiment · Nutrició · Ciència

Quilòmetre 60: el que li passa realment al cos a la segona meitat d'una ultra

Un relat fisiològic del deteriorament progressiu, i de com cada decisió de nutrició pot accelerar o retardar aquest procés.

El quilòmetre 60 d'una ultra no s'assembla al quilòmetre 60 d'una marató. No és una qüestió de distància. És una qüestió d'estat fisiològic acumulat.

A aquesta alçada de l'esforç, el cos de l'esportista és un sistema diferent del que va sortir al matí. Les reserves han caigut. Els teixits han acumulat dany. La barrera intestinal està sota estrès. El sistema nerviós comença a rebre senyals d'alarma des de diversos fronts alhora. I la nutrició —que a les primeres hores era gairebé un tràmit— es converteix en el factor que més pot marcar la diferència.

Això és el que passa, sistema per sistema, i com respon una formulació honesta a cadascun d'aquests processos.

El sistema energètic: glucogen esgotat, greix insuficient, pressió màxima sobre la ingesta

Les reserves de glucogen muscular i hepàtic —entorn dels 400-500 g en un esportista ben entrenat— duren aproximadament 90 minuts a intensitat moderada-alta. En una ultra de 60 quilòmetres, portes hores depenent exclusivament de la ingesta externa per mantenir el subministrament de glucosa.

L'oxidació de greixos pot compensar part d'aquest dèficit, però té un límit funcional: el cervell no pot oxidar àcids grassos directament, i la intensitat de l'exercici en la majoria d'ultres és massa alta per dependre únicament dels greixos. El resultat és una dependència creixent dels carbohidrats exògens, exactament en el moment en què el sistema digestiu té menys capacitat de processar-los.

Aquí és on la ràtio 1:0,8 entre glucosa i fructosa pren la seva màxima rellevància. Els dos transportadors intestinals —SGLT-1 per a glucosa, GLUT-5 per a fructosa— treballen en paral·lel i permeten absorbir fins a 90 g de carbohidrat per hora sense saturar el sistema. Al quilòmetre 60, amb un intestí ja compromès, aquesta eficiència no és un detall tècnic: és la diferència entre mantenir el ritme i començar a caminar.

El sistema electrolític: pèrdues acumulades que el cos ja no pot ignorar

A les primeres dues hores, una pèrdua de 300 mg de sodi per hora és manejable. L'organisme té reserves. Però al quilòmetre 60, després de sis, vuit o deu hores de sudoració, el dèficit acumulat pot superar els 3.000-4.000 mg de sodi. En aquell punt, la hiponatrèmia —nivell baix de sodi a la sang— comença a convertir-se en un risc real.

Els símptomes inicials són enganyosos: fatiga general, lleugera confusió, sensació de pesadesa que l'esportista atribueix al cansament acumulat. Però el que està passant és una alteració de l'equilibri osmolàtic que afecta directament la transmissió neuromuscular, la contracció muscular i la funció cognitiva.

Amb 400 mg de sodi en forma de citrat sòdic per gel, NovaFit Energy està dissenyat per cobrir aquesta reposició de manera real, no simbòlica. El citrat sòdic té una biodisponibilitat més gran que la sal comuna durant l'esforç, cosa que significa que cada mil·ligram arriba quan i on ha d'arribar.

El magnesi explica la mateixa història, amplificada. Al quilòmetre 60, les pèrdues acumulades per suor —entre 4 i 8 mg per litre— han deixat el múscul amb reserves críticament baixes. El cicle de contracció-relaxació muscular comença a fallar. Les rampes no són el problema: són el símptoma d'un problema metabòlic que fa hores que es gesta. El bisglicinat de magnesi, amb la seva absorció per via aminoacídica independent del pH gàstric, arriba al múscul fins i tot quan el sistema digestiu ja a penes funciona amb normalitat.

La barrera intestinal: l'òrgan que ningú no mira fins que falla

Durant l'exercici intens, el flux sanguini es redistribueix cap als músculs actius. L'aparell digestiu rep entre un 20 i un 40% menys d'irrigació del normal. En esforços curts, l'intestí tolera aquesta isquèmia transitòria sense conseqüències majors.

Però al quilòmetre 60, després d'hores d'hipoperfusió intestinal, la barrera epitelial comença a perdre integritat. Les unions estretes entre enteròcits —les cèl·lules de l'intestí prim— s'afebleixen. El fenomen conegut com a «leaky gut» de l'exercici no és una metàfora: és la permeabilització literal de la paret intestinal sota estrès fisiològic prolongat.

