NovaFit Energy

Quants Gels i Barretes Necessites: la Calculadora NOVAFIT

NovaFit Energy — Mon, 07 Sep 2026 07:34:00 +0000

Disclaimer: "Aquesta calculadora ofereix una orientació general basada en recomanacions científiques publicades. No substitueix el consell d'un professional de la nutrició esportiva, especialment si tens alguna condició mèdica."

La fórmula senzilla per saber quants gels i barretes portar, i en quin moment prendre cadascun.

EN RESUM

No hi ha una xifra màgica d'"un gel cada 45 minuts" que serveixi per a tothom. El que sí que hi ha és una fórmula senzilla: quant dures en cursa × quants grams de carbohidrat toleres per hora. Això et diu exactament quants gels i barretes necessites, i un criteri clar per decidir quin prendre en cada moment.

Tot comença per un objectiu de grams de carbohidrat a l'hora. Entre 60 i 90 g/hora és l'estàndard d'or per a la majoria dels esportistes entrenats; els principiants haurien de començar més baix (30-60 g/h) i entrenar la seva tolerància a poc a poc.
La xifra total surt de multiplicar aquest objectiu per les teves hores de cursa. Amb això ja saps quants grams necessites en total; la resta és repartir-los entre gels i barretes.
Els gels NOVAFIT aporten 45 g de carbohidrat cadascun; les barretes, 30 g. Amb aquestes dues xifres pots calcular qualsevol combinació.
La barreta funciona millor al principi i en trams plans; el gel, en els moments de més intensitat. La textura sòlida de la barreta demana una mica més de calma digestiva; el gel llisca ràpid quan el cos ja no vol "mastegar".
No s'ha d'estrenar res el dia de la cursa. La combinació exacta es prova i s'ajusta en els entrenaments llargs, mai per primera vegada a la sortida.

Introducció: la pregunta que tothom es fa abans d'una cursa

"Quants gels necessito?" és una de les preguntes més buscades per qualsevol corredor o ciclista abans d'una prova llarga i gairebé mai té una resposta clara. La majoria de les guies donen xifres genèriques ("un gel cada 45 minuts") que ignoren una cosa fonamental: cada esportista tolera una quantitat diferent de carbohidrat per hora, i cada moment de la cursa demana un format diferent d'energia.

En aquest article et donem la fórmula exacta per calcular la teva nutrició de gels i barretes segons la teva durada de cursa i el teu nivell d'entrenament digestiu, a més d'un criteri clar de quan convé cada format.

1. El punt de partida: el teu objectiu de carbohidrat per hora

Els dipòsits de glicogen del cos són limitats. Per això, en qualsevol esforç de més d'una hora, reposar carbohidrat durant la cursa és una de les palanques de rendiment més ben avalades per la ciència de l'esport. La quantitat que pots absorbir depèn de quant hagis entrenat el teu sistema digestiu:

Nivell	Objectiu de CHO/hora	Quan fer-lo servir
Iniciació	30-60 g/hora	Primeres curses llargues o poca experiència amb ingesta en moviment
Intermedi	60-90 g/hora	Ja entrenes la ingesta en tirades llargues i toleres bé un gel cada 30-40 min
Avançat	90-120 g/hora	Entrenament digestiu específic, habitual en proves de més de 3 hores

Si no saps en quin nivell estàs, comença pel rang baix i ves pujant en les teves tirades llargues d'entrenament i mai el dia de la cursa.

2. La calculadora: 3 passos per saber quant necessites

Vols tenir aquesta calculadora sempre a mà? Just a sota pots marcar la casella "Vull rebre la calculadora NOVAFIT" i, deixant-nos el teu nom, email i telèfon, te l'enviem perquè la tinguis desada al mòbil o al teu correu abans de la propera cursa.

Pas 1: Durada estimada de la teva cursa. Estima quant trigaràs a completar la teva prova (pel teu ritme objectiu o la teva millor estimació).
Pas 2: Tria el teu objectiu de grams per hora. Segons la taula anterior (30-60 / 60-90 / 90-120 g/hora).
Pas 3: Multiplica i reparteix. Durada (hores) × objectiu (g/hora) = total de carbohidrat que necessites en tota la cursa.

Exemples ja calculats

Prova	Durada aprox.	CHO objectiu total	Combinació NOVAFIT
10 km	45-60 min	30-45 g (opcional en aquesta distància)	1 barreta (30 g)
Mitja marató	1h 45min – 2h 15min	105-150 g	2 gels + 1 barreta (120 g): ajustar segons ritme
Marató	3h 30min – 4h 30min	245-340 g	4 gels + 3 barretes (270 g) com a punt de partida
Trail 30 km	3-4 hores	210-320 g	3 gels + 4 barretes (255 g)
Trail / Ultra 50 km	5-7 hores	375-560 g	6 gels + 6 barretes (450 g): repartir amb menjar sòlid real als avituallaments

Aquestes combinacions són un punt de partida per fer els teus càlculs, no una prescripció fixa: el repartiment exacte entre gels i barretes depèn de la teva tolerància, el perfil de la prova i el que ja hagis validat en els teus entrenaments llargs.

3. Com combinar gels i barretes: el criteri per moment de cursa

No es tracta només de quant, sinó de quan. Barretes i gels no són intercanviables — cadascun encaixa millor en un moment diferent de l'esforç.

Primera hora i trams plans → barreta. El reg sanguini de l'estómac encara és alt i la intensitat sol ser més baixa al principi de la prova. És el millor moment per a la barreta: la seva textura gummy es mastega amb calma i aporta un alliberament d'energia més progressiu.
Trams exigents, pujades o quilòmetres finals → gel. Quan puja el ritme o arriba un port, mastegar costa i el cos prioritza el múscul sobre la digestió. El gel llisca ràpid, sense necessitat de mastegar, i és l'opció més segura en el moment de més exigència.
En proves llargues, alternar format ajuda a seguir menjant. Alternar format i sabor evita la fatiga del paladar, és a dir, el rebuig que apareix quan repeteixes el mateix estímul massa vegades seguides. Canviar de barreta a gel (o de sabor) no és només estratègia digestiva, també és estratègia sensorial.

4. Hidratació i sodi: la parella que falta a la majoria de calculadores

Gairebé cap guia de "quants gels necessites" parla del que passa un cop el carbohidrat ja és a l'estómac. I és una peça clau: sense prou aigua ni electròlits, aquest carbohidrat triga més a absorbir-se, i és la causa més habitual d'aquesta sensació de "pes" a l'estómac a mitja cursa.

Per què el sodi importa tant com el carbohidrat

Durant l'esforç prolongat, el cos perd sodi a través de la suor, i no és només una qüestió de rampes (la relació entre sodi i rampes és més discutida del que sembla), sinó d'equilibri hídric: el sodi és el que reté l'aigua dins de les cèl·lules i ajuda que la hidratació sigui eficaç, en comptes d'"orinar-se" l'aigua que beus sense aprofitar-la.

Cada gel NOVAFIT aporta 400 mg de sodi en format citrat. El citrat, davant d'altres formes de sodi, es dissol amb facilitat i és una de les formes més ben tolerades a nivell digestiu, cosa que ajuda que el sodi arribi ràpid a l'organisme sense sumar càrrega gàstrica extra en un moment en què l'estómac ja té prou feina.

Cada barreta aporta 230 mg de magnesi: un mineral diferent, amb un paper més lligat a la funció muscular i energètica que a la retenció de líquid, i que complementa (no substitueix) el sodi del gel.
Per això combinar gel i barreta al llarg de la cursa no és només una decisió de textura o moment: també reparteix de forma natural el perfil d'electròlits entre sodi i magnesi.

Quanta aigua prendre amb cada ingesta

No hi ha una xifra única vàlida per a tothom: depèn de la temperatura, la teva taxa de sudoració i quant suïs tu en concret; però sí que hi ha un principi que es compleix gairebé sempre: prendre uns glops d'aigua just després de cada gel o barreta ajuda al buidatge gàstric i fa que el carbohidrat passi abans a la sang, en comptes de quedar-se "parat" a l'estómac.

No cal beure mig bidó de cop: amb 3-4 glops (aproximadament 100-150 ml) després de cada ingesta sol ser suficient per facilitar el pas.
En condicions de molta calor o sudoració alta, aquest volum d'aigua hauria de pujar; en condicions fredes o esforços curts, pot baixar sense problema.
Beu segons set i sensació, no per obligació: sobrehidratar-se diluint massa el sodi en sang és, en esforços molt llargs, un risc tan real com la deshidratació.

Norma pràctica: si la teva cursa dura més de 2-3 hores o fa calor, no pensis només en quants gels o barretes portar; pensa també en quanta aigua tindràs disponible en cada tram. Els 400 mg de sodi del gel hi són per ajudar-te a retenir aquesta aigua, no per substituir-la.

Preguntes Freqüents

1. Puc aplicar aquesta calculadora tant a running com a ciclisme?

Sí. La calculadora ja inclou terreny específic per a ciclisme de ruta, gravel i MTB, a més d'asfalt, muntanya i alta muntanya per a corredors. La fórmula de grams de carbohidrat per hora és la mateixa per a tots; el que canvia és el repartiment entre gel i barreta: en carretera i gravel, amb la posició estable del selló, sol tolerar-se millor la barreta fins i tot en trams d'intensitat mitjana; en MTB, la tècnica mana i les mans gairebé sempre són al manillar, així que el repartiment torna a carregar cap al gel; en cursa a peu, el gel també guanya pes abans a causa de l'impacte mecànic de la gambada.

2. Què passa si em passo o em quedo curt amb la quantitat calculada?

Prendre menys del necessari és la causa més habitual del "mur" a la segona meitat de cursa. Prendre'n de més, sense haver-ho entrenat abans, és la causa més habitual de molèsties digestives. Per això aquesta calculadora és un punt de partida per practicar en entrenaments, no una xifra per improvisar el dia de la prova.

3. Els electròlits prevenen les rampes musculars?

És una relació més discutida del que sembla: els estudis no troben una causa única per a les rampes, i factors com la fatiga muscular o el ritme mantingut durant molt de temps també pesen. El que sí que està clar és que mantenir un bon aport de sodi ajuda a l'equilibri hídric general, i això sí que influeix en com et sents en les últimes hores de cursa; raó de més per no deixar la hidratació en un segon pla davant del carbohidrat.

Bibliografia i Referències Científiques

Jeukendrup, A. (2014). A Step Towards Personalized Sports Nutrition: Carbohydrate Intake During Exercise. Sports Medicine, 44(Suppl 1), 25-33.
Jeukendrup, A. E., & Moseley, L. (2008). Multiple transportable carbohydrates enhance gastric emptying and fluid delivery. Scandinavian Journal of Medicine & Science in Sports.
de Oliveira, E. P., Burini, R. C., & Jeukendrup, A. (2014). Gastrointestinal complaints during exercise: prevalence, etiology, and nutritional recommendations. Sports Medicine, 44(Suppl 1), 79-85.
Sawka, M. N., et al. (2007). American College of Sports Medicine position stand: Exercise and fluid replacement. Medicine & Science in Sports & Exercise, 39(2), 377-390.
Schwellnus, M. P., Nicol, J., Laubscher, R., & Noakes, T. D. (2004). Serum electrolyte concentrations and hydration status are not associated with exercise associated muscle cramping (EAMC) in distance runners. British Journal of Sports Medicine, 38(4), 488-492.

Article elaborat per l'equip de Novafit.

Novafit: l'energia que necessites amb el sabor que et mereixes.

Articles relacionats

La entrada Quants Gels i Barretes Necessites: la Calculadora NOVAFIT se publicó primero en NovaFit Energy.

El sabor del rendiment: per què la ciència avala la nutrició esportiva basada en polpa de fruita real

NovaFit Energy — Mon, 10 Aug 2026 07:05:00 +0000

Per què el sabor, la textura i l'aroma del que menges en cursa poden decidir si arribes bé o amb l'estómac tancat.

En resum

Pots portar el gel perfecte sobre el paper i, tot i així, deixar-lo a mitges en cursa. Quan el cos està exhaust, el que decideix si continues menjant o tanques l'estómac no és la fórmula: és com sap, com es nota a la boca i quina aroma té.

No menjar en cursa no és falta de força de voluntat. El cos treu fins a un 80% del reg sanguini de l'estómac per donar-lo als músculs, de manera que el paladar es torna molt més sensible i qualsevol sabor dolç o artificial resulta embafador.
A partir de la tercera hora, el paladar se satura. Repetir el mateix sabor industrial una vegada i una altra acaba provocant rebuig, encara que el producte sigui nutricionalment correcte.
Molts esportistes ja han detectat el problema pel seu compte. En una enquesta a 1.081 atletes de resistència (Reinhard & Galloway, 2022), els qui decideixen alimentar-se només amb menjar real durant l'entrenament ho fan sobretot per una raó: evitar els ultraprocessats.
La fruita real aporta molt més que sabor. Els seus àcids naturals contraresten la dolçor excessiva i els seus aromes resulten més fàcils de tolerar que els sabors de laboratori.
Cinc sentits decideixen si continues menjant o no: sabor, textura, aroma, color i el regust que queda després d'empassar.
L'estratègia canvia segons l'esport. Textures més sòlides per al ciclisme, gels fluids per al trail i una alternança de sabors en triatló segons el moment de la prova.
El paladar també s'entrena, igual que l'estómac. Acostumar-lo a poc a poc durant la preparació evita sorpreses desagradables el dia de la cursa.

Introducció: més enllà dels carbohidrats i les ràtios

En el ciclisme de llarga distància, el trail running o el triatló de mitjana i llarga distància, els atletes viuen obsessionats amb els números. Calculem amb precisió matemàtica els grams de carbohidrats per hora, analitzem si el nostre estómac tolera millor una ràtio 1:0,8 o 1:1,2 de glucosa/fructosa i busquem la concentració exacta de sodi en format citrat per evitar la temuda deshidratació.

Tot això és ciència sòlida i fonamental. Ara bé, la indústria de la suplementació tradicional ha ignorat de manera sistemàtica un factor crític que destrueix els plans nutricionals més ben traçats: l'impacte organolèptic del que ingerim en ple esforç. La qualitat organolèptica, entesa com el conjunt de propietats d'un aliment que percebem a través del sabor, la textura, l'aroma, el color i la sensació a la boca, no és un simple caprici gurmet ni un ornament de màrqueting. En condicions de fatiga extrema, quan el sistema nerviós està sobreestimulat i el reg sanguini a l'estómac és mínim, la palatabilitat d'un producte determina directament si l'atleta compleix la seva pauta energètica o si, al contrari, abandona l'estratègia nutricional.

Un gel o una barreta amb una formulació teòricament perfecta al laboratori és completament inútil si l'esportista és incapaç d'empassar-se'l a la quarta hora de cursa. En aquest article analitzarem, a la llum de l'evidència científica i de la normativa legal vigent, per què la transició cap a una nutrició real i un procés d'elaboració controlat i òptim és la clau definitiva per protegir el teu estómac i maximitzar el teu rendiment.

La fisiologia de l'esforç: per què rebutgem el menjar en curses de resistència?

L'impacte de la isquèmia esplàncnica en l'estómac de l'esportista

Qualsevol esportista de fons coneix l'escena: portes hores pedalant o corrent, els teus dipòsits de glicogen estan sota mínims i saps perfectament que, si no hi entra energia, el proper quilòmetre de cursa serà un malson. Tanmateix, obres l'enèsim gel del dia, notes aquella olor de xarop industrial i el teu cos experimenta un rebuig visceral immediat. Apareixen les nàusees i l'estómac es tanca del tot.

Això no és una manca de fortalesa mental; és una resposta fisiològica protectora del teu organisme. Durant l'exercici físic prolongat, el cos entra en un estat de dominància del sistema nerviós simpàtic. Per prioritzar l'aportació d'oxigen i de nutrients als músculs esquelètics en moviment, l'organisme desvia el flux sanguini lluny de l'aparell digestiu, un fenomen conegut com a isquèmia esplàncnica de base fisiològica. Com a conseqüència directa, l'intestí rep fins a un 80% menys de reg sanguini en comparació amb l'estat de repòs.

Fatiga del paladar, (flavour fatigue): la barrera invisible del rendiment

Aquesta reducció del flux sanguini altera dràsticament els receptors sensorials de la boca i del paladar, i modifica la nostra sensibilitat als sabors. La dolçor artificial i intensa, que resulta acceptable en repòs, es percep d'una manera exageradament embafadora durant l'esforç i activa immediatament el reflex nauseós. Els productes formulats a base de xarops industrials de baixa qualitat generen un recobriment viscós a la gola, (un aftertaste advers), que el cervell interpreta com una amenaça digestiva i que bloqueja el desig de continuar menjant.

Evidència científica: rendiment industrial vs. nutrició real

La ciència de la nutrició esportiva ha començat a estudiar a fons com la tolerància sensorial condiciona els resultats en competició. Un estudi clau publicat a la revista científica Frontiers in Nutrition, (Reinhard & Galloway, Universitat de Stirling, 2022) (Ref 2), va enquestar 1.081 esportistes de resistència, (corredors, triatletes i ciclistes), de diversos nivells competitius sobre els seus hàbits d'alimentació durant l'entrenament.

Els resultats, llegits amb precisió, són reveladors: només un 19,3% dels participants s'alimentava exclusivament amb productes comercials de nutrició esportiva, i aquest grup valorava sobretot la comoditat de la ingesta durant l'exercici. A l'extrem oposat, un 13,2% de la mostra va optar per alimentar-se únicament amb menjar quotidià convencional durant els entrenaments de volum — i, dins d'aquest grup concret, el 84,6% va assenyalar com a motiu principal la importància de consumir ingredients naturals i mínimament processats en lloc de gels o barretes purament industrials (Ref 2). Tot i que es tracta d'un subgrup minoritari de la mostra total, la magnitud d'aquest percentatge deixa clara la força de la preferència allà on existeix: qui tria activament menjar real durant l'entrenament ho fa, en la immensa majoria dels casos, per rebuig conscient als ultraprocessats.

Per què els gels ultraprocessats saturen les teves papil·les gustatives

Quan un esforç supera les 3 hores de durada, l'exposició repetida a estímuls químics idèntics i monòtons satura els receptors del paladar. És la raó per la qual molts atletes d'elit i populars acaben recorrent, en les fases finals d'ultres o de proves de llarga distància, a fruites reals o a petits mossos amb perfils més nets. No ho fan perquè la seva densitat calòrica per gram sigui superior, sinó perquè el seu perfil organolèptic real és l'únic que el seu sistema nerviós és capaç de tolerar quan el paladar ha dit "prou".

El paper dels aromes artificials en el rebuig gàstric

El valor diferencial de NOVAFIT rau en el respecte a la complexitat molecular de la natura. En incloure entre un 30% i un 50% de polpa de fruita real en gels i barretes, s'introdueix a l'organisme una matriu alimentària bioactiva i tridimensional. La fruita natural no és un simple ingredient estètic; és un conjunt harmònic de centenars de molècules volàtils, àcids orgànics vius, (com el màlic i el cítric), i aigua estructurada intrínseca.

Aquesta riquesa de matisos aromàtics ofereix un estímul sensorial dinàmic que evoluciona al paladar durant la masticació o la deglució. Des del punt de vista de la neurobiologia, aquesta complexitat és la clau per mantenir actiu el circuit de recompensa de l'atleta. A diferència dels estímuls lineals i plans, el ventall sàpid de la fruita real estimula els receptors gustatius de manera equilibrada i sostinguda, i evita la saturació neurològica. L'aposta per ingredients sencers com el plàtan, la maduixa o la papaia respon, per tant, a una decisió funcional d'alta gamma: oferir una experiència organolèptica autèntica que el sistema nerviós reconeix, agraeix i accepta de manera natural en situacions d'esforç extrem.

Els 5 atributs organolèptics aplicats a la suplementació esportiva

Perquè la nutrició esportiva funcioni en situacions de fatiga extrema, cada estímul sensorial ha d'estar alineat amb la biologia de l'atleta. NOVAFIT aplica la ciència de l'alimentació per transformar les propietats físiques dels ingredients en avantatges metabòlics reals.

1. Sabor: mitigar la dolçor química mitjançant l'acidesa fruital

L'aportació de carbohidrats és innegociable en el rendiment de resistència. Com que els hidrats de carboni són molecularment dolços, el gran repte de la suplementació és aconseguir que aquesta càrrega energètica no saturi els receptors de les papil·les gustatives, que es tornen hipersensibles a causa de l'estrès de l'entrenament. NOVAFIT introdueix percentatges alts de polpa de fruita real. La fruita aporta de manera intrínseca àcids orgànics que contraresten la dolçor, refresquen el paladar i estimulen la salivació de manera orgànica.

2. Textura: activació d'enzims salivals i buidatge gàstric progressiu

La textura és l'atribut físic que dicta com processa l'estómac l'aliment. NOVAFIT proposa una alternativa mecànica disruptiva: barretes energètiques de textura esponjosa tipus gominola. Aquesta consistència sòlida però tendra aporta beneficis fisiològics clau: estimulació de l'amilasa salival mitjançant una masticació breu que inicia la hidròlisi dels carbohidrats a la boca mateixa, i un buidatge gàstric progressiu que evita l'impacte osmòtic dels gels tradicionals.

3. Aroma: connexió entre les molècules volàtils de la fruita i el sistema límbic

Abans que un sol gram de glucosa toqui les cèl·lules musculars, el cervell ja ha avaluat el suplement a través de l'olfacte. El bulb olfactori està connectat directament amb el sistema límbic, la regió cerebral que gestiona les respostes de supervivència. En fer servir polpa de fruita natural real en lloc d'aromes químics de síntesi, es garanteix un perfil aromàtic autèntic i reconeixible pel cervell que mitiga l'estrès psicològic de la ingesta forçada.

4. Color: coherència sensorial per evitar la dissonància cognitiva

L'impacte visual de l'aliment és el primer pas del protocol nutricional. El cervell humà funciona mitjançant prediccions: quan els ulls veuen un color determinat, el sistema digestiu comença a segregar sucs gàstrics específics esperant un sabor concret. L'absència absoluta de colorants artificials manté alineada l'expectativa visual amb la ingesta real.

5. Sensació postdeglució, (after taste): la clau per tolerar gels cada hora

L'after taste és el residu que queda al paladar i a la gola després d'empassar l'aliment. Els estabilitzants i els ingredients industrials de baixa qualitat deixen una pel·lícula viscosa permanent. La polpa de fruita, en dissoldre's netament sense deixar residus tecnològics, neteja el paladar i deixa una sensació fresca que permet repetir la ingesta de manera sistemàtica segons el que s'ha planificat.

Psicologia de l'esport: mantenir l'estat de flux, (flow state), en competició

La psicologia de l'esport defineix l'estat de flux, (flow state), com un estat d'immersió total i de rendiment òptim. Per mantenir-s'hi, és un requisit biològic indispensable l'absència d'interrupcions cognitives. Si el suplement és un gel ultraprocessat amb un sabor químic artificial i no del tot agradable, l'atenció del cervell es desplaça cap a aquesta experiència negativa i la percepció de l'esforç s'eleva automàticament. Entrenar la nutrició també és educar el paladar i el cervell perquè associïn el moment de la ingesta amb una experiència sensorial neta, segura i lliure d'estrès gàstric.

Guia d'aplicació pràctica per disciplines esportives

Les demandes fisiològiques, la biomecànica i el patró respiratori canvien dràsticament d'una disciplina a una altra. Per això, la gestió dels atributs organolèptics s'ha d'adaptar a cada escenari esportiu específic.

Ciclisme de carretera i gravel

Sobre la bicicleta, l'estabilitat postural permet un buidatge gàstric lleugerament més eficient que en la cursa a peu, però la velocitat i el vent provoquen una deshidratació subclínica imperceptible que asseca les mucoses bucals de manera constant. A la carretera, el ciclista necessita textures sòlides mastegables en les primeres hores per mantenir el peristaltisme intestinal actiu. La textura de les barretes tipus gominola amb un 50% de polpa de fruita és idònia aquí: estimula la salivació sense exigir un esforç masticatori que comprometi la respiració en un port de muntanya, i aporta un perfil sàpid complex gràcies als seus sucres tècnics combinats, que trenquen la monotonia de l'aigua i de l'isotònic.

Trail running de muntanya

El corredor de muntanya s'enfronta al pitjor escenari digestiu: l'impacte mecànic constant contra el terra, (vertical jarring). Aquest martelleig danya mecànicament les parets de l'estómac i redueix dràsticament la tolerància als aliments densos. En pendents pronunciats o en trams tècnics, mastegar una barreta dura és logísticament inviable i eleva les pulsacions. El trail runner es beneficia de l'ús de gels amb un 30% a 45% de polpa de fruita real. Com que mantenen una fluïdesa intermèdia optimitzada i no porten gomes espessidores industrials, (com la xantana), el gel llisca ràpidament per l'esòfag sense deixar residus espessos a la gola i mitiga el reflex del vòmit provocat per la fatiga.

Triatló de mitjana i llarga distància

El triatleta surt del sector de natació amb una acumulació d'aigua salada o clorada a les mucoses i una posició aerodinàmica acoblada sobre la bicicleta que oprimeix la cavitat abdominal. La transició al sector de cursa a peu eleva la temperatura central corporal, (core temperature). En aquest estat d'estrès biològic multivariable, l'ús de sabors plans i hiperdolços accelera l'aversió. El protocol òptim exigeix alternar gels de fruites de perfil àcid, (com el de maduixa amb remolatxa), que netegen els receptors químics de la boca, amb gels de sabors més estables, (com el de plàtan amb menta), enriquits amb citrat de sodi per neutralitzar l'acidesa acumulada.

El protocol de "l'entrenament del paladar": periodització sensorial

De la mateixa manera que l'intestí necessita una adaptació anatòmica per augmentar el nombre de transportadors SGLT-1 i GLUT-5, (entrenament digestiu), (Ref 1), el sistema nerviós central i les papil·les gustatives exigeixen una periodització per tolerar càrregues altes de carbohidrats en cursa sense activar la fatiga del paladar. Aquest protocol científic es divideix en tres fases innegociables durant el macrocicle de preparació:

Fase 1: determinació del llindar de saturació dolça, (setmanes 12 a 8 abans de l'objectiu). Durant els entrenaments de baixa intensitat, (Z2), l'atleta ha de consumir suplements en taxes creixents, (de 40 g a 60 g/hora). L'objectiu és registrar en quin moment exacte apareix la sensació d'embafament o la necessitat defensiva de beure aigua neta per treure's el sabor. S'han de provar combinacions de polpa de fruita àcida i neutra per cartografiar la resposta límbica individual.
Fase 2: simulació d'isquèmia i càrrega múltiple, (setmanes 8 a 4 abans de l'objectiu). En sessions de sèries o en simulacions de ritme de cursa, on el reg sanguini estomacal és mínim, s'entrena la tolerància organolèptica introduint els gels tècnics amb palatinosa i maltodextrina. En incloure gels amb combinacions reals, com el de maduixa i remolatxa, el cervell aprèn a reconèixer els aromes volàtils en condicions d'hipòxia perifèrica i disminueix l'índex d'aversió retronasal.
Fase 3: automatització de l'estat de flux, (últimes 4 setmanes). En els entrenaments de simulació final, el protocol nutricional s'ha d'executar de manera idèntica a la cursa. L'esportista ha d'ingerir el suplement sense mirar, i analitzar si la textura, (gominola o gel fluid), interromp la seva concentració de gambada o de pedalada. Si l'experiència sensorial és neta i el sabor desapareix de la boca pocs segons després d'empassar, el paladar està entrenat per no trencar l'estat de flux en competició.

Anàlisi comparativa i bioquímica d'ingredients clau

L'avantatge competitiu de NOVAFIT rau en la interacció molecular entre les seves fonts energètiques avançades i les matrius biològiques de la fruita real. A continuació desglossem els compostos estrella de la formulació:

La palatinosa (isomaltulosa)

A escala molecular, la palatinosa és un disacàrid format per glucosa i fructosa, igual que la sacarosa tradicional. Ara bé, té un enllaç isomaltosa tipus alfa-1,6 en lloc de l'enllaç alfa-1,2 del sucre comú. Aquesta diferència estructural és crítica: els enzims de l'intestí prim, (isomaltases), triguen entre 4 i 5 vegades més a trencar aquest enllaç. El resultat fisiològic és una aportació de glucosa extremadament progressiva, amb un índex glucèmic baix, (IG 32), que prevé les caigudes brusques d'energia i les hipoglucèmies reactives, i manté estables els nivells d'oxidació lipídica.

El plàtan i la papaia naturals

La polpa de plàtan al 30% o 50% no s'utilitza com un simple saboritzant; aporta una matriu de midons no refinats i de potassi intracel·lular que redueix l'osmolaritat total del gel a l'estómac i facilita un buidatge gàstric ràpid. Per la seva banda, la papaia és rica de manera intrínseca en papaïna, un enzim proteolític natural que ajuda a suavitzar la digestió de qualsevol residu estomacal previ i redueix la inflamació de la mucosa digestiva sota l'estrès de l'exercici.

La maduixa amb remolatxa: sinergia sensorial i vascular

Aquesta combinació representa el cim de la formulació funcional. La remolatxa aporta una concentració massiva de nitrats inorgànics, (NO3-). Un cop ingerits, els bacteris de la saliva els redueixen a nitrits i, posteriorment, l'organisme els transforma en òxid nítric, (NO), en condicions de baixa oxigenació. L'òxid nítric és un vasodilatador potent que millora l'eficiència mitocondrial i redueix el cost d'oxigen del múscul.

Tanmateix, el suc de remolatxa pur té un sabor terrós intens, (a causa de la geosmina), que provoca un fort rebuig organolèptic en cursa. NOVAFIT ho resol combinant-la de manera exacta amb un 30% de polpa de maduixa natural, els àcids cítrics de la qual emmascaren el to terrós de la geosmina i transformen un compost purament vascular en una experiència fresca i altament palatable.

Preguntes freqüents sobre nutrició esportiva i organolèptica

1. Alguns enfocaments nutricionals defensen eliminar completament el sabor per evitar la saturació. Per què aquí es decideix incloure percentatges alts de polpa de fruita real al costat dels sucres tècnics?

En esforços prolongats hi ha dues maneres científiques de combatre la fatiga del paladar: la neutralitat absoluta o la complexitat natural. Eliminar el sabor és una estratègia vàlida per silenciar els receptors de la boca. Ara bé, la investigació en neurobiologia demostra que un percentatge del 30% al 50% de polpa de fruita real actua com un estímul funcional positiu. La fruita natural aporta àcids orgànics intrínsecs i aromes volàtils que contraresten activament la dolçor dels carbohidrats tècnics necessaris per al rendiment, com la maltodextrina o la palatinosa. Aquesta combinació neteja el paladar després de cada ingesta, prevé l'aversió sensorial dels gels industrials tradicionals i és la millor opció per als atletes que necessiten experimentar un estímul alimentari real i mastegable per mantenir el circuit digestiu actiu.

2. Quin avantatge té el sodi en format "citrat" davant de la sal comuna (clorur sòdic)?

Des de la perspectiva de la fisiologia digestiva durant l'exercici, el citrat de sodi actua com un amortidor, (buffer), gàstric i redueix l'acidesa estomacal induïda per l'esforç. A més, a escala organolèptica, aporta un sabor salí molt més suau i subtil. Això equilibra la dolçor de la fruita i dels sucres tècnics sense saturar ni irritar les papil·les gustatives després de diverses hores de consum continu.

3. Si el suplement ja conté carbohidrats complexos i sucres, l'aroma de la fruita no sobrecarrega el sistema nerviós de l'atleta?

Al contrari, sempre que l'aroma provingui de la fruita real i no de síntesi química. L'olfacte és l'únic sentit connectat directament amb el sistema límbic, el centre cerebral que regula l'instint de supervivència i les nàusees. Durant l'estrès metabòlic, el cervell detecta els aromes artificials de laboratori com a compostos sintètics agressius, cosa que provoca rebuig estomacal. Les molècules volàtils de la polpa de maduixa, de plàtan o de papaia natural són identificades per via retronasal com a nutrients evolutivament segurs. Lluny de saturar, l'aroma natural actua com un facilitador cognitiu que suavitza la ingesta de les dosis altes de carbohidrats necessàries per mantenir el rendiment.

4. Què és exactament la "fatiga del paladar" i a partir de quin moment apareix?

La fatiga del paladar, (flavour fatigue), és un fenomen neurològic i sensorial que sol manifestar-se de manera crítica a partir de la tercera hora d'esforç continu. Es produeix quan els receptors gustatius es desensibilitzen davant d'un estímul sensorial monòton i industrial. El sistema d'alerta de l'organisme provoca un rebuig visceral, nàusees o fàstic, i fa que l'atleta deixi d'alimentar-se, cosa que compromet el seu rendiment en la fase més decisiva de la prova.

Bibliografia i referències científiques

Jeukendrup, A. E. (2014). A step towards personalized sports nutrition: carbohydrate intake during exercise. Sports Medicine, 44(Suppl 1), 25-33.
Reinhard, C., & Galloway, S. D. R. (2022). Carbohydrate intake practices and determinants of food choices during training in recreational, amateur, and professional endurance athletes: a survey analysis. Frontiers in Nutrition, 9, 862396.
Vogel, R. M., et al. (2022). Athlete perceptions of flavored, menthol-enhanced energy gels ingested prior to endurance exercise in the heat. Journal of the International Society of Sports Nutrition, 19(1), 45-62.
Reglament (UE) núm. 1169/2011 del Parlament Europeu i del Consell, de 25 d'octubre de 2011, sobre la informació alimentària facilitada al consumidor.

Article elaborat per l'equip de Novafit.

Novafit: l'energia que necessites amb el sabor que et mereixes.

Articles relacionats

La entrada El sabor del rendiment: per què la ciència avala la nutrició esportiva basada en polpa de fruita real se publicó primero en NovaFit Energy.

Els gels amb lactat funcionen?: el que la ciència ja confirma i el que encara està per confirmar

NovaFit Energy — Wed, 05 Aug 2026 06:51:00 +0000

Una mirada honesta als carbohidrats, al biaix mediàtic i al nou boom del lactat exogen en l'esport de resistència.

En resum

El mecanisme del lactat és ciència sòlida; que prendre'l per via oral millori el rendiment en resistència, encara no està demostrat. Convé separar dos plans que la conversa pública barreja constantment: el mecanisme fisiològic i l'evidència clínica que aquest mecanisme es tradueixi en una millora real i repetible en competició.

El carbohidrat continua sent la base indiscutible. Els dipòsits de glicogen són limitats (80–100 g al fetge, 300–500 g al múscul), de manera que l'aportació exògena és una de les intervencions amb més suport de la història de la medicina de l'esport.
El límit mai no va ser la maltodextrina, va ser fer servir una sola font. El transportador SGLT1 se satura al voltant d'1,0–1,2 g/min (uns 60 g/h). La fructosa entra per una via independent, el GLUT5.
Els carbohidrats múltiples transportables són l'estàndard d'or. Des de Jeukendrup i Currell (2008) fins a Podlogar et al. (2022), amb ràtios de 2:1 fins a 1:0,8 i ingestes de 90–120 g/h.
La llançadora de lactat és real. Brooks va demostrar que el lactat és combustible, precursor gluconeogènic i molècula senyalitzadora. Això no està en discussió.
La ingesta oral de lactat és una altra cosa. McCarthy et al. (2024) va trobar que el lactat sòdic oral no elevava de manera significativa el lactat en sang i sí que provocava efectes gastrointestinals de moderats a severs.
L'única excepció documentada és puntual. En esforços molt breus i d'intensitat supramàxima, (a prop o per damunt del VO2max), algunes sals de lactat mostren un lleuger efecte amortidor de l'acidosi metabòlica, però aquest resultat no es trasllada a proves de resistència de llarga distància.
Els mateixos productes de lactat són, en més d'un 85–90% del seu pes, carbohidrat convencional. Qualsevol rendiment observat prové sobretot d'aquesta base glucídica ja coneguda.
El que val per al pilot professional no es trasllada sense més a l'esportista popular. Els estudis s'han fet majoritàriament en mostres petites d'atletes d'elit, amb una capacitat d'absorció intestinal i una supervisió mèdica molt diferents de les de l'aficionat.

Introducció

Els darrers anys, el panorama de la nutrició esportiva en disciplines de resistència com el ciclisme, el triatló i el trail running ha viscut una efervescència sense precedents. D'una banda, ha aparegut un corrent, encara minoritari però amb presència creixent a les xarxes socials i als fòrums, d'esportistes que miren amb cert recel la maltodextrina i les fonts tradicionals de carbohidrats, i les associen erròniament a problemes digestius o a pics d'insulina. De l'altra, impulsat per titulars cridaners a la premsa esportiva especialitzada i per l'aparició de marques pioneres al pilot professional, ha irromput amb força mediàtica el concepte del lactat exogen: la suplementació directa amb lactat mitjançant gels i begudes intraentrenament.

És una excel·lent notícia que la ciència de la bioenergètica i la nutrició continuï explorant noves fronteres. Ara bé, en l'era del consum ràpid d'informació, és vital que l'esportista, l'entrenador i el professional de la salut sàpiguen diferenciar dos plans que sovint es confonen: el mecanisme fisiològic, (els processos bioquímics fascinants que passen a escala cel·lular i mitocondrial), i l'evidència clínica demostrada, (la prova fefaent que la ingesta d'un ingredient es tradueix en una millora real, mesurable i repetible del rendiment en competició).

A continuació analitzem de manera exhaustiva el mapa complet del combustible durant l'exercici de resistència: des dels pilars metabòlics més consolidats fins a les hipòtesis més recents en fase d'investigació, passant per la mirada dels mitjans, les veus crítiques de la medicina esportiva i els límits reals per a l'esportista popular.

1. El punt de partida: per què el carbohidrat continua sent la base indiscutible

Per comprendre el debat actual al voltant de qualsevol suplement ergogènic nou, primer cal recordar els fonaments biològics que regeixen el rendiment en esforços prolongats.

Durant l'exercici d'intensitat moderada a alta, (per damunt del primer llindar ventilatori o làctic), els carbohidrats són el substrat energètic quantitativament més eficient i primordial per al múscul esquelètic. Com que els dipòsits endògens de glicogen —emmagatzemats principalment al fetge, (aprox. 80–100 g), i a la massa muscular, (aprox. 300–500 g segons la massa magra i l'estat d'entrenament)— són estrictament limitats, el seu esgotament progressiu condueix indefectiblement a la fatiga central i perifèrica, a la caiguda dràstica de la potència watts/kg i al temut fenomen de la "pàjara" o bonking. Per aquest motiu, l'aportació exògena de carbohidrats durant l'activitat és una de les intervencions amb més suport i evidència de la història de la medicina de l'esport.

El desafiament del límit intestinal i la solució dels múltiples transportadors

Històricament, el gran obstacle de la suplementació en ruta no ha estat la capacitat del múscul per oxidar glucosa, sinó la capacitat del sistema digestiu per absorbir-la sense saturar-se. El transportador epitelial de glucosa dependent de sodi (SGLT1), situat a la membrana dels enteròcits intestinals, presenta un sostre fisiològic de saturació al voltant d'1,0–1,2 grams per minut, (aproximadament 60 grams per hora). Quan un esportista intenta superar aquesta taxa ingerint únicament glucosa o polímers de glucosa, (com la maltodextrina), els transportadors se saturen. L'excés de sucre no absorbit es queda al lumen intestinal, incrementa l'osmolaritat, atrau aigua per osmosi i desencadena malestar gastrointestinal, inflor, rampes i diarrea.

La solució d'aquest coll d'ampolla no va ser demonitzar la maltodextrina —de la mala fama de la qual parlem amb detall en un article a part—, sinó aplicar un descobriment fisiològic crucial: l'ús de carbohidrats múltiples transportables. La fructosa fa servir una via de transport intestinal completament independent i paral·lela a través de la proteïna GLUT5. Combinant de manera estratègica fonts de glucosa/maltodextrina amb fructosa, s'activen tots dos transportadors (SGLT1 i GLUT5) simultàniament.

Iniciada pels treballs pioners del Dr. Asker Jeukendrup i el Dr. Kevin Currell a mitjan anys 2000, aquesta estratègia ha estat àmpliament ratificada en la literatura científica recent. Investigacions contemporànies, (com Podlogar et al., 2022), demostren que ràtios optimitzades entre glucosa i fructosa, (que van des de 2:1 fins a 1:0,8 o 1:1 en ingestes elevades de fins a 90–120 g/h), maximitzen les taxes d'oxidació exògena de carbohidrats, preserven el glicogen hepàtic i mantenen una excel·lent tolerància digestiva en atletes entrenats.

En definitiva: la matriu de carbohidrats múltiples transportables es manté com l'estàndard d'or, (gold standard), incontestable de la nutrició esportiva de resistència.

2. La nova peça del mapa: la fisiologia del lactat exogen

Per entendre per què el lactat ha captat l'atenció d'investigadors i de formuladors de suplements, cal desmuntar primer un mite històric persistent en la cultura popular esportiva.

De "producte de rebuig" a combustible d'elit: la llançadora de lactat

Durant dècades, el lactat, (erròniament confós amb l'àcid làctic), va ser catalogat de manera injusta com un residu metabòlic tòxic, el responsable directe de les agulletes i el causant principal de la fatiga muscular. La investigació moderna en bioenergètica, liderada fonamentalment pels treballs seminals del professor George A. Brooks (Universitat de Califòrnia a Berkeley) des de la dècada de 1980, ha demostrat que aquesta visió era profundament equivocada.

Mitjançant la formulació de la teoria de la llançadora de lactat, (Lactate Shuttle), Brooks va demostrar que el lactat és, en realitat, un intermediari metabòlic extraordinàriament dinàmic i un combustible de primer ordre:

Pila de combustible aeròbica: les fibres musculars de contracció ràpida (tipus II) produeixen lactat durant esforços intensos; aquest lactat és transportat mitjançant proteïnes monocarboxilat (MCT1 i MCT4) cap a les fibres lentes (tipus I), el múscul cardíac i el cervell, on és reconvertit en piruvat i introduït a la mitocòndria per produir ATP de manera altament eficient.
Precursor gluconeogènic: al fetge i als ronyons, el lactat es retransforma en glucosa a través del Cicle de Cori.
Molècula senyalitzadora, (lactormona): el lactat actua com una molècula de senyalització cel·lular capaç d'estimular la biogènesi mitocondrial, l'angiogènesi i l'adaptació a l'entrenament de resistència.

La gran pregunta: funciona la ingesta oral de lactat exogen?

Sabent que el lactat endogen és un excel·lent combustible metabòlic, la hipòtesi de la indústria dels suplements sembla lògica: si aportem lactat directament per via oral durant l'exercici, obtindrem una font energètica addicional que estalviï glicogen i millori el rendiment?

Aquí és on la ciència exigeix rigor i prudència, perquè la literatura científica ofereix un panorama complex i ple de matisos:

Absorció i barrera osmòtica: a diferència de la producció interna de lactat, el lactat suplementat per via oral ha de travessar el tracte digestiu. Per formular-lo en pols o gels, el lactat se sol unir a sals minerals, (lactat sòdic, lactat càlcic, lactat potàssic). L'estudi de referència publicat per McCarthy et al. (2024) al Journal of Applied Physiology va analitzar la ingesta oral de lactat sòdic en múltiples concentracions i condicions. Els resultats van ser contundents: la ingesta oral no va incrementar de manera significativa les concentracions de lactat en sang i va provocar una alta incidència d'efectes adversos gastrointestinals de moderats a severs, (incloent-hi nàusees i vòmits). Això es deu a l'altíssima càrrega osmòtica i hipertonicitat digestiva d'aquestes sals salines.
Resultats en rendiment pràctic: la immensa majoria dels assaigs clínics controlats amb placebo en proves de resistència, (com contrarellotges de ciclisme de 20 km o 40 km), amb dosis tolerables, no han trobat millores estadísticament significatives en el rendiment ni en la potència mitjana generada.
*Aportacions específiques de tampó, (buffering):* en alguns protocols molt concrets d'intensitat supramàxima, (a prop o per damunt del VO2max, amb esforços breus intermitents), la ingesta de certes sals de lactat ha mostrat un lleuger efecte amortidor de l'acidosi metabòlica, (incrementant el bicarbonat sanguini de manera similar al bicarbonat de sodi), però els seus efectes en la resistència de llarga distància continuen sense estar avalats.

A més, les formulacions comercials que promocionen el lactat com a ingredient "revolucionari" continuen incloent com a ingredient majoritari, (en més d'un 85-90% del seu pes), la matriu de carbohidrats tradicionals (glucosa, maltodextrina i fructosa). Per tant, qualsevol rendiment observat prové de la base glucídica ben coneguda i no necessàriament de la petita dosi de lactat afegida.

3. El boom del lactat a la premsa esportiva i el corrent crític

3.1. Titulars sensacionalistes i el fenomen del "pilot professional"

Els darrers mesos, mitjans de comunicació de gran abast, suplements esportius de premsa generalista i portals web especialitzats en ciclisme han dedicat espai a titulars impactants: "L'última revolució del Tour de França", "El mannà metabòlic dels ciclistes professionals" o "Els gels de lactat que canvien les regles del joc".

Aquesta cobertura periodística respon a un fenomen recurrent en la indústria de l'esport: l'efecte contagi de l'esport d'elit. Quan es divulga que un equip del WorldTour o un triatleta de classe mundial prova un protocol o un ingredient nou, (com ja va passar al seu moment amb les cetones exògenes, el bicarbonat encapsulat o els sensors de glucosa contínua), el mercat aficionat reacciona amb un desig immediat de replicar l'estratègia.

Tanmateix, els mitjans de comunicació sovint simplifiquen els mecanismes fisiològics complexos i ometen els matisos que els mateixos investigadors destaquen als estudis. Es crea així una aura d'ingredient "secret" o de "fórmula màgica" que promet guanys marginals sense haver consolidat abans els pilars fonamentals.

3.2. La veu crítica de la ciència i la nutrició esportiva

Davant l'entusiasme publicitari, les figures més influents de la ciència de l'esport i de la medicina de la nutrició han alçat una veu reflexiva i crítica.

Divulgadors científics i investigadors de prestigi internacional —com el Dr. Asker Jeukendrup a la seva plataforma MySportScience— han titulat recentment revisions sobre el tema amb epígrafs reveladors: "Lactate: from villain to fuel to hype?", ("Lactat: de dolent de la pel·lícula a combustible, i ara a fum?"). La comunitat científica emfatitza diversos punts clau per desarticular la mitificació:

Confusió entre producció endògena i suplementació exògena: que el cos faci servir lactat de manera natural a través del metabolisme cel·lular no significa automàticament que beure lactat potenciï aquest procés. El cos produeix desenes de grams de lactat per hora durant l'exercici intens; afegir 5 o 8 grams de lactat per via oral en un gel representa una fracció mínima que, a sobre, s'enfronta a seriosos problemes d'absorció intestinal.
El peatge digestiu de la càrrega salina: nutricionistes clínics d'equips professionals adverteixen que la càrrega mineral, (sodi, calci o potassi), necessària per estabilitzar el lactat en forma de sal eleva l'osmolaritat de les formulacions. En situacions reals de cursa, amb calor i deshidratació parcial, això augmenta exponencialment el risc d'aturada gastrointestinal.
El principi de cautela metabòlica: catedràtics en bioenergètica mitocondrial i fisiologia de l'exercici, com el Dr. Jesús Rodríguez Huertas (Universitat de Granada), assenyalen que la introducció desmesurada de metabòlits exògens podria fins i tot interactuar de manera no desitjada amb les vies de senyalització endògenes del mateix organisme. Calen assaigs clínics independents, aleatoritzats i a doble cec per determinar la innocuïtat i l'eficàcia real a llarg termini abans de recomanar-ne l'ús massiu.

3.3. El biaix d'extrapolació: la manca de dades en ciclistes i corredors no professionals

Un dels punts més crítics i menys debatuts en la divulgació esportiva és l'enorme escletxa metodològica que hi ha entre els estudis en atletes d'elit i la realitat de l'esportista popular o no professional.

Hi ha una dificultat evident per trobar literatura científica rigorosa feta específicament en cohorts de ciclistes, corredors o triatletes de nivell amateur. La immensa majoria de les dades disponibles provenen de dues fonts limitades:

Assajos de laboratori amb mostres de mida molt reduïda, (sovint entre 8 i 12 subjectes), formades per atletes masculins joves de molt alt rendiment.
Observacions empíriques i informals en estructures professionals del ciclisme.

Per què és un error greu extrapolar les dades d'un professional a un esportista aficionat?

Flexibilitat metabòlica i capacitat d'oxidació: un ciclista professional té una densitat mitocondrial, un flux sanguini muscular i un volum de transportadors intestinals (SGLT1 i GLUT5) significativament superiors als d'un esportista popular. Un professional pot assimilar i oxidar 100-120 g/h de carbohidrats perquè ha entrenat el sistema digestiu durant milers de quilòmetres l'any. L'esportista amateur, quan intenta imitar aquestes ingestes o afegir ingredients d'alta càrrega osmòtica com el lactat, satura amb molta facilitat el seu tracte digestiu.
Intensitat relativa i despesa energètica: el flux de lactat endogen en un atleta que desplaça 400 watts en un port de muntanya és massiu. En un ciclista aficionat que mou 180 watts o en un corredor que va a 5:15 min/km, el perfil metabòlic és radicalment diferent i la prioritat absoluta de l'organisme continua sent l'oxidació de glucosa exògena ben tolerada i el greix intramuscular.
Supervisió mèdica vs. soledat de l'atleta popular: els esportistes del pilot professional consumeixen suplementació sota una monitorització mèdica i analítica estricta, (control de pH en sang, electròlits, lactatèmia contínua, ecografies digestives). El corredor o el ciclista popular no té aquest suport, de manera que experimentar amb substàncies altament osmòtiques durant una marxa cicloturista o una marató pot arruïnar mesos de preparació per problemes gastrointestinals.

3.4. Consens de metges i nutricionistes per al "durant" l'activitat física

En recopilar les valoracions de col·legis de dietistes-nutricionistes, d'especialistes en medicina de l'esport i de publicacions de revisió de categoria científica, el consens actual sobre què consumir durant l'activitat física se sintetitza en les pautes clares següents:

Prioritat absoluta: assegurar una ingesta adequada de carbohidrats solubles, (entre 30 g/h i 90 g/h segons la durada i la intensitat de la prova), amb matrius provades de carbohidrats múltiples transportables.
Hidratació i reposició de sodi: el sodi continua sent l'electròlit clau per mantenir la volèmia i afavorir el cotransport de la glucosa a l'intestí.
Prudència amb les modes: els suplements de lactat exogen, les cetones o els tamponadors complexos s'han de considerar avui ingredients experimentals en fase d'avaluació. No han de substituir en cap cas la pauta bàsica de carbohidrats ni s'han d'estrenar el dia d'una competició important.

4. Comparativa d'evidència científica

Per visualitzar de manera clara i directa la situació científica actual de totes dues estratègies nutricionals, la taula següent resumeix els paràmetres fonamentals avalats per la literatura:

Paràmetre avaluat	Carbohidrats múltiples transportables (glucosa/maltodextrina + fructosa)	Lactat exogen oral (sals de lactat)
Mecanisme fisiològic	Ben establert i demostrat: ús simultani i paral·lel dels transportadors intestinals SGLT1 i GLUT5.	Plausible però complex: es basa en la lactate shuttle, però la seva absorció i el seu ús energètic per via oral estan qüestionats.
Evidència en rendiment	Sòlida, consistent i replicada: dècades d'assaigs confirmen el retard de la fatiga i la preservació del rendiment.	Limitada i inconsistent: sense millores clares en proves de resistència; possibles beneficis marginals en esprints breus.
Tolerància gastrointestinal	Tolerància alta: formulats en ràtios adequades (2:1 o 1:0,8), redueixen significativament el risc de molèsties.	Variable a problemàtica: l'elevada càrrega osmòtica de les sals de lactat genera una alta taxa de nàusees i malestar.
Grau de consolidació	Consolidat: estàndard d'or en les guies internacionals de nutrició esportiva (ACSM, ISSN).	Emergent / en investigació: fase de proves de camp i investigació bàsica.
Aplicabilitat en aficionats	Directa i recomanada: benefici clar per a qualsevol esportista que entreni més de 60-90 minuts.	Desaconsellada sense prova prèvia: alt risc de malestar digestiu per manca d'adaptació i individualització.

5. L'enfocament de Novafit: rigor tècnic, matriu multinivell i elaboració artesanal

A Novafit, la nostra filosofia de desenvolupament de producte parteix d'una premissa irrenunciable: formular basant-nos estrictament en l'evidència científica consolidada, i mantenir alhora una vigilància activa sobre la literatura científica per evolucionar quan els ingredients nous demostrin una eficàcia fefaent i segura.

No creiem en les modes passatgeres ni a afegir ingredients en dosis simbòliques, ("màrqueting nutricional"), que puguin comprometre la digestibilitat de l'esportista. Per això, el disseny dels nostres gels energètics respon a criteris tècnics de màxima exigència:

Matriu de 5 fonts de carbohidrats: combinem Golden Sugar, xarop de glucosa de blat de moro, xarop de fructosa, maltodextrina i Palatinose (isomaltulosa). Aquesta barreja multinivell està calculada per oferir una relació neta equivalent entre monòmers de glucosa i fructosa d'1:0,8, que optimitza perfectament les vies d'absorció SGLT1 i GLUT5 i afavoreix un alliberament energètic sostingut sense pics ni valls d'insulina.
Fruita real per a una assimilació natural: integrem entre un 30% i un 45% de polpa de fruita natural, cosa que aporta una textura fluida, un sabor genuí i una aportació de micronutrients i aigua orgànica que facilita el buidatge gàstric.
Minerals orgànics d'alta biodisponibilitat: en lloc de fer servir sals minerals agressives, seleccionem citrat de sodi i bisglicinat de magnesi, escollits per la seva solubilitat extraordinària, la seva absorció òptima i la seva suavitat amb la mucosa gàstrica.
Elaboració artesanal controlada: tots els nostres productes s'elaboren artesanalment al nostre propi obrador, cosa que ens permet controlar cada fase del procés i garantir productes aptes per a vegans, sense lactosa i sense gluten.

Preguntes freqüents

A continuació responem de manera directa i resumida els dubtes més habituals d'esportistes, ciclistes i corredors sobre la nutrició durant l'exercici i sobre el debat del lactat:

Per què els carbohidrats continuen sent l'ingredient rei de la nutrició en resistència?

Perquè són el combustible metabòlic més eficient que el cos humà pot oxidar ràpidament per produir ATP durant l'exercici d'intensitat moderada-alta. Com que els dipòsits endògens de glicogen són limitats, l'aportació exògena de carbohidrats és l'únic mètode demostrat que frena l'esgotament energètic, manté la glucèmia i sosté el rendiment en esforços prolongats.

En què consisteix l'estratègia de carbohidrats múltiples transportables i per què evita les molèsties digestives?

L'intestí disposa d'un transportador de glucosa (SGLT1) que se satura en absorbir a prop de 60 g/h, (1 g/min). Si s'ingereix únicament glucosa o maltodextrina per damunt d'aquesta xifra, l'excés queda retingut a l'intestí i provoca molèsties. En afegir fructosa, s'activa un segon transportador independent (GLUT5). D'aquesta manera es poden absorbir i oxidar 90 g/h o més amb total comoditat digestiva.

Què és la "llançadora de lactat" (Lactate Shuttle) i per què va canviar la manera d'entendre aquest metabòlit?

La va demostrar el professor George A. Brooks i va provar que el lactat no és un residu tòxic, sinó un intermediari metabòlic vital. El lactat produït per unes fibres musculars es transporta a altres fibres, al cor o al cervell per ser reutilitzat com a energia aeròbica.

Què diu l'evidència científica actual sobre l'eficàcia dels gels amb lactat exogen?

L'evidència clínica en rendiment real és molt limitada i inconsistent. La gran majoria d'estudis controlats en contrarellotge de resistència no mostren una millora significativa de marques ni de watts. Alguns assaigs assenyalen beneficis modestos restringits a esforços breus d'intensitat màxima a prop del VO2max, però no en proves de llarga distància.

Per què els suplements orals de lactat poden provocar nàusees o problemes gastrointestinals?

Perquè, per formular lactat en gel o en beguda, cal unir-lo a minerals formant sals, (com el lactat sòdic). Un estudi clau (McCarthy et al., 2024) va demostrar que l'elevada osmolaritat i hipertonicitat digestiva d'aquestes dosis salines provoca molèsties gastrointestinals freqüents, incloent-hi nàusees i vòmits, sense elevar de manera útil el lactat sanguini.

Per què no hem d'aplicar directament als esportistes aficionats les estratègies del pilot professional?

Perquè hi ha un fort biaix d'extrapolació. Els ciclistes professionals tenen una capacitat d'assimilació digestiva i un entrenament metabòlic extraordinaris, a més de competir sota supervisió mèdica constant. Els esportistes amateurs o populars no compten amb aquests paràmetres ni amb estudis específics que avalin l'ús d'ingredients osmòticament complexos com el lactat en els seus rangs d'entrenament.

Com aborda Novafit la formulació dels seus gels energètics per a l'esportista de resistència?

A Novafit apostem per l'evidència consolidada: una matriu multinivell de 5 carbohidrats amb ràtio glucosa:fructosa d'1:0,8, combinada amb polpa de fruita natural (30-45%), sals minerals orgàniques (citrat de sodi i bisglicinat de magnesi) i una fabricació artesanal en obrador propi, lliure de gluten i apta per a vegans.

Referències bibliogràfiques i lectures recomanades

Jeukendrup, A. E., & Currell, K. (2008). Superior endurance performance with ingestion of multiple transportable carbohydrates. Medicine & Science in Sports & Exercise, 40(2), 275-281.
Podlogar, T., Bokal, Š., Cirnski, S., & Wallis, G. A. (2022). Increased exogenous but unaltered endogenous carbohydrate oxidation with combined fructose-maltodextrin ingested at 120 g/h vs 90 g/h. European Journal of Applied Physiology.
McCarthy, S. F., Bornath, D. P. D., Tucker, J. A. L., & Hazell, T. J. (2024). Oral sodium lactate ingestion does not increase blood lactate concentrations and is accompanied by moderate-to-severe gastrointestinal side effects. Journal of Applied Physiology, 137(5), 1279-1284.
Brooks, G. A. (1986). The lactate shuttle during exercise and recovery. Medicine & Science in Sports & Exercise, 18(3), 360-368.
Jeukendrup, A. E. (2024). Lactate: from villain to fuel to hype? MySportScience Educational Portal.
Rodríguez Huertas, J. (2023). Revisions sobre bioenergètica mitocondrial i metabòlica del lactat en l'exercici físic. Universidad de Granada.

Article elaborat per l'equip de Novafit.

Novafit: l'energia que necessites amb el sabor que et mereixes.

Articles relacionats

La entrada Els gels amb lactat funcionen?: el que la ciència ja confirma i el que encara està per confirmar se publicó primero en NovaFit Energy.

La maltodextrina és igual a problemes digestius? Mites i evidències

NovaFit Energy — Mon, 03 Aug 2026 07:36:00 +0000

Separem el que és màrqueting i moda del que realment diu l'evidència

En resum

La maltodextrina no dona problemes digestius per si mateixa. Les molèsties apareixen sobretot per dos motius: fer-la servir com a font única de carbohidrat en dosis altes, i no beure prou líquid en prendre-la. Combinada amb fructosa en la proporció adequada, diversos estudis en ciclistes i corredors entrenats no troben diferències de confort digestiu ni tan sols a 90-120 g/h.

No és un compost sintètic de laboratori. S'obté per hidròlisi parcial del midó de blat de moro, patata o arròs: és midó trencat en trossos més curts de glucosa.
El seu índex glucèmic alt és un avantatge durant l'exercici, no un risc. El que és un problema en repòs és exactament la propietat que es busca quan el múscul està consumint aquesta glucosa en temps real.
L'"efecte muntanya russa" és real, però no és culpa de l'ingredient. Apareix en superar el límit d'un sol transportador, aproximadament d'1 a 1,2 g de carbohidrat per minut. Es corregeix combinant la maltodextrina amb fructosa, que fa servir una altra via.
Sí que existeix un debat científic real, i no és un bulo. Tracta sobre el consum crònic i elevat dins de la dieta occidental, en models animals i en persones amb predisposició genètica, no sobre l'ús puntual d'un gel abans o durant l'esforç.
Per això a Novafit no depenem d'una sola font: repartir la càrrega entre diverses redueix l'exposició a qualsevol d'elles i millora l'absorció.

Introducció

La maltodextrina s'ha convertit en un dels ingredients més assenyalats a les xarxes socials dins del món de l'esport. Se li atribueix de tot: que "dispara" el sucre, que "revienta" l'estómac, que és "un producte industrial perillós". Part d'aquesta desconfiança ve de creences que es repeteixen sense comprovar, amplificades per modes i, de vegades, per l'interès comercial de marques que venen alternatives. Però ser rigorosos també significa no caure en l'extrem contrari: hi ha un parell de punts on la ciència encara té preguntes obertes, i val la pena explicar-ho amb la mateixa honestedat. Anem punt per punt.

Mite 1: "És un additiu industrial perillós"

El que diu l'evidència: la maltodextrina s'obté per hidròlisi parcial del midó (normalment de blat de moro, patata o arròs). No és un compost sintètic de laboratori: és el resultat de trencar cadenes de midó en trossos més curts de glucosa. Està classificada com a segura tant per la FDA, (categoria GRAS, "generalment reconeguda com a segura"), com per l'EFSA a Europa, i acumula dècades d'ús documentat en nutrició clínica i esportiva.

Matís real: "segur" no significa "sense cap efecte biològic" — cap substància no ho és. Com qualsevol ingredient, la seva idoneïtat depèn de la dosi, la freqüència i el context de consum, no de si sona a "industrial" o no.

Mite 2: "Té un índex glucèmic altíssim, així que és dolenta per al cos"

El que diu l'evidència: és cert que el seu índex glucèmic és alt (85-105), fins i tot superior al del sucre de taula. Però aquesta xifra s'ha de llegir en context. Un índex glucèmic alt és un problema quan parlem d'una persona en repòs, buscant estabilitat metabòlica al llarg del dia. Durant l'exercici de resistència és exactament la propietat que es busca: una font d'energia que arribi ràpid al múscul que l'està demanant en aquell precís moment.

L'error de fons: traslladar directament una recomanació de salut metabòlica en repòs (evitar pics de glucosa) a un context d'exercici actiu, on el múscul està consumint aquesta glucosa en temps real, no acumulant-la, són dues situacions fisiològiques diferents i no es poden jutjar amb la mateixa regla.

Mite 3: "Provoca pujades i després baixades d'energia, (efecte muntanya russa)"

El que diu l'evidència: aquest efecte és real, però no és una propietat inherent de la maltodextrina, apareix quan es fa servir com a font única de carbohidrat en dosis altes. L'intestí té un límit d'absorció per a un sol tipus de transportador de glucosa, (SGLT1), d'aproximadament 1 a 1,2 g de carbohidrat per minut. Passat aquest límit amb una sola font, l'organisme no aconsegueix absorbir-ho tot de manera eficient.

La solució que confirma la ciència: combinar la maltodextrina amb fructosa, que s'absorbeix per una via diferent, (el transportador GLUT5). Fer servir dues vies en paral·lel augmenta la quantitat total de carbohidrat que el cos pot utilitzar i evita aquests vaivens d'energia. Això es coneix com a carbohidrats "múltiples transportables" i és un dels descobriments més ben replicats de la fisiologia de l'exercici de les dues últimes dècades.

Mite 4: "Sempre dona problemes digestius"

El que diu l'evidència: les molèsties digestives associades a la maltodextrina en l'esport apareixen sobretot per dos motius: dosis excessives d'una sola font, (el mateix problema del punt anterior), i una hidratació insuficient en prendre-la. Quan es combina amb fructosa en la proporció adequada i s'ingereix amb prou líquid, diversos estudis en ciclistes i corredors entrenats no troben diferències rellevants en confort digestiu davant d'altres fórmules, ni tan sols a dosis de 90-120 g/h.

Matís real: les persones amb sensibilitat digestiva particular, (per exemple, els qui ja toleren malament els FODMAP), poden notar molèsties amb dosis més baixes que la mitjana. Això és cert per a la maltodextrina i també per a pràcticament qualsevol carbohidrat fermentable, no és una particularitat exclusiva d'aquest ingredient.

El que sí que és un debat científic real, (i no un bulo)

Per ser del tot honestos: hi ha estudis, sobretot en models animals, que investiguen si el consum crònic i elevat de maltodextrina com a part d'una dieta occidental podria alterar la barrera de moc intestinal i afavorir processos inflamatoris en persones amb predisposició genètica a malaltia inflamatòria intestinal, (Crohn, colitis ulcerosa). És una línia de recerca seriosa, publicada en revistes com Frontiers in Immunology, i no s'ha de descartar només perquè no encaixa amb l'argument que ens interessa.

Dit això, cal situar aquesta troballa al seu lloc: són estudis sobretot en ratolins, sobre exposició diària i mantinguda en el temps, dins de la dieta general, (pensa en aliments ultraprocessats que la porten com a additiu constant), i en poblacions amb una predisposició genètica concreta. És un context molt diferent del d'un esportista sa que pren un gel o una barreta puntualment, abans o durant l'esforç. L'evidència en humans esportistes, en aquest context d'ús puntual, no mostra aquests efectes. Tot i així, és la raó per la qual a Novafit no depenem d'una única font de carbohidrat: repartir la càrrega entre diverses fonts redueix l'exposició a qualsevol d'elles per separat, a més de millorar l'absorció.

Mite i realitat, en una taula

Mite	Realitat
"És un producte industrial perillós"	És un carbohidrat derivat del midó, amb dècades d'ús segur documentat
"L'índex glucèmic alt és dolent"	És un avantatge durant l'exercici actiu, no un risc metabòlic en aquest context
"Dona pujades i baixades d'energia"	Passa només si es fa servir com a font única en dosis altes; es corregeix combinant-la amb fructosa
"Sempre dona problemes digestius"	El problema és la dosi i la font única, no l'ingredient en si
"No hi ha cap debat científic"	Sí que n'hi ha, però sobre consum crònic en dietes occidentals, no sobre l'ús puntual en esport

L'enfocament de Novafit

Per això els nostres gels i barretes combinen diverses fonts de carbohidrat, (entre elles la maltodextrina, la fructosa i la Palatinose), en comptes de dependre d'una de sola, juntament amb un 30% de polpa de fruita real. No és una resposta a una moda: és l'aplicació pràctica del que l'evidència fa més d'una dècada que confirma sobre com maximitzar l'energia disponible i minimitzar les molèsties digestives durant l'esforç.

Preguntes freqüents

La maltodextrina cau malament a l'estómac?

No per si mateixa. Les molèsties apareixen sobretot quan es fa servir com a font única de carbohidrat en dosis altes i quan es pren amb poc líquid. Combinada amb fructosa en la proporció adequada i amb prou hidratació, diversos estudis en ciclistes i corredors entrenats no troben diferències rellevants de confort digestiu davant d'altres fórmules, ni tan sols a dosis de 90-120 g/h.

És la maltodextrina un producte industrial perillós?

No. S'obté per hidròlisi parcial del midó de blat de moro, patata o arròs, és a dir, trencant cadenes de midó en trossos més curts de glucosa. No és un compost sintètic de laboratori i acumula dècades d'ús documentat en nutrició clínica i esportiva.

Importa que tingui un índex glucèmic alt?

Depèn del context. Un índex glucèmic alt és un problema per a una persona en repòs que busca estabilitat metabòlica al llarg del dia. Durant l'exercici de resistència és just al contrari: és la propietat que interessa, perquè el múscul està consumint aquesta glucosa en temps real en lloc d'acumular-la.

Per què la maltodextrina provoca pujades i baixades?

Aquest efecte apareix quan se supera el límit d'absorció d'un sol transportador de glucosa, l'SGLT1, situat al voltant d'1 a 1,2 g de carbohidrat per minut. Passat aquest límit amb una sola font, l'organisme no ho absorbeix tot de manera eficient. La solució que confirma la ciència no és eliminar-la, sinó combinar-la amb fructosa, que s'absorbeix pel transportador GLUT5.

Què són els carbohidrats "múltiples transportables"?

És la combinació de dos carbohidrats que s'absorbeixen per vies diferents, típicament maltodextrina o glucosa juntament amb fructosa. Fer servir les dues vies en paral·lel augmenta la quantitat total de carbohidrat que el cos pot utilitzar i evita els vaivens d'energia. És un dels descobriments més ben replicats de la fisiologia de l'exercici de les dues últimes dècades.

I si tinc l'estómac sensible o no tolero bé els FODMAP?

Les persones amb sensibilitat digestiva particular poden notar molèsties amb dosis més baixes que la mitjana. Convé pujar la quantitat per hora de manera progressiva i acompanyar-la sempre de líquid suficient. Això és cert per a la maltodextrina i també per a pràcticament qualsevol carbohidrat fermentable: no és una particularitat exclusiva d'aquest ingredient.

M'hauria de preocupar pels estudis sobre la barrera intestinal?

És una línia de recerca seriosa i no s'ha de descartar. Però convé situar-la: són estudis sobretot en ratolins, sobre exposició diària i mantinguda en el temps dins de la dieta general, i en poblacions amb una predisposició genètica concreta a malaltia inflamatòria intestinal. L'evidència en humans esportistes, en el context d'ús puntual d'un gel o una barreta, no mostra aquests efectes.

Referències

Jeukendrup, A. E. & Currell, K. (2008). Superior endurance performance with ingestion of multiple transportable carbohydrates. Medicine & Science in Sports & Exercise, 40(2), 275-281.
Podlogar, T., Bokal, Š., Cirnski, S. & Wallis, G. A. (2022). Increased exogenous but unaltered endogenous carbohydrate oxidation with combined fructose-maltodextrin ingested at 120 g/h vs 90 g/h. European Journal of Applied Physiology.
Zangara, M. T. et al. (2022). Maltodextrin Consumption Impairs the Intestinal Mucus Barrier and Accelerates Colitis Through Direct Actions on the Epithelium. Frontiers in Immunology.
Systematic review of placebo-controlled clinical trials on maltodextrin effects on gut physiology. European Journal of Nutrition (2023).
FDA, "Generally Recognized as Safe" (GRAS) status de la maltodextrina.
EFSA, avaluació de seguretat d'additius alimentaris derivats de midó.

Article elaborat per l'equip tècnic de Novafit.

Novafit: l'energia que necessites amb el gust que et mereixes.

Articles relacionats

La entrada La maltodextrina és igual a problemes digestius? Mites i evidències se publicó primero en NovaFit Energy.

Golden Sugar: què és el sucre de canya integral

NovaFit Energy — Wed, 01 Jul 2026 06:44:00 +0000

El Golden Sugar és sucre de canya no centrifugat: s'elabora sense refinar ni blanquejar, de manera que conserva la pel·lícula de melassa que envolta cada cristall, amb minerals (potassi, calci, magnesi i ferro en traces) i polifenols antioxidants com l'àcid cafeic i l'àcid gàl·lic. En els gels NOVAFIT és una de les cinc fonts de carbohidrats i aporta sacarosa —glucosa i fructosa en proporció 1:1— amb un perfil més complet que el del sucre blanc refinat.

Què és el Golden Sugar i per què no és "només sucre"

El Golden Sugar és sucre de canya que ha passat pel mínim procés possible entre el camp i l'envàs. No es centrifuga per separar la melassa dels cristalls, no es blanqueja, no es refina. El resultat és un sucre de color daurat-ambre, un sabor lleugerament acaramel·lat i, sobretot, una composició diferent de la del sucre blanc convencional.

Estructuralment continua sent sacarosa en la major part —glucosa i fructosa en proporció 1:1—, però conserva la pel·lícula de melassa que recobreix cada cristall. Aquesta pel·lícula és on rau la diferència: conté minerals (potassi, calci, magnesi i ferro en traces), àcids orgànics i compostos fenòlics amb activitat antioxidant documentada, com l'àcid cafeic i l'àcid gàl·lic.

Un estudi publicat a Food Chemistry (ScienceDirect, 2020) sobre sucres no centrifugats —la categoria a la qual pertany el Golden Sugar— va trobar concentracions d'àcid cafeic de fins a 313 mg/100g i d'àcid gàl·lic de fins a 508 mg/100g en mostres d'alta qualitat, amb propietats antioxidants comparables a les de productes de referència del mercat.

El procés d'extracció: de la canya al cristall daurat

Pas 1 — Collita manual o selectiva

La canya (Saccharum officinarum) es talla en el seu punt òptim de maduresa, quan la concentració de sacarosa a les tiges arriba al màxim. El tall s'ha de processar en poques hores: la sacarosa comença a degradar-se enzimàticament tan bon punt la tija se separa de l'arrel. En la producció artesanal de Golden Sugar, això fa que la cadena sigui curta i local.

Pas 2 — Rentat

Les tiges es renten amb aigua neta per eliminar terra, fulles i residus externs. Sense additius químics.

Pas 3 — Mòlta i extracció del guarapo

Les tiges passen per corrons o premses que les trituren i n'extreuen el suc cru —el guarapo—, de color verd-groguenc i amb una concentració de sacarosa d'entre el 10 i el 15%. El residu sòlid (bagàs) s'aprofita com a combustible per alimentar el mateix procés: un cicle gairebé tancat d'energia.

Pas 4 — Clarificació natural

El guarapo s'escalfa i s'hi afegeix una petita quantitat de calç (hidròxid de calci) per precipitar les impureses col·loïdals. En el procés artesanal sense centrifugació, s'eviten clarificants químics addicionals. Les impureses suren i es retiren manualment.

Pas 5 — Evaporació progressiva

El suc clarificat es porta a grans calderes on l'aigua s'evapora lentament —de vegades durant hores— fins a obtenir un xarop espès amb una concentració de sucre del 60-70%. És el moment més crític: la calor excessiva destruiria els compostos fenòlics que volem conservar. El control artesanal de la temperatura, que a les plantes industrials es fa de manera automatitzada i agressiva, aquí es fa amb experiència i paciència.

Pas 6 — Cristal·lització sense centrifugació

El xarop es deixa refredar en motlles o cristal·litzadors. La sacarosa cristal·litza progressivament al voltant de nuclis naturals. Com que no es centrifuga per separar els cristalls de la melassa —tal com sí que fa la indústria del sucre blanc—, els cristalls queden recoberts d'aquesta fina pel·lícula daurada. Aquest recobriment és la diferència entre el Golden Sugar i el sucre refinat.

Pas 7 — Assecatge i envasament

Els cristalls s'assequen suaument amb aire calent fins a assolir la humitat adequada per a la seva conservació. El resultat és un sucre de cristall gruixut, de color ambre, amb aquell aroma lleu de caramel que distingeix els gels NOVAFIT de qualsevol alternativa de laboratori.

Golden Sugar vs. sucre blanc: el quadre que ho diu tot

Característica	Sucre blanc refinat	Golden Sugar (no centrifugat)
Procés	Extracció + centrifugació + blanquejat + refinat	Extracció + evaporació + cristal·lització natural
Color	Blanc	Daurat-ambre
Composició principal	Sacarosa >99,9%	Sacarosa + traces de melassa
Minerals	Pràcticament cap	Potassi, calci, magnesi, ferro (traces)
Compostos fenòlics	Absents	Àcid cafeic, àcid gàl·lic, flavonoides
Activitat antioxidant	Nul·la	Documentada (DPPH scavenging)
Perfil de sabor	Dolçor neutra	Dolçor amb nota acaramel·lada complexa
Tolerància gastrointestinal	Estàndard	Els estudis suggereixen menys impacte glucèmic per l'acció dels polifenols
Compatibilitat amb el rati 1:0,8	Sí (sacarosa = glucosa + fructosa 1:1)	Sí, base metabòlica idèntica
Additius en el procés	Agents blanquejants, floculants	Calç (Ca(OH)₂) i aigua
Empremta artesanal	Nul·la	Alta — procés curt, cadena local

Nota: les diferències en micronutrients són reals però modestes en termes absoluts. El Golden Sugar no és un suplement mineral, sinó un ingredient energètic amb un perfil qualitatiu superior. En el context d'un gel amb 400 mg de sodi i 125 mg de magnesi, l'aportació mineral del Golden Sugar és complementària i coherent amb el conjunt de la formulació.

Què significa això en el teu gel NOVAFIT

En els gels NOVAFIT, el Golden Sugar és una de les cinc fonts de carbohidrats que conformen els 45 g de CHO per gel. Juntament amb el xarop de glucosa, el xarop de fructosa, la maltodextrina i la isomaltulosa (Palatinosa™), forma part d'un sistema dissenyat per maximitzar l'absorció intestinal mitjançant els dos transportadors independents SGLT1 (glucosa/maltodextrina) i GLUT5 (fructosa).

El Golden Sugar aporta sacarosa —que a l'intestí s'hidrolitza en glucosa i fructosa en proporció 1:1—, i contribueix al rati global d'1:0,8 que permet absorbir fins a 90 g de carbohidrats per hora segons els estudis de Jeukendrup (2008, 2017). Però aporta alguna cosa més: la pel·lícula de melassa amb els seus polifenols naturals, que alguns estudis suggereixen que pot alentir lleugerament l'absorció de glucosa a l'intestí, tot suavitzant el pic glucèmic sense penalitzar la disponibilitat energètica total. Per a l'esportista de resistència, això es tradueix en energia més estable i menys risc de baixada brusca.

I el sabor. En ultres de 10 hores, quan ja has pres el quart gel i l'estómac comença a protestar, la diferència entre un gel que sap a xarop industrial i un que sap a fruita real amb un fons suaument dolç pot ser determinant per continuar menjant. El Golden Sugar és part d'aquesta diferència.

Conclusió nutricional: què significa el Golden Sugar per a tu

El Golden Sugar en una formulació de gel esportiu no és màrqueting. És una elecció amb conseqüències reals.

Per a qualsevol esportista de resistència suposa una aportació de sacarosa d'alta puresa —base metabòlica idèntica a la del sucre blanc— amb un perfil afegit de compostos fenòlics i minerals en traces que reforcen la coherència d'una formulació natural. L'activitat antioxidant documentada dels polifenols del sucre no centrifugat és rellevant en el context de l'estrès oxidatiu induït per l'exercici intens, on l'acumulació de radicals lliures condiciona tant el rendiment com la recuperació.

A NOVAFIT fem servir Golden Sugar perquè creiem que allò que entra al teu cos durant un esforç llarg hauria de ser tan honest com el mateix esforç. Sense artificis. Sense dreceres. Amb la mateixa paciència amb què la canya madura al camp i el sucre cristal·litza lentament, sense pressa industrial.

Perquè hi ha qui arriba al quilòmetre 60 resant. Hi ha qui arriba havent menjat bé. Tu decideixes.

Preguntes freqüents

Què és el Golden Sugar?

És sucre de canya no centrifugat: s'elabora sense separar la melassa dels cristalls, sense blanquejar i sense refinar. Per això manté un color daurat-ambre i conserva la pel·lícula de melassa, que aporta minerals en traces i polifenols antioxidants absents en el sucre blanc.

En què es diferencia el Golden Sugar del sucre blanc?

El sucre blanc es centrifuga, es blanqueja i es refina fins a quedar en sacarosa gairebé pura (>99,9%), sense minerals ni compostos fenòlics. El Golden Sugar conserva aquella fina capa de melassa amb potassi, calci, magnesi i ferro en traces, a més d'àcid cafeic i àcid gàl·lic amb activitat antioxidant documentada.

El Golden Sugar és més sa que el sucre refinat?

Continua sent sucre i s'ha de consumir amb criteri. La diferència no és en les calories —pràcticament idèntiques— sinó en el perfil: el Golden Sugar afegeix minerals en traces i polifenols, i alguns estudis suggereixen un impacte glucèmic una mica més suau per l'acció d'aquests polifenols. És un ingredient energètic amb un perfil qualitatiu superior, no un suplement mineral.

El Golden Sugar és el mateix que la panela o el sucre mascabat?

Tots pertanyen a la família dels sucres de canya no centrifugats, que conserven la melassa. La diferència és en el grau de cristal·lització i d'humitat: la panela sol presentar-se en bloc o granulada més humida, mentre que el Golden Sugar és un cristall sec de color ambre, apte per a una formulació estable com la d'un gel.

Per què NOVAFIT fa servir Golden Sugar en els seus gels?

Per tres raons: aporta sacarosa que activa alhora els transportadors SGLT1 i GLUT5, suma polifenols i minerals naturals que reforcen la coherència d'una fórmula natural, i aporta un sabor de fruita real amb un fons acaramel·lat que ajuda a continuar menjant en esforços molt llargs.

Referències científiques

Asikin, Y. et al. (2020). Nutritional and antioxidant properties of non-centrifugal cane sugar. Food Chemistry (ScienceDirect).
Jaffé, W. (2015). Nutritional and functional components of non centrifugal cane sugar. Food Research International (ScienceDirect).
Jeukendrup, A.E. (2017). Carbohydrate intake during exercise and performance. Sports Medicine.

Aquest contingut és informatiu i educatiu i no substitueix el consell d'un professional de la nutrició esportiva. Els productes NOVAFIT són complements alimentaris per a esportistes; no superis la dosi recomanada.

Articles relacionats

La entrada Golden Sugar: què és el sucre de canya integral se publicó primero en NovaFit Energy.

Per què els gels NOVAFIT usen 5 fonts de carbohidrats

NovaFit Energy — Sun, 28 Jun 2026 07:41:00 +0000

Els gels energètics NOVAFIT combinen cinc fonts de carbohidrats —Golden Sugar, xarop de glucosa, xarop de fructosa, maltodextrina i isomaltulosa (Palatinosa™)— en un rati aproximat d'1:0,8 entre glucosa i fructosa. Aquesta combinació activa dos transportadors intestinals diferents (SGLT1 i GLUT5), permet absorbir més carbohidrats per hora sense saturar l'intestí i afegeix una font d'alliberament lent que estabilitza l'energia en la segona meitat de l'esforç.

El repte real: absorbir energia ràpid sense castigar l'intestí

Quan entrenes o competeixes a alta intensitat, el teu cos pot necessitar entre 60 i 120 grams de carbohidrats per hora per mantenir el rendiment. Però hi ha un coll d'ampolla fisiològic que limita qualsevol gel del mercat: l'intestí prim no pot absorbir quantitats il·limitades de carbohidrats si provenen d'una sola font.

La raó és estrictament fisiològica. Cada tipus de carbohidrat utilitza un transportador intestinal específic i saturable. La glucosa i els seus derivats (maltodextrina, midons) depenen del transportador SGLT1. La fructosa utilitza el transportador GLUT5. Quan arribes als 60 g/hora de glucosa, el SGLT1 se satura: el carbohidrat no absorbit fermenta al còlon i el resultat és el que tot atleta coneix —inflor, gasos, malestar en plena competició.

La solució que la ciència investiga des de fa dues dècades és combinar fonts que facin servir transportadors diferents. En això coincideixen NOVAFIT i les millors marques del món. On ens diferenciem és en un element que pràcticament cap gel del mercat no ha incorporat encara: la Palatinosa™.

Quatre fonts d'energia immediata: la base que avala la ciència

Els gels NOVAFIT combinen quatre fonts de carbohidrats d'absorció ràpida, en un rati aproximat d'1:0,8 entre fonts glucídiques i fructosídiques:

Golden Sugar (sucre de canya integral)

La sacarosa —disacàrid de glucosa + fructosa en proporció 1:1— activa simultàniament els transportadors SGLT1 i GLUT5, i proporciona energia immediata a través de totes dues vies. El seu format com a golden sugar (sucre integral de canya) conserva, a més, micronutrients naturals com el potassi, el calci i traces de vitamines del grup B, absents en els sucres refinats convencionals.

Xarop de glucosa

Font d'energia d'absorció molt ràpida per la via SGLT1. Aporta el substrat immediat que el múscul necessita des dels primers minuts de l'esforç.

Xarop de fructosa

Activa el transportador GLUT5, independent del SGLT1, i permet superar el sostre d'absorció de 60 g/hora de glucosa. Jeukendrup i col·laboradors van demostrar que la combinació glucosa + fructosa incrementa la taxa d'oxidació de carbohidrats exògens fins a un 65% més que la glucosa sola, i arriba a taxes d'1,75 g/min quan abans es considerava 1 g/min el màxim absolut possible.

Maltodextrina

Polímer de glucosa amb una osmolalitat més baixa que els sucres simples. Aquest detall és clau per a la tolerància gàstrica: els productes hipertònics retarden el buidatge gàstric i augmenten el risc de malestar digestiu. La maltodextrina aporta una densitat energètica alta amb menys impacte osmòtic, i facilita l'absorció de fluids en paral·lel.

Aquesta combinació de quatre fonts en rati 1:0,8 coincideix amb l'estàndard que la investigació científica més avançada assenyala com a òptim per maximitzar l'absorció de carbohidrats durant l'exercici de resistència. No és casualitat: és el que la fisiologia intestinal exigeix.

La cinquena font: on NOVAFIT va un pas més enllà

Palatinosa™ (isomaltulosa): energia sostinguda quan més cal

La Palatinosa™ és un disacàrid de glucosa + fructosa amb un enllaç molecular diferent del de la sacarosa (α-1,6-glucosídic en lloc d'α-1,2-glucosídic). Aquest detall estructural, aparentment menor, té una conseqüència fisiològica important: la hidròlisi intestinal és considerablement més lenta, cosa que li confereix un índex glucèmic d'aproximadament 32, davant del 100 de la glucosa lliure.

Què significa això durant l'exercici? Que, mentre les altres quatre fonts aporten energia en els primers 20-40 minuts, la Palatinosa™ actua com una reserva d'alliberament sostingut: estabilitza la glucèmia en la segona meitat de l'esforç i redueix el risc de les temudes baixades d'energia que apareixen quan les fonts ràpides s'esgoten.

L'evidència científica més recent avala aquest efecte. Un estudi de la Universitat de Swansea (Hamilton et al., 2025, European Journal of Sport Science) va demostrar en ultrafondistes que la incorporació de Palatinosa™ en l'estratègia nutricional es va associar amb més temps dins del rang de glucèmia òptim (70–140 mg/dL), més estabilitat glucèmica i una oxidació de greixos significativament més elevada —cosa que implica un millor estalvi de glicogen per als moments decisius de la prova.

Estudis previs publicats al Journal of the International Society of Sports Nutrition (Wenig et al., 2021) i a Nutrients (2016) ja havien apuntat en la mateixa direcció, i van mostrar perfils de glucosa més estables i una proporció més gran d'oxidació lipídica amb isomaltulosa comparada amb maltodextrina o glucosa sola.

Per què la majoria de gels del mercat no la incorporen? No és una qüestió de desconeixement científic. La Palatinosa™ és un ingredient registrat amb un cost significativament més elevat que la maltodextrina convencional, i la seva inclusió afegeix complexitat a la formulació. A escala industrial de milions d'unitats, aquesta decisió té un impacte directe en el marge. A NOVAFIT, elaborant en petits lots de manera artesanal al nostre obrador de Sant Feliu de Llobregat, hem prioritzat la fórmula per damunt del cost.

El rati 1:0,8: l'estàndard que avala la ciència actual

La proporció de carbohidrats en els gels NOVAFIT —aproximadament 1 part de fonts glucídiques per 0,8 de fonts fructosídiques— no és arbitrària. Està avalada pels treballs de Jeukendrup i per estudis com el de Podlogar et al. (2022, European Journal of Applied Physiology), que van comparar diferents ratis i dosis de carbohidrats en ciclistes d'alt nivell i van concloure que el rati 1:0,8 permet maximitzar l'oxidació exògena de carbohidrats tot equilibrant la càrrega sobre tots dos transportadors intestinals sense saturar-ne cap.

Més enllà dels carbohidrats: sodi i magnesi amb criteri

La fórmula NOVAFIT es completa amb dos elements que amplien la seva eficàcia:

400 mg de sodi en format citrat

El sodi és l'electròlit clau per mantenir el volum plasmàtic i la senyal de set durant l'exercici. El format citrat aporta un avantatge addicional sobre el clorur sòdic convencional: l'ió citrat actua com a tampó suau del pH sanguini i contribueix a neutralitzar l'acidosi metabòlica generada durant l'esforç d'alta intensitat.

125 mg de bisglicinat de magnesi

El magnesi intervé en més de 300 reaccions enzimàtiques, incloent-hi la síntesi d'ATP i la contracció muscular. La forma bisglicinat —magnesi quelat amb dues molècules de glicina— és la de més biodisponibilitat i millor tolerància gastrointestinal d'entre totes les sals de magnesi disponibles. Un detall especialment rellevant quan el sistema digestiu ja està sotmès a estrès durant l'exercici intens.

Síntesi: què aporta cada font

Font	Transportador	Cinètica	Funció principal
Golden Sugar	SGLT1 + GLUT5	Ràpida	Energia immediata + activació dual de transportadors
Xarop de glucosa	SGLT1	Molt ràpida	Pic energètic inicial
Xarop de fructosa	GLUT5	Ràpida	Superar el sostre d'absorció de 60 g/h
Maltodextrina	SGLT1	Mitjana	Densitat energètica amb osmolalitat baixa
Palatinosa™	SGLT1 + GLUT5	Lenta-sostinguda	Estabilitat glucèmica + preservació de glicogen

En resum

Els gels NOVAFIT combinen la base científica que la investigació actual avala per maximitzar l'absorció de carbohidrats —rati 1:0,8, activació dual dels transportadors SGLT1 i GLUT5— amb un element diferencial que pràcticament cap gel del mercat no ha incorporat fins ara: la Palatinosa™, amb evidència pròpia per a l'estabilitat glucèmica i l'estalvi de glicogen en esforços de resistència. A això s'hi suma un 30% de polpa de fruita natural i una elaboració artesanal que allunya el producte de la lògica industrial i l'acosta al que molts nutricionistes esportius reclamen des de fa anys: fórmules més completes i més honestes amb la fisiologia real de l'atleta.

Preguntes freqüents

Què és la isomaltulosa (Palatinosa™)?

És un carbohidrat format per glucosa i fructosa, igual que el sucre comú, però amb un enllaç molecular diferent que l'intestí hidrolitza més a poc a poc. Per això té un índex glucèmic d'aproximadament 32 (davant del 100 de la glucosa) i allibera energia de manera sostinguda, cosa que ajuda a evitar la baixada d'energia quan les fonts ràpides s'esgoten.

Què significa el rati 1:0,8 de glucosa i fructosa?

És la proporció entre les fonts de glucosa i de fructosa de la fórmula. Com que la glucosa fa servir el transportador SGLT1 i la fructosa el GLUT5, combinar-les en aquesta proporció permet augmentar el total de carbohidrat que el múscul pot oxidar per hora sense saturar cap de les dues vies, i alhora redueix el risc de molèsties digestives.

Quants carbohidrats per hora es poden absorbir?

Des d'una sola font de glucosa, el sostre pràctic ronda els 60 g/hora perquè el transportador SGLT1 se satura. En combinar glucosa i fructosa —que fan servir transportadors diferents— l'oxidació de carbohidrats exògens pot elevar-se de manera notable, i s'acosta als 90 g/hora en esportistes entrenats i ben adaptats.

Per què bisglicinat de magnesi i no una altra forma?

Perquè és una forma quelada, amb el magnesi unit a dues molècules de glicina, que destaca per la seva biodisponibilitat i la seva bona tolerància gastrointestinal davant de les sals inorgàniques. És especialment útil quan el sistema digestiu ja està sotmès a estrès durant l'exercici. Cada gel NOVAFIT aporta 125 mg.

Els gels NOVAFIT porten sucre refinat?

No. Una de les cinc fonts de carbohidrats és el Golden Sugar, un sucre de canya integral no centrifugat que conserva minerals i polifenols naturals, en lloc del sucre blanc refinat convencional.

Referències científiques

Jeukendrup, A.E. (2010). Carbohydrate and exercise performance: the role of multiple transportable carbohydrates. Current Opinion in Clinical Nutrition & Metabolic Care.
Rowlands, D.S. et al. (2015). Fructose–Glucose Composite Carbohydrates and Endurance Performance. Sports Medicine.
Podlogar, T. et al. (2022). Increased exogenous but unaltered endogenous carbohydrate oxidation with combined fructose-maltodextrin ingested at 120 g/h versus 90 g/h at different ratios. European Journal of Applied Physiology.
Hamilton, R.A. et al. (2025). Glycaemic Impact of Low- and High-Glycaemic Index Carbohydrate Diets in Ultra-Endurance Athletes. European Journal of Sport Science.
Wenig, P. et al. (2021). Metabolic, hormonal and performance effects of isomaltulose ingestion before prolonged aerobic exercise. Journal of the International Society of Sports Nutrition.
Gatorade Sports Science Institute (2024). SSE #108: Multiple Transportable Carbohydrates and Their Benefits.

Articles relacionats

La entrada Per què els gels NOVAFIT usen 5 fonts de carbohidrats se publicó primero en NovaFit Energy.

Barreta o gel energètic: quan fer servir cadascun en cursa

NovaFit Energy — Mon, 08 Jun 2026 12:18:00 +0000

El gel NOVAFIT (45 g d'hidrats de carboni, absorció en 0–5 minuts) és energia ràpida per als trams intensos; la barreta NOVAFIT (50% de polpa de fruita, digestió gradual i aportació d'aminoàcids) és energia més sostinguda per al ritme moderat i la llarga distància. No competeixen: s'alternen segons el moment de la cursa.

Gel o barreta. La pregunta sembla simple; la resposta és estratègica. Tots dos aporten energia, tots dos són vegans, sense gluten, sense lactosa i sense colorants ni aromes artificials, i tots dos porten polpa de fruita real. Però el seu perfil nutricional, la seva velocitat d'absorció i la seva funció en cursa són diferents —i en una prova llarga, fer-los servir bé o malament pot marcar la diferència entre arribar fort o arribar just.

Les diferències clau d'un cop d'ull

	Gel NOVAFIT	Barreta NOVAFIT
CHO per presa	45 g (5 fonts, ratio 1:0,8)	30 g (4 fonts, ratio 2:1)
Velocitat d'absorció	Alta (actua en 0–5 min)	Mitjana (digestió gradual)
Polpa de fruita real	Fins a 45%	50%
Sodi	400 mg (citrat sòdic)	—
Magnesi	125 mg (bisglicinat)	230 mg (citrat)
BCAA	No	Sí (188 mg, ratio 8:1:1)
L-Glutamina	No	Sí (68 mg)
Textura	Fluida i semilíquida	Gominola sòlida, es dissol sola
Cal mastegar	No	Pràcticament no
Moment ideal	Esforç intens, trams durs	Ritme moderat, primers trams

Quan fer servir el gel

El gel és la teva eina d'energia ràpida i precisa. Fes-lo servir quan l'esforç és alt i l'intestí no té marge per fer feina extra:

En els trams de més intensitat (ports, esprints, finals de cursa).
Quan necessites que l'energia arribi en menys de 5 minuts.
En la segona meitat de proves llargues, quan el ritme d'absorció intestinal ja és baix.
Sempre que no puguis mastegar amb seguretat (baixades tècniques, ritme molt alt).

La textura fluida del gel NOVAFIT s'ingereix sense mastegar i sense aturar-te, i la seva base de polpa de fruita natural el fa fàcil de prendre fins i tot quan el flux sanguini s'allunya del sistema digestiu —un dels factors que hi ha darrere de les molèsties gastrointestinals en llarga distància.

Quan fer servir la barreta

La barreta és la teva eina d'energia sostinguda i varietat de format. Fes-la servir quan el ritme ho permet:

En els primers trams, quan la intensitat és mitjana i l'intestí funciona amb normalitat.
En esforços llargs, on agraeixes mastegar una cosa sòlida i canviar de textura per no saturar-te de gels.
Quan vols una aportació d'energia més progressiva, sense l'arrencada tan immediata del gel.

La barreta aporta, a més, BCAA (188 mg, ratio 8:1:1, amb leucina com a component majoritari) i L-glutamina (68 mg) —dos aminoàcids molt estudiats en l'àmbit esportiu—. Convé ser honestos amb l'evidència: els treballs que associen els BCAA a una menor elevació de la creatina-cinasa després de l'exercici (Salem et al., 2024) o la L-glutamina a la protecció de la barrera intestinal (Zuhl et al., 2014) fan servir dosis de diversos grams, molt per sobre de les que aporta una barreta. Per això no presentem aquests aminoàcids com un efecte garantit de recuperació, sinó com un complement de la fruita i els hidrats de carboni que en componen la base. L'energia de la barreta ve, sobretot, dels seus hidrats de carboni i la seva polpa de fruita.

La combinació intel·ligent en cursa llarga

Gel i barreta no competeixen: es complementen. Cadascun té el seu moment.

Estratègia pràctica per a proves de més de 3 hores:

Primers 60 min: barreta NOVAFIT al minut 20–30. Ritme moderat, intestí actiu, energia progressiva des de l'inici.
Minut 60 endavant: alternar gel i barreta cada 30–35 minuts segons la intensitat del tram. Gel en els moments durs, barreta en els de recuperació de ritme.
Últims 45 min: només gel. Màxima velocitat d'absorció quan més la necessites.

Amb aquest patró cobreixes la franja de 60–90 g de CHO per hora validada per l'evidència, hi afegeixes varietat de textura en els trams on el múscul ja porta hores treballant, i mantens la tolerància digestiva durant tota la prova.

Una sola marca. Dos formats. Cap concessió.

Preguntes freqüents

Què s'absorbeix abans, el gel o la barreta?

El gel. La seva textura fluida i les seves cinc fonts d'hidrat de carboni comencen a aportar energia en els primers minuts. La barreta, sòlida, es digereix de manera més gradual, cosa que la fa ideal per a trams de ritme moderat.

Per a què serveixen els BCAA i la L-glutamina de la barreta?

Són aminoàcids molt estudiats pel seu paper en la recuperació muscular i la salut intestinal. A la barreta hi apareixen com a complement de la seva base d'hidrats de carboni i fruita; les dosis no busquen reproduir les dels estudis clínics, que són molt més altes.

Puc alternar gel i barreta en la mateixa cursa?

Sí, i en proves llargues és el recomanable: barreta en els trams de ritme moderat, gel en els de més intensitat i en el tram final. Mantens l'aportació d'hidrats de carboni i varies la textura per no saturar-te.

Quin porto en un ultra de +4 h?

Tots dos. Comença amb barreta en la primera hora, alterna gel i barreta en la franja central segons la intensitat, i reserva el gel per al tram final, quan necessites l'absorció més ràpida.

La barreta porta el mateix magnesi que el gel?

No. El gel porta 125 mg de magnesi en forma de bisglicinat; la barreta porta 230 mg en forma de citrat de magnesi. Són formes diferents del mateix mineral.

Aquest contingut és informatiu i educatiu i no substitueix el consell d'un professional de la salut o la nutrició. Els productes NOVAFIT són complements alimentaris per a esportistes; no superis la dosi recomanada. Si tens una condició mèdica, consulta un professional abans de fer-los servir.

Articles relacionats

La entrada Barreta o gel energètic: quan fer servir cadascun en cursa se publicó primero en NovaFit Energy.

Cada quant cal prendre un gel energètic en cursa? Guia per durada

NovaFit Energy — Mon, 08 Jun 2026 09:52:00 +0000

Resposta directa: entre 60 i 90 g d'hidrats de carboni per hora és la franja avalada per l'evidència. Amb un gel NOVAFIT de 45 g, això significa 1 gel cada 30–40 minuts en esforços d'alta intensitat, o 1 gel cada 40–50 minuts en ritmes moderats o de llarga distància. Comença al minut 20–30, abans de notar res.

Per què el teu cos es queda sense glucogen

El teu cos emmagatzema entre 400 i 500 g de glucogen, repartits entre múscul i fetge. A intensitats competitives —per sobre del 70% del VO₂màx— els cremes a un ritme de 60–90 g per hora. Sense reposició, tens combustible per a entre 60 i 90 minuts. Després, el mur.

El problema no és només la quantitat: és el temps de reacció. Quan comences a sentir que et quedes buit, ja portes entre 10 i 15 minuts en dèficit real. El glucogen no avisa amb antelació. Per això l'estratègia correcta és anticipativa, no reactiva.

Una revisió publicada a *Frontiers in Sports and Active Living* (Christ et al., 2024), basada en 11 estudis de qualitat moderada a alta, va observar que la ingesta d'hidrats de carboni durant l'exercici atenua l'augment de cortisol i redueix els nivells d'adrenalina en esportistes de resistència —cosa que es tradueix en menys estrès hormonal i una millor gestió de l'esforç prolongat—. I el treball de referència de Jeukendrup (2014), a *Sports Medicine*, va establir que combinar diferents tipus d'hidrat de carboni —com fa NOVAFIT amb el seu ratio 1:0,8— permet absorbir més grams per hora que una font única, gràcies a l'ús simultani de dos transportadors intestinals.

Taula de freqüències per durada de l'esforç

Durada de l'esforç	Quan començar	Freqüència	Notes
Menys de 60 min	No cal	—	Les reserves de glucogen són suficients
60–90 min	Minut 30–40	1 gel en total	Només si el ritme és alt
90 min – 3 h	Minut 20–30	1 gel cada 35–40 min	Estratègia anticipativa clau
Més de 3 hores	Minut 20–30	1 gel cada 30–35 min	Mantén la finestra sense excepció
Ultra-distància +4 h	Minut 20	Alternar gel i barreta cada 30 min	La barreta hi afegeix aminoàcids i varietat de textura

Hidratació: acompanya sempre cada gel amb 150–200 ml d'aigua. No és qüestió de set, és fisiologia: l'aigua afavoreix el buidatge gàstric i l'absorció dels components del gel a l'intestí prim. En condicions de calor, puja a 200–250 ml.

Estratègia anticipativa vs. estratègia reactiva

Estratègia reactiva (la més habitual, i la pitjor)

L'esportista espera a sentir-se malament per prendre el gel. Quan l'ingereix, la seva glucèmia ja ha baixat, el rendiment ja s'ha deteriorat i la recuperació triga entre 10 i 20 minuts a fer-se efectiva. Llavors, el mal ja està fet.

Estratègia anticipativa (la que funciona)

L'esportista fixa un patró d'ingesta abans de sortir i l'executa independentment de com se sent. La glucèmia es manté més estable, el múscul rep combustible de manera contínua i l'esforç es percep com a més sostenible durant més temps.

Patró pràctic per a una cursa de 2 hores:

Minut 0: sortida amb glucogen complet.
Minut 25: primer gel NOVAFIT.
Minut 60: segon gel NOVAFIT.
Minut 95: tercer gel NOVAFIT (o barreta si el ritme ho permet).

Amb aquest patró cobreixes entre 67 i 90 g de CHO per hora en la franja central de la cursa —exactament la que l'evidència valida per maximitzar el rendiment.

Preguntes freqüents sobre gels en cursa

Puc prendre més de 90 g d'hidrats de carboni per hora?

Tècnicament sí, però sense un benefici addicional clarament demostrat i amb més risc de molèsties gastrointestinals. Els transportadors intestinals tenen una capacitat màxima: el SGLT-1 processa al voltant de 60 g/hora de glucosa i el GLUT-5 uns 30–40 g/hora de fructosa. Superar aquests límits no accelera l'absorció: només carrega l'intestí.

Necessito gel en una cursa de menys d'una hora?

En general, no. Les reserves de glucogen d'un esportista ben alimentat cobreixen fins a uns 90 minuts d'esforç moderat. Si la intensitat és molt alta (per sobre del 85% del VO₂màx), un gel al minut 30–40 pot marcar la diferència en l'últim tram.

Què passa si em salto una presa?

Depèn del moment. Si te la saltes en la primera hora, és recuperable. Si te la saltes en la segona o la tercera, el dèficit s'acumula i recuperar-lo és molt més difícil: l'intestí absorbeix al seu ritme i no pots compensar prenent dos gels de cop.

Els gels NOVAFIT es poden prendre sense aigua?

Sí, la seva textura ho permet. Però acompanyar-los amb 150–200 ml d'aigua sempre millora l'absorció, perquè afavoreix el buidatge gàstric i la dispersió dels components a l'intestí prim.

Hi ha diferència entre prendre el gel abans o durant l'esforç?

Sí. Prendre'l 15 minuts abans d'una prova curta o d'alta intensitat pot donar un pic d'energia útil en els primers quilòmetres. En proves llargues, el més important és mantenir la regularitat durant la cursa, no la càrrega prèvia.

El gel NOVAFIT pot provocar molèsties digestives?

El disseny de la fórmula busca minimitzar aquest risc: el ratio 1:0,8 reparteix l'absorció entre dos transportadors i millora la tolerància digestiva respecte a les fórmules basades només en maltodextrina (O'Brien & Rowlands, 2011), i la baixa osmolaritat de la maltodextrina evita que el gel atregui aigua cap a l'intestí. Tot i això, entrena amb el gel abans de fer-lo servir en competició.

Articles relacionats

La entrada Cada quant cal prendre un gel energètic en cursa? Guia per durada se publicó primero en NovaFit Energy.

Què fa exactament un gel NOVAFIT al teu cos? La ciència, pas a pas

NovaFit Energy — Mon, 08 Jun 2026 06:39:00 +0000

Un gel energètic NOVAFIT aporta 45 g d'hidrats de carboni de cinc fonts que s'absorbeixen en moments diferents (ratio 1:0,8 glucosa-fructosa), 400 mg de sodi, 125 mg de magnesi bisglicinat i fins a un 45% de polpa de fruita real. El resultat que es busca: energia sostinguda sense pic ni baixada brusca, i menys molèsties digestives durant l'esforç.

Quan obres un gel NOVAFIT al quilòmetre 30 d'una cursa, no estàs prenent només una decisió de gust: estàs prenent una decisió metabòlica. I la diferència entre fer-ho bé o malament pot ser de diversos minuts al cronòmetre —o d'acabar caminant els últims cinc quilòmetres. En aquest article desgranem, pas a pas, què passa des que t'empasses el gel fins que el múscul el converteix en potència.

Els 45 g d'hidrats que no actuen tots alhora

L'error més habitual quan llegeixes una etiqueta és pensar que "45 g de CHO" són una sola cosa que entra de cop. No funciona així. Els hidrats de carboni d'un gel NOVAFIT són cinc fonts diferents que actuen en moments diferents, com un equip de relleus que mai no deixa el testimoni a terra.

Font	Finestra d'acció	Transportador	Funció principal
Golden Sugar	0–5 min	SGLT-1	Energia immediata
Xarop de glucosa	0–5 min	SGLT-1	Arrencada ràpida
Maltodextrina	5–20 min	SGLT-1	Baixa osmolaritat, menys molèsties GI
Fructosa (ratio 1:0,8)	10–35 min	GLUT-5	Via alternativa, sense saturació
Palatinose® (isomaltulosa)	20–60+ min	SGLT-1	Alliberament lent, evita la baixada

Minuts 0–5: l'arrencada

El Golden Sugar i el xarop de glucosa entren al torrent sanguini gairebé de manera immediata a través del transportador intestinal SGLT-1. Combustible disponible abans que hagis acabat de desar l'envàs.

Minuts 5–20: el pont

La maltodextrina triga més perquè l'intestí ha de trencar primer la seva cadena llarga. El seu avantatge clau és la baixa osmolaritat: no atrau aigua cap a l'intestí durant l'absorció. Resultat pràctic: menys inflor, menys urgència, menys parades involuntàries.

Minuts 10–35: la via alternativa, el cor científic de la fórmula

La fructosa utilitza el transportador GLUT-5, completament independent del SGLT-1 que fa servir la glucosa. Mentre la glucosa satura la seva via d'absorció en arribar a determinats nivells, la fructosa continua entrant per la seva sense interferir. És la base del ratio 1:0,8 glucosa:fructosa que fa servir NOVAFIT, i l'element de formulació amb més suport científic acumulat en l'última dècada.

Hearris et al. (2022), a Journal of Applied Physiology, van observar que consumir 120 g/hora d'hidrats de carboni en ratio 1:0,8 —en formats com ara gels, begudes o gominoles— resulta tolerable i produeix altes taxes d'oxidació d'hidrats de carboni exògens: el múscul els fa servir de debò, en lloc d'acumular-se a l'intestí. Una revisió del 2025 publicada a *Nutrients* sobre estratègies d'hidrats de carboni en resistència de llarga distància recorda, a més, que la síndrome gastrointestinal induïda per l'exercici afecta entre el 30 i el 90% dels esportistes de resistència, i que combinar fonts amb vies d'absorció diferents és una de les claus per reduir-la.

Minuts 20–60+: el fons

La Palatinose® (isomaltulosa) té un índex glucèmic de 32, davant del 100 de la glucosa pura. Entra a poc a poc, sense pic brusc, i ajuda a sostenir la glucèmia quan les fonts ràpides s'han esgotat. És la diferència entre un motor que es cala de cop i un que va dosificant el combustible fins a creuar la meta.

El sodi: 400 mg amb doble funció

Els 400 mg de citrat sòdic no hi són només per reposar el que perds per la suor —encara que això ja seria motiu suficient—. La concentració de sodi de la suor varia molt d'una persona a una altra (al voltant de 400–1.000 mg per litre) i és, sobretot, individual; el que augmenta amb la calor i la intensitat és el volum de suor, i amb ell les pèrdues totals.

El citrat sòdic té, a més, un segon paper: actua com a tampó del pH sanguini. Quan entrenes fort, el pH tendeix a baixar, i com més baix, més li costa al múscul contraure's. Una revisió publicada a *Translational Sports Medicine* (Cerullo et al., 2020) descriu el citrat sòdic com a agent alcalinitzant que pot atenuar aquests canvis de pH i afavorir la recuperació de fluids; la mateixa revisió és prudent i subratlla que el benefici sobre el rendiment no sempre és concloent. Un estudi creuat, de doble cec i controlat amb placebo (2024) va observar en atletes d'elit que la suplementació amb citrat sòdic va millorar el rendiment i va elevar el lactat post-exercici —indici que el múscul va poder treballar a més intensitat abans de fatigar-se.

Recomanació pràctica: beu entre 150 i 200 ml d'aigua just després de prendre el gel. No per necessitat fisiològica immediata, sinó perquè afavoreix una absorció més ràpida i completa de tots els seus components.

El magnesi bisglicinat: la forma que arriba on importa

NOVAFIT fa servir 125 mg de bisglicinat de magnesi a cada gel —una forma quelada en què el mineral està unit a dues molècules de glicina—. Es creu que això li permet absorbir-se a través dels transportadors d'aminoàcids de l'intestí, amb menys dependència del pH gàstric; és un mecanisme avalat per revisions de biodisponibilitat, encara que de moment amb pocs assajos d'absorció en humans que ho confirmin de manera definitiva.

Una revisió sistemàtica de Tarsitano et al. (2024), publicada a Journal of Translational Medicine i basada en 4 estudis (sense metaanàlisi, per la qual cosa l'evidència és encara preliminar), apunta que la suplementació amb magnesi podria reduir el dolor muscular percebut i afavorir la recuperació. Un estudi de Maynar-Mariño et al. (2020), a *Journal of the International Society of Sports Nutrition*, va trobar una correlació inversa significativa entre l'entrenament i els nivells de magnesi als eritròcits: els esportistes presentaven nivells més baixos que les persones sedentàries malgrat ingestes similars. Dit d'una altra manera: pots tenir magnesi "normal" a la sang i anar més just del que creus.

La polpa de fruita real: el que cap procés industrial no replica

Segons el sabor, entre un 30% i un 45% de cada gel NOVAFIT és polpa de fruita real de la varietat que figura a l'etiqueta —el de maduixa i remolatxa és el que en porta més (30% de maduixa + 15% de remolatxa)—. No és suc, ni liofilitzat, ni aroma de síntesi: és polpa. I això aporta compostos naturals amb interès fisiològic que van més enllà de l'aportació calòrica.

Gel Maduixa & Remolatxa: nitrats i aportació d'oxigen

La remolatxa aporta nitrats naturals que l'organisme converteix en òxid nítric, un vasodilatador que millora l'eficiència del transport d'oxigen al múscul. Una revisió paraigua publicada a *Sports Medicine* (Poon et al., 2025), que va sintetitzar 20 revisions sistemàtiques amb metaanàlisi, confirma que els nitrats dietètics poden millorar el rendiment de resistència —en marcadors com el temps fins a l'esgotament o la potència—, encara que no va trobar un benefici clar en contrarellotges. Un metaanàlisi a *Nutrients* (Tan et al., 2024), en adults recreatius, va observar efectes significatius sobre el temps fins a assolir la potència màxima en esforços d'alta intensitat. La maduixa, per la seva banda, aporta antocianines i vitamina C; els polifenols dels fruits vermells s'associen habitualment a activitat antioxidant. La combinació maduixa-remolatxa no és casual: busca unir l'aportació d'oxigen durant la cursa amb la frescor fruital que estimula a continuar menjant quan arriba la fatiga.

Gel Papaia & Ratlladura de Llima: papaïna i digestió més fàcil

La papaia conté papaïna, un enzim proteolític que ajuda a la digestió durant l'esforç, quan el flux sanguini intestinal està reduït —menys feina per a l'intestí en el moment en què menys recursos té—. La ratlladura de llima hi afegeix limonè i aromes cítrics procedents de la pell: actuen com a activador sensorial que desperta el paladar i combat la fatiga gustativa. No hi és pel sabor: la pell del cítric concentra compostos aromàtics que el suc no assoleix mai.

Gel Plàtan Mint-Infused: mentol i percepció de l'esforç

El mentol natural activa els receptors de fred TRPM8 de la pell i les mucoses, cosa que s'associa a una menor percepció subjectiva de calor i esforç sense alterar la temperatura corporal real —un aliat en curses d'estiu o de muntanya sota sol directe—. El plàtan aporta potassi, vitamina B6 i triptòfan: el potassi és l'electròlit intracel·lular més abundant del múscul; la B6 participa en el metabolisme dels hidrats de carboni; i el triptòfan es relaciona amb la fatiga central en esforços prolongats. La combinació plàtan-menta actua en dos fronts: el plàtan des de dins, la menta des de fora.

El que diu la ciència, en tres frases

Una: la combinació de múltiples transportadors d'hidrats de carboni —el principi central de la fórmula NOVAFIT— té suport en estudis recents amb esportistes de resistència. Dues: les reserves de magnesi poden esgotar-se més de pressa del que suggereixen les analítiques rutinàries, i el bisglicinat és una forma pensada per millorar l'absorció. Tres: els nitrats de la remolatxa són un dels pocs ajudants naturals amb suport en una revisió paraigua de 20 metaanàlisis publicada el 2025.

Comença abans de necessitar-ho. Repeteix segons la durada de l'esforç. Beu 150–200 ml d'aigua. Fruita de debò, energia de debò.

Preguntes freqüents

Per què un gel porta cinc tipus d'hidrat de carboni?

Perquè cada font s'absorbeix en una finestra diferent. Combinar-les manté una aportació d'energia més contínua —arrencada ràpida amb glucosa, sosteniment final amb isomaltulosa— i, en repartir l'absorció entre dos transportadors (SGLT-1 i GLUT-5), permet aprofitar més hidrat de carboni per hora amb menys càrrega digestiva.

Què és el ratio 1:0,8 glucosa-fructosa?

És la proporció entre glucosa i fructosa de la fórmula. Com que cadascuna fa servir un transportador intestinal diferent, combinar-les en aquesta proporció ajuda a augmentar la quantitat total d'hidrat de carboni que el múscul pot oxidar, i alhora redueix el risc de molèsties digestives respecte a les fórmules d'una sola font.

Per a què serveix el sodi del gel?

Els 400 mg de citrat sòdic ajuden a reposar part del sodi perdut per la suor i a sostenir el volum plasmàtic; a més, el citrat actua com a tampó del pH durant l'esforç intens.

Què aporta la polpa de fruita real davant d'un aroma artificial?

La polpa aporta la fruita sencera —amb el seu potassi natural i els seus compostos propis (nitrats a la remolatxa, papaïna a la papaia)— i un sabor que recorda el menjar, no la química. Un aroma de síntesi només n'imita el sabor.

Per què bisglicinat de magnesi i no una altra forma?

Perquè és una forma quelada pensada per absorbir-se de manera més eficient i amb menys molèsties digestives que les formes inorgàniques. A les barretes NOVAFIT, en canvi, el magnesi és citrat (230 mg).

Articles relacionats

La entrada Què fa exactament un gel NOVAFIT al teu cos? La ciència, pas a pas se publicó primero en NovaFit Energy.

NovaFit Energy Gel: energia artesana feta amb fruita real per a esportistes

NovaFit Energy — Wed, 13 May 2026 07:00:00 +0000

NovaFit Energy Gel: energia artesana feta amb fruita real

Hi ha productes que existeixen perquè algú va detectar una oportunitat de negoci. I hi ha productes que existeixen perquè algú feia anys que sabia que ho podia fer millor.

Els gels energètics NovaFit Energy són dels segons.

Darrere de cada gel hi ha més de dotze anys elaborant nutrició esportiva de manera artesana en un obrador a Sant Feliu de Llobregat, Barcelona. Dotze anys aprenent què funciona de veritat, quins ingredients importen i què significa fer les coses bé quan ningú no et mira.

Aquest coneixement, aquesta exigència i aquesta obsessió per la fruita real són els que han donat forma a una cosa que no existia al mercat: un gel energètic artesà amb pulpa de fruita natural de veritat.

Pulpa de fruita. No suc. No liofilitzat.

L'ingredient principal dels nostres gels és la fruita. No suc. No fruita liofilitzada. No extracte.

Pulpa de fruita natural, present en cada gel fins a un 45%.

La diferència importa. El suc és l'aigua ensucrada de la fruita: conserva els sucres solubles, però perd la gran majoria del seu valor nutricional real. La fruita liofilitzada és fruita deshidratada que en el seu procés de transformació perd gran part dels seus compostos bioactius. La pulpa és la fruita sencera, amb tota la seva densitat nutricional, les seves fibres, els seus micronutrients, els seus antioxidants i els seus compostos bioactius intactes.

Això ho canvia tot. Canvia el sabor: intens, fresc, net, recognoscible. Canvia la textura: suau, uniforme, sense residu, fàcil de prendre en ple esforç. I canvia el valor nutricional real del que entra al cos de l'esportista en el moment en què més ho necessita.

La primera vegada que algú prova un gel NovaFit Energy sempre passa el mateix: s'atura, repeteix i pregunta d'on surt això.

Una fórmula pensada per a l'esportista real

Cada gel de 70 g està formulat amb un únic criteri: donar al cos exactament el que necessita, en el moment en què més ho necessita, de la manera més eficient possible.

45 g de carbohidrats de cinc fonts diferents

Golden Sugar, xarop de fructosa, maltodextrina, xarop de glucosa i isomaltulosa (Palatinose) es combinen en ràtio 1:0,8 per aprofitar simultàniament els diferents transportadors intestinals. El resultat és una energia que arriba de manera immediata, es manté durant l'esforç i es prolonga en el temps, tot alhora, sense pics ni baixades, sense saturar el sistema digestiu.

400 mg de sodi en forma de citrat de sodi

La forma de sodi més directament assimilable, en la dosi de referència per compensar les pèrdues per suor, sostenir el volum plasmàtic i garantir una correcta transmissió neuromuscular. Perquè endarrerir la fatiga comença per mantenir l'equilibri electrolític des del primer gel.

125 mg de bisglicinat de magnesi

La forma de magnesi amb més biodisponibilitat disponible. En estar unida a dues molècules de glicina, s'absorbeix a través dels transportadors d'aminoàcids de l'intestí prim, una via directa, eficient i sense efectes secundaris digestius. Cinc vegades més absorbible que l'òxid de magnesi. Sense irritar l'intestí. Arribant on ha d'arribar: les cèl·lules musculars, en el moment de l'esforç.

El resultat: menys rampes, menys fatiga prematura, millor rendiment als trams finals.

Potassi natural de la mateixa fruita

Sense afegir-lo com a ingredient sintètic. La pulpa de fruita que utilitzem l'aporta de manera natural, contribuint a l'equilibri electrolític i a la correcta funció muscular juntament amb el sodi i el magnesi.

Sense gluten · Sense lactosa · 100% vegà

Apte per a tot tipus d'esportistes, sense excepcions.

Artesà no és un adjectiu. És un mètode.

Fabriquem en lots petits. Controlem cada fase del procés manualment. Coneixem l'origen de cada ingredient. No hi ha dreceres, no hi ha processos industrials, no hi ha màquina que substitueixi el criteri i el coneixement acumulat en més de dotze anys d'obrador.

Això té un cost. L'assumim conscientment perquè és exactament el que garanteix que cada gel que arriba a les teves mans sigui el que diu ser: sense sorpreses, sense ingredients de farciment, sense diferència entre el que posa a l'etiqueta i el que hi ha a dins.

Fabriquem menys per fabricar millor. I aquesta decisió es nota a cada glop.

L'origen d'una obsessió

Sota la nostra marca Frutier elaborem les anomenades Fruites de Niça, una confiteria artesana de pulpa de fruita concentrada amb un origen que es remunta al nord d'Itàlia, a la regió del Piemont, on aquesta tradició va néixer fa segles abans d'estendre's cap al sud de França.

Una elaboració que exigeix precisió, paciència i un respecte absolut per l'ingredient. Res de dreceres. Res de substituts.

Aquest coneixement —aquesta manera d'entendre la fruita, de treballar-la, de respectar-la— és exactament el que traslladem als gels NovaFit Energy.

No inventem res de nou. Recuperem una cosa molt antiga:

El respecte pel que menges.

Per a qui són els gels NovaFit Energy

Per al corredor que porta hores a la muntanya i necessita una cosa que li entri bé i li doni energia de veritat.

Per al ciclista que al quilòmetre 120 ja no vol més sabors artificials.

Per al triatleta que cuida el que es posa al cos amb la mateixa exigència amb què cuida el seu entrenament.

Per a l'esportista que ha decidit que rendiment i qualitat no estan renyits.

I per a qualsevol que cregui que la nutrició esportiva pot —i ha de— ser una cosa més que química amb gust de fruita.

NovaFit Energy. L'energia que necessites amb el sabor que et mereixes.

Articles relacionats

La entrada NovaFit Energy Gel: energia artesana feta amb fruita real per a esportistes se publicó primero en NovaFit Energy.

NovaFit Energy

Quants Gels i Barretes Necessites: la Calculadora NOVAFIT

EN RESUM

Introducció: la pregunta que tothom es fa abans d'una cursa

1. El punt de partida: el teu objectiu de carbohidrat per hora

2. La calculadora: 3 passos per saber quant necessites

Exemples ja calculats

3. Com combinar gels i barretes: el criteri per moment de cursa

4. Hidratació i sodi: la parella que falta a la majoria de calculadores

Per què el sodi importa tant com el carbohidrat

Quanta aigua prendre amb cada ingesta

Preguntes Freqüents

1. Puc aplicar aquesta calculadora tant a running com a ciclisme?

2. Què passa si em passo o em quedo curt amb la quantitat calculada?

3. Els electròlits prevenen les rampes musculars?

Bibliografia i Referències Científiques

Articles relacionats

El sabor del rendiment: per què la ciència avala la nutrició esportiva basada en polpa de fruita real

En resum

Introducció: més enllà dels carbohidrats i les ràtios

La fisiologia de l'esforç: per què rebutgem el menjar en curses de resistència?

L'impacte de la isquèmia esplàncnica en l'estómac de l'esportista

Fatiga del paladar, (*flavour fatigue*): la barrera invisible del rendiment

Evidència científica: rendiment industrial vs. nutrició real

Per què els gels ultraprocessats saturen les teves papil·les gustatives

El paper dels aromes artificials en el rebuig gàstric

Els 5 atributs organolèptics aplicats a la suplementació esportiva

1. Sabor: mitigar la dolçor química mitjançant l'acidesa fruital

2. Textura: activació d'enzims salivals i buidatge gàstric progressiu

3. Aroma: connexió entre les molècules volàtils de la fruita i el sistema límbic

4. Color: coherència sensorial per evitar la dissonància cognitiva

5. Sensació postdeglució, (*after taste*): la clau per tolerar gels cada hora

Psicologia de l'esport: mantenir l'estat de flux, (*flow state*), en competició

Guia d'aplicació pràctica per disciplines esportives

Ciclisme de carretera i gravel

Trail running de muntanya

Triatló de mitjana i llarga distància

El protocol de "l'entrenament del paladar": periodització sensorial

Anàlisi comparativa i bioquímica d'ingredients clau

La palatinosa (isomaltulosa)

El plàtan i la papaia naturals

La maduixa amb remolatxa: sinergia sensorial i vascular

Preguntes freqüents sobre nutrició esportiva i organolèptica

1. Alguns enfocaments nutricionals defensen eliminar completament el sabor per evitar la saturació. Per què aquí es decideix incloure percentatges alts de polpa de fruita real al costat dels sucres tècnics?

2. Quin avantatge té el sodi en format "citrat" davant de la sal comuna (clorur sòdic)?

3. Si el suplement ja conté carbohidrats complexos i sucres, l'aroma de la fruita no sobrecarrega el sistema nerviós de l'atleta?

4. Què és exactament la "fatiga del paladar" i a partir de quin moment apareix?

Bibliografia i referències científiques

Articles relacionats

Els gels amb lactat funcionen?: el que la ciència ja confirma i el que encara està per confirmar

En resum

Introducció

1. El punt de partida: per què el carbohidrat continua sent la base indiscutible

El desafiament del límit intestinal i la solució dels múltiples transportadors

2. La nova peça del mapa: la fisiologia del lactat exogen

De "producte de rebuig" a combustible d'elit: la llançadora de lactat

La gran pregunta: funciona la ingesta oral de lactat exogen?

3. El boom del lactat a la premsa esportiva i el corrent crític

3.1. Titulars sensacionalistes i el fenomen del "pilot professional"

3.2. La veu crítica de la ciència i la nutrició esportiva

3.3. El biaix d'extrapolació: la manca de dades en ciclistes i corredors no professionals

3.4. Consens de metges i nutricionistes per al "durant" l'activitat física

4. Comparativa d'evidència científica

5. L'enfocament de Novafit: rigor tècnic, matriu multinivell i elaboració artesanal

Preguntes freqüents

Per què els carbohidrats continuen sent l'ingredient rei de la nutrició en resistència?

En què consisteix l'estratègia de carbohidrats múltiples transportables i per què evita les molèsties digestives?

Què és la "llançadora de lactat" (Lactate Shuttle) i per què va canviar la manera d'entendre aquest metabòlit?

Què diu l'evidència científica actual sobre l'eficàcia dels gels amb lactat exogen?

Per què els suplements orals de lactat poden provocar nàusees o problemes gastrointestinals?

Per què no hem d'aplicar directament als esportistes aficionats les estratègies del pilot professional?

Com aborda Novafit la formulació dels seus gels energètics per a l'esportista de resistència?

Referències bibliogràfiques i lectures recomanades

Articles relacionats

La maltodextrina és igual a problemes digestius? Mites i evidències

En resum

Introducció

Mite 1: "És un additiu industrial perillós"

Mite 2: "Té un índex glucèmic altíssim, així que és dolenta per al cos"

Mite 3: "Provoca pujades i després baixades d'energia, (efecte muntanya russa)"

Fatiga del paladar, (flavour fatigue): la barrera invisible del rendiment

5. Sensació postdeglució, (after taste): la clau per tolerar gels cada hora

Psicologia de l'esport: mantenir l'estat de flux, (flow state), en competició