Les conseqüències són dobles. Primera: l'absorció de nutrients es torna erràtica —el gel que prens pot no absorbir-se amb l'eficiència esperada. Segona: elements del contingut intestinal poden passar a la circulació i activar una resposta inflamatòria sistèmica que accelera la fatiga.

La pulpa de fruita real que utilitzem a NovaFit Energy té aquí un avantatge fisiològic concret. L'intestí porta mil·lennis processant fruita sencera: la seva matriu natural —fibres, enzims, aigua estructural— facilita el treball digestiu fins i tot sota estrès. Els additius artificials, els espessants sintètics i les aromes químiques són substàncies que l'intestí no sempre gestiona bé en condicions normals. Al quilòmetre 60, amb la barrera ja compromesa, poden ser el detonant d'aquell rebuig digestiu que obliga a aturar-se molts esportistes.

La fatiga sensorial: quan el cos rebutja el que necessita

Hi ha un mecanisme de protecció que l'organisme activa en esforços molt prolongats i que la majoria de guies de nutrició esportiva no esmenten: la fatiga sensorial cap als sabors dolços artificials.

Després d'hores ingerint els mateixos sabors sintètics —dolços, intensos, químicament uniformes— el cervell comença a generar una resposta de rebuig progressiu. No és debilitat mental. És una resposta adaptativa real: el sistema nerviós central redueix la motivació per ingerir substàncies que ja associa amb malestar digestiu acumulat.

La fruita real té un perfil sensorial radicalment diferent: net, fresc, recognoscible, no embafador. El cervell la processa com a aliment, perquè ho és. Aquesta diferència, que sembla irrellevant al quilòmetre 5, es torna determinant al 60, quan l'esportista necessita forçar-se a menjar una cosa que el seu cos rebutja activament.

El gel de plàtan infusionat amb menta que formulem no és un caprici de sabor. La menta té efectes documentats sobre la reducció de la sensació subjectiva d'esforç i sobre l'estimulació de la ingesta en moments de fatiga sensorial intensa. El plàtan aporta un perfil de carbohidrats naturalment equilibrat. Junts, produeixen una cosa que el cos vol prendre al quilòmetre 60, no només una cosa que pot tolerar.

La fatiga central: el cervell també s'esgota

L'últim sistema a deteriorar-se —i el més determinant en ultres— és el sistema nerviós central. La fatiga central no és només cansament. És una reducció activa del senyal motor que el cervell envia als músculs, mediada en part per canvis en la química cerebral.

Un dels mecanismes més estudiats és el paper del triptòfan. Durant l'exercici prolongat, el nivell de triptòfan lliure a la sang augmenta, i el triptòfan travessa la barrera hematoencefàlica i es converteix en serotonina. Un excés de serotonina cerebral contribueix a la sensació de fatiga, somnolència i pèrdua de motivació que molts ultrarunners coneixen bé a la segona meitat de la cursa.

Els aminoàcids de cadena ramificada —leucina, isoleucina i valina— competeixen amb el triptòfan pel mateix transportador a la barrera hematoencefàlica. Quan els seus nivells són adequats, redueixen l'entrada de triptòfan al cervell i, amb això, l'acumulació de serotonina. Aquest mecanisme no elimina la fatiga, però en retarda l'aparició i en modera la intensitat, precisament quan l'esportista més ho necessita.

És per això que les barretes NovaFit Energy incorporen BCAAs i L-Glutamina a la seva formulació: 188 mg i 68 mg respectivament per barreta. La L-Glutamina afegeix una capa addicional de protecció: és el combustible preferit dels enteròcits i els limfòcits, contribuint simultàniament a mantenir la integritat de la barrera intestinal i a sostenir la resposta immune, que l'exercici prolongat compromet de manera significativa.

En una estratègia de nutrició completa per a ultres, combinar les barretes NovaFit Energy —amb la seva aportació de BCAAs i glutamina— amb els gels als trams de més intensitat, permet cobrir tant les necessitats energètiques immediates com la protecció neuromuscular i intestinal que el quilòmetre 60 exigeix.

El quilòmetre 60 d'una ultra no el guanya qui més ha entrenat. El guanya qui millor ha preparat cada sistema del cos per continuar funcionant quan tots fallen alhora.

Hi ha qui arriba al quilòmetre 60 resant. Hi ha qui hi arriba havent menjat bé. Tu decideixes.

NovaFit Energy — novafitenergy.com — @novafitenergy

Sant Feliu de Llobregat, Barcelona · Artesans del rendiment des de fa dotze anys

Articles relacionats

La entrada Quilòmetre 60 d’una ultra: què li passa al cos i com la nutrició ho canvia se publicó primero en NovaFit Energy